La fundació Miró ha presentat una nova exposició dedicada a la faceta menys coneguda de Miró, la de col·leccionista i preservador de la seva obra. Miró va voler guardar des de ben jovenet els dibuixos preparatoris, documents i obres de la seva producció artística que formarien una col·lecció pròpia.
L’exposició presenta una vuitantena d’obres de Joan Miró, formada per una part del nou dipòsit de 59 peces que la família Miró ha fet recentment a la Fundació, juntament amb una selecció d’obres que anteriorment Joan Miró, Pilar Juncosa, Dolors Miró i la resta de la família havien donat o dipositat a la Fundació.
INICIS DE LA COL·LECCIÓ
Miró era un observador de tot allò que succeïa al seu voltant, així en el període acadèmic es va anar inspirant en aquesta capacitat d’observació, fixant-se amb les primeres influències europees del fauvisme i el cubisme, fins arribar al surrealime. D’aquell moment és la única obra que va dedicar als seu pares: Pintura (L’ampolla de vi) de 1924.
ELS TRES VESANTS DE LA COL·LECCIÓ
Amb l’arribada de la seva filla Dolors als anys 30, Miró va veure que havia de deixar un futur per als seus. Les tres col·leccions elaborades a partir de la seva obra -la pròpia, la de la seva esposa Pilar, i la de la seva filla Dolors- van continuar creixent. En aquella època l’artista va passar dels horrors de la guerra cap un art més expressiu.
La família es va exiliar a França, a on va fer una obra pel pavelló de la República -veure notícia anterior– on l’artista va començar la sèrie de Constel·lacions, i finalment es va refugiar a Mallorca.
Dolors Miró va tenir afició pel dibuix acompanyada del seu pare, que molt sovint dibuixava una inconografia molt similar a la que ell mateix utilitzava en els seves obres d’aquell moment.
Miró va cercar l’evasió de l’horror de les guerres i va evolucionar d’un llenguatge agressiu caracteritzat per l’aparició de personatges dentats, deformes i angoixants, cap a l’evasió poètica que l’ordre del cosmos li oferia.
ELS NETS: Carinyosament, Joan
Les tres col·leccions personals- la de Miró, la de Pilar i la de Dolors-, van anar augmentant amb els anys, igual que ho va ver la família.
Dolors va tenir dos fills del primer matrimoni, David i Emili, i dos més en segones núpcies, Joan i Teo, als quals Miró també va dedicar alguna de les seves obres.
Els nets seguien molt de prop els viatges que Miró va fer al Japó, en especial en David i l’Emili. Aquests viatges van fer reafirmar el seu gust per l’art, la poesia i la filosofia orientals. La caligrafia japonesa va determinar lús del signe en les seves obres a partir d’aquell moment
EL LLEGAT MÉS AMPLI: BARCELONA
A mitjans dels anys de la década de 1960 Miró va pensar en quatre projectes per a la ciutat de Barcelona: el Mural de l’Aeroport, el Monument al Parc de Cervantes (l’escultura de 60 metres no es va instalar al parc i ara resta la maqueta dins de la Fundació de la obra Dona, ocell i un estel) , el Mosaic del Pla de l’Os i la Fundació Joan Miró, que va definir com «una porta oberta vers el futur, d’intercanvi cultural internacional». Dissenyada per en Josep Lluís Sert, la Fundació evidencia una sintonia amb l’obra de Miró fruit del diàleg entre arquitecte i artista.
Maqueta de l’escultura projectada per ser colocada al Parc de Cervantes
Miró i la seva dona passejant pel mosaic del Pla de l’Os // Miró a la seva Fundació
Així mateix cal destacar el paper cabdal que han tinut Pilar Juncosa i Dolors Miró en la preservació i transmissió del llegat de l’artista i l’exposició ret homenatge a tota la família Miró que, amb la seva generositat, ha contribuït a bastir la col·lecció pública més important del món de l’obra de Joan Miró.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 