INICIS D’UNA VALL ECO-SOSTENIBLE – Segle XX
Des dels inicis del segle XX la Vall de Núria ha quedat com exemple d’un paratge natural que respecta el medi ambient i permet arribar-s’hi en un mitjà de tranport poc utilitzat a muntanya, el cremallera.
Als inicis un camí romeu anava de Queralbs fins Núria. El camí encara es pot recorrer pels amants de l’excursionisme i la natura.
L’any 1931 quedà inaugurada la línia del cremallera que permetria arribar a la vall de Núria en pocs minuts i amb gran comoditat pels viatgers, que pujaven al santuari per fer la visita a l’ermita de Sant Gil. L’arribada dels esports d’hivern van incentivar que molts esquiadors practiquesin l’esport de l’esquí. Ara fa 90 anys de la posada en funcionament del cremallera, com es pot llegir en l’article anterior.
Imatge del anys 80 del cremallera
Arribada a l’estació de Núria
Com a coneqüència de les característiques orogràfiques i com ja es disposava de la línia de ferocarril de gran pendent, equipada de cremallera, es va anar retrasant la construcció d’una carretera, que finalment fou descartada per preservar la identitat i l’entorn natural de la vall. Així, generacions de vistants i practicants de l’esquí han arribat majoritariament a la vall per la via del cremallera, que juntament amb el cremallera de Montserrat són els dos únics casos que estan en funcionament a la península.
El concepte d’ECOVALL- Segle XXI
En els útims anys s’ha volgut remarcar les característiques tan singulars de la Vall de Núria respecte al seu entorn d’alta muntanya, revaloritzant el fet de la nula presència de vehicles rodants al no tenir cap carretera ni pista per arribar-s’hi.
Entrant a la vall pel túnel de la Creu d’en Riba
Aquest concepte del segle XXi s’ha batejat com «ECOVALL, un projecte que cuida la vall»
Tot i el fet de no tenir accés per carretera, la vall va rebre el 2021 uns 88.000 visitants a l’estiu i 737.000 a l’hivern, fent un total de 825.000 persones que van fer servir les instal·lacions de la vall com restaurants, hotel i l’alberg del niu de l’Àguila. Això deixa una petjada en carboni que els responsables del parc i FGC busquen millorar a través dels sistemes de generació d’energia amb els recursos naturals que hi ha l’entorn.
També volen adequar i fer sostenibles les fonts de riquesa econòmica del territori. El resultat ha de ser més respectuós amb l’entorn per matenir aquest paratge en un centre d’activitats totalment equilibrat en emisions de CO2 a través dels objectius de desenvolupament sostenible.
Objectius de l’ecoparc
Els objectius de l’ecoparc pels propers anys fins el 2030 passen per tres eixos, la sostenibilitat ambiental, l’acció climàtica i la protecció del capital natural.
Per anar-ho aconsseguint s’han marcat les següents línees d’actuació
- Gasoil Zero. A través de la nova instal·lació de geotèrmia anar eliminant progressivament totes les instal·lacions de gasoil.
- Energia Hidroelèctrica. Connexió de la minicentral hidroelèctrica per anar hibridant l’energia hidroelèctrica amb l’energia geotèrmica.
- Millora de l’embolcall tèrmic d’un edifici bioclimàtic a 2.000 metres d’alçada.
- Alternativa Sostenible. Estudi per l’exploració d’altres alternatives d’energies renovables.
- Vehícles elèctrics. Cavi dels actuals vehicles 4×4 de funcionament amb energia fòssil, per models eléctrics.
- Hivern. Optimització del centre de producció de neu.
- Ús i residus. Reducció del plàstic als restaurants i millora de la gestió integral de residus.
- Capital natural. Valoració, preservació i promoció del capital natural.
Aquesta agenda d’acció climàtica va encaminada a millorar la dinamització econòmica d’aquestes valls, la innovació en solucions que integren els recursos naturals i la sostenibilitat tant en les emisions zero de CO2 com en l’aprofundiment en les formes d’energia presents en el medi natural.
Text: Josep Vila / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 