El cremallera de Núria està de celebració, ara fa 90 anys que es va inaugurar el servei entre la vila de Ribes de Fresser i la vall de Núria. S’han preparat dues exposicions que es poden veure a l’estació de Ribes-Vila i al costat de l’estació de Núria.
Les exposicions ens atansen a la història d’aquest ferrocarril tant des de la visió tècnica com social, un fet que va aconseguir trencar l’aïllament que des d’antic havia tingut la Vall de Núria, un lloc de solitud i repòs separat del brogit del món motoritzat.
L’INICI DE LA NOVA LÍNIA DEL FERROCARRIL RIBES – VALL DE NÚRIA
El 1919 es va fer l’estudi d’un accés que permetés arribar a la Vall de Núria més modern, donat que només existia el camí antic a peu o amb cavalleries. Es va escollir un ferrocarril com a mitjà de transport per arribar fins la vall, donat que Ribes de Freser ja tenia una estació del ferrocarril transpirinenc (Barcelona – Puigcerdà – La Tour de Carol), descartant-se altres projectes com un funicular, un telefèric o, fins i tot la prolongació de la carretera de Fontalba. Així el 1924 la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña y Gran Pendiente, que ja explotava el cremallera de Montserrat, va iniciar els estudis per construir el cremallera. Les obres s’iniciaren el 24 de maig de 1928.
El febrer de 1930 s’inicià l’estesa de la via, i es van anar superant els obstacles d’un recorregut de força dificultat, amb la construcció de túnels, viaductes, trinxeres i altres obres, obrint-se pas per una zona de gran duresa, en un traçat d’alta muntanya. Aquestes dificultats van esdevenir una obra de les més complexes fetes en aquella època en el sector ferroviari.
La via arribà a Queralbs el 24 de setembre i a la boca del túnel de la Creu d’en Riba, a l’entrada de Núria, el 7 de desembre. El 30 de desembre va arribar a la Vall la primera locomotora de vapor (la número 5 de Montserrat, que participava en els treballs de construcció). Posteriorment, amb l’estesa de la catenària, el servei regular només l’efectuarien locomotores elèctriques.
INAUGURACIÓ I PRIMERS ANYS DE LA LÍNIA
El nou servei de ferrocarril cremallera va ser inaugurat el 22 de març de 1931, amb el parc material, compost per 4 locomotores elèctriques , 15 cotxes de viatgers, 6 vagons de mercaderies i 1 llevaneu. Amb aquest material inicial es va posar en marxa un nou servei que donava entrada als romeus de la Mare de Déu de Núria i a al patró de la vall Sant Gil, que fins aquell moment només podien arribar-hi pel camí vell amb animals de muntura o a peu. L’estació d’esquí fou de les primeres en el Pirineu Català i els esquiadors ja disposaven d’un sistema ràpid per arribar a la base de les pistes. També es recorda Núria per ser l’emplaçament a on es va redactar l’Estatut del 1932.
Als anys trenta l’explotació del servei es va veure afectat pel Primera Guerra Mundial i després per la Guerra Civil. A la postguerra el nou règim va convertir el Santuari en caserna del cos d’esquiadors i l’escola militar d’alta muntanya, aprofitant les instal·lacions de les pistes existents i la proximitat fronterera. Tot i que el servei es prestava amb regularitat, dos grans aiguats van afectar greument la línia els anys 40.
Durant la postguerra per viatjar a Núria calia un salconduit, per la seva condició de ferrocarril fronterer, fins i tot els pelegrins de les romeries, havien de dur documentació fotogràfica de tots els participants. Aquesta situació es va mantenir fins a l’any 1954.
L’ESPLENDOR DELS ANYS SEIXANTA I DECADÈNCIA DELS SETANTA
Als anys seixanta el cremallera de Núria va viure una època d’esplendor gràcies al naixement del turisme estranger i a l’augment del nivell de vida interior. Però als anys setanta, tot i l’èxit de públic no es va reflectir en un bon manteniment de la infraestructura i es requeria importants obres de manteniment i millora que la companyia no podia assumir. El 1981 amb el cinquanta aniversari es va fer palesa la necessitat d’un canvi o de gestió o de forma de transport, com podria ser ampliar la carretera.
ANYS 80 – FGC NOU TITULAR DE LA LÍNIA
Arribats en aquest punt i després de negociacions, la companyia va deixar en mans de l’administració pública l’explotació del ferrocarril, i gràcies a aquest pas el 1986 FGC va prendre la direcció de l’explotació, i es van començar a abordar noves millores i inversions, accentuant i modernitzant aquest transport per arribar fins el santuari per la seva poca incidència en el medi ambient.
LA MODERNITZACIÓ I LES NOVES FITES DEL CREMALLERA
En aquests últims anys FGC ha portat a terme un extens programa de modernització, com ara la renovació de les estacions de Ribes-Vila i Queralbs i l’adquisició d’una locomotora híbrida, dos cotxes de viatgers i dos remolcs intermedis, així com la renovació de la via i la substitució de la catenària i instal·lacions elèctriques més antigues. Una de les obres més importants ha estat el nou túnel de la Roca del Dui, amb una longitud de 1,3 Km. i 6 punts de sortida d’emergència, que discorre paral·lel a l’antic traçat arran del barranc de Núria, una obra que augmenta la seguretat i evita aturades del servei per caiguda de roques i allaus de neu. Altres actuacions han estat la venda on-line i la cancel·la dels bitllets de transport, amb un sistema totalment digital i automatitzat.
El tren cremallera de Núria , rep anualment més de 280.000 visitants, amb recorregut de 12, 5Km. i supera un desnivell de 1.000 metres en 40 minuts i rampes màximes del 15%. El cremallera de Núria és un mitjà sostenible que no produeix CO2 a l’atmosfera, gràcies a que la producció d’electricitat prové de d’energia solar.
Aquest és el sentit de futur del cremallera de Núria, un sistema de transport que amb els nous estudis per proveir d’energia geotèrmica a les instal·lacions del Santuari, faran d’aquesta vall una de les primeres en arribar a zero emissions, preservant així el medi natural i l’especial entorn ambiental de la Vall de Núria.
Text: Marti Plana / Fotos: Albert Loaso i arxiu FGC i J. Carles Salmerón
Europea Words 
Un comentario en “90 ANYS DEL CREMALLERA DE NÚRIA”