París 1937
Era el 1937 i la guerra civil espanyola ja estava en plena batalla entre la república i l’exercit alçat amb les noves idees feixites que estaven començant a entar a Europa.
Amb motiu de l’exposició universal que es celebrava a París del 25 de maig al 25 de novembre, Espanya havia estat invitada a participar i la República ho va acceptar proposant-se per una banda donar una mostra dels nous artistes i creatius que començaven a triomfar arreu i per l’altre fer servir l’exposició com a plataforma per fer visible la necessitat d’ajuda internacional que es necessitava per fer front a les forces feixistes.
El pavelló dissenyat per Josep Lluís Sert, amb l’ajuda de Luís Lacasa, no va poder ser inaugurat fins el 12 de juliol, donades les dificultats que patia la República per fer arribar els fons necessaris per la seva construcció.
Aquell dia de la inaugració hi havien diverses obres sobre la guerra, i per primer cop es va poder veure la obra de Picasso «Guernica» , situada a l’entrada del pavelló. Aquella obra va suscitar tota mena de reaccions i de polémica.
Una altra obra que es presentava era la que va aportar Joan Miró titulada «El segador». Aquesta obra es va perdre després de l’exposició degut a que es va pintar sobre el mur. Només en queda una reproducció en blanc i negre.
També hi eren exposades la «Font de Mercuri» d’Alexander Calder que actualment es troba la Fundació Miró, i «Cap de la Montserrat cridant» de Julio González.
Al pavelló hi havia un escenari per presentar espectacles de folklore espanyol i diferents actes oficials.
ELS ARTISTES I EL 1937
PICASSO – EL GUERNICA
Va ser per invitació de Josep Lluís Sert i Picasso va acceptar. Li va demanar crear un mural pel pavelló de la Segona República Española, situat a l’entrada. En aquella época Picasso amb 52 anys, ja havia pintat obres clarament en contra de la guerra i el cabdill Franco, com la obra «Sueño y mentira de Franco» , estampes que en format còmic denunciaven el cop d’estat feixista i els crims de guerra. En menys de dos mesos va acabar el Guernica, obra que l’ha fet passar a la història de l’art.
Sueño y mentira de Franco
El fet que va marcar la orientació del gran mural va ser que el 26 d’abril de 1937 la Legió Condor va bombardejar Guernica a petició de Franco.
Algunes fonts creuen que el mural es va començar a idear unes setmanes abans amb el bombardeig de Durango, el primer raid des de l’aire per matar civils i destruir pobles sencers. Aquell va ser el punt de partida del mural i Dora Maar va fotografiar el procés creatiu de Picasso. Va ser realitzat entre el maig i juny de 1937, i finalment va ocupar el pavelló de París.
MIRÓ – EL SEGADOR
Miró tenia 43 anys quan va esclatar la guerra civil estava a París preparant una exposició, i li vi arribar l’encàrrec d’una obra pel pavelló. Aquest període de la guerra civil el va portar a pintar la realitat com es veu en la obra «Natura morta del sabatot» i un autoretrat.
Així, com la seva posició era favorable a la república va realitzar el cartell «Aidez Espagne» que en format segell servia per recollir fons per la República. També se li va encarregar un mural pel pavelló.
Aquesta obra «El segador (Pagés català en revolta)» va ser exposada a París i degut a que estava pintada sobre el mur, no es va poder recuperar al ser desvallestat el pavelló i només en resten algunes fotografies en blanc i negre.
ALEXANDER CALDER – FONT DE MERCURI
Alexander Calder, escultor nord-americà, va ser el pare de l’escultura cinética, a on el filferros penjats creaven mòbils.
Va ser l’únic artista estranger invitat a participar al pavelló, segurament per la bona amistat que tenia amb Joan Miró.
Com homenatge al poble d’Almadén , d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes va fer una escultura impulsada pel mercuri «La font del mercuri». El mercuri procurava importants fonts de divises per la República.
L’escultura a través de plaques comunicants va fent un moviment continuu i repetititu, que aprofitant la densitat del mercuri i com no s’evapora sempre fa que el mecanisme funcioni.
JULIO GONZÁLEZ – Cap de Montserrat cridant
Julio González era l’artista que pertanyia a l’época del modernisme. Aquest escultor el 1899 va marxar a París amb altres artistes catalans i s’establí a França fins la seva mort. Amb 61 anys va rebre l’encàrrec de fer una obra pel pavelló.
Per l’encàrrec que va rebre va forjar l’escultura de la Montserrrat, símbol de la resistència catalana a la guerra civil espanyola. La figura del «Cap de la Montserrat cridant» apareix com diu el títol cridant per manifestar el seu horror davant la barbàrie de la guerra i la denúncia contra la repressió.
González va morir abans d’acabar-la, però l’expressió d’aquest cap mostra la seva capacitat per transmetre tot el malson d’una guerra passada i venidera. La obra expressa la força d’una pagesa catalana que resisteix i no es resigna contra els vents de guerra.
**********************************************************************************************************
BARCELONA – 1992
Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, una de les zones que es va remodelar va ser la del districte Horta-Guinardó.
A la zona a on hi serien les pistes de tennis olímpic, es va escollir un solar per la reconstrucció del pavelló d’España de l’exposició internacional de París 1937.
La reconstucció va correr a càrrec de l’estudi Espinet/Ubach i Juan Miguel Hernández León. La reconstrucció va ser totalment fidedigna als plànols de Sert i Lacasa, afegint-hi un ascensor i un gran soterrani.
El 19 de juliol de 1992 el pavelló es va inaugurar per part dels Reis, per l’aniversari de la batalla de Barcelona el 1936, quan els ciutadans de Barcelona van aconseguir fer caure les forces feixistes revoltades contra la República.
El pavelló ha conservat totes les característiques que tenia l’original, tant en l’interior com a l’entorn, utilitzant els mateixos materials.
El 1994 es va signar un conveni entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona, i actualment s’hi allotja el CRAI de la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Josep María Figueras que actualment disposa de més de 150.000 llibres, convertint-se en un dels fons més importants del món sobre república, guerra civil, franquisme, exili i transició. La col·lecció Figueras va aportar un gran volum de cartells de la guerra civil, a més d’un gran fons documental de llibres, diaris i revistes de la guerra civil.
Tot i que es volia exhibir el Guernica durant els Jocs no va ser possible i el 2002 es va instalar una còpia del mateix tamany que l’original de 8×3,5 metres preparat pel museu Reina Sofia, actual dipositari de la obra.
Text: Martí Plana / Foto: Albert Loaso i fonts històriques
Europea Words 