Tres patis de Barcelona amb història – II

Seguint amb l’article anterior avui ens atansem a tres patis amb història que estan lligats a la història cultural de la ciutat. Ens atanserem al pati del Palau del Lloctinent a on trobem l’arxiu de la corona d’Aragó, al Palau Reial major seu del museu Marés i de la casa de l’Ardiaca a on s’allotja l’arxiu històric de la ciutat. Com veiem tots tres llocs són recintes a on conflueixen arxius de diferents fets històrics i que son un lloc de riquesa cultural.

PATI DEL PALAU DEL LLOCTINENT

El plau del lloctinent és un edifici del 1549 i forma part del conjunt monumental de la Plaça del Rei, i té dues portes d’accés una pel carrer dels Comtes i l’altre per la plaça del Rei.

El pati es troba a la planta baixa i és d’estil renaixentista, i la font està situada a l’extrem dret venint del carrer del Comte, molt propera a l’entrada de la plaça del Rei. La font és de base octogonal, i té només un brollador. La resta del pati disposa de zones enjardinades i passos centrals i laterals.

En el costat esquerra s’inicia l’escala que condueix a la galeria superior d’estil toscà, i amb arcades de voltes circulars. A la part superior de l’escala es troba una galeria de fusta dita enteixinat, que està suspesa del sostre a on antigament s’impartia justícia per part de la inquisició.

Pati del palau del Lloctinet – seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ

L’inici d’aquest arxiu va ser cap el 1318 quan el rei Jaume II d’Aragó el Just, dicta les ordres per reunir els fons arxivers disponibles en aquella època i així unificar-los sota el nom d’Arxius Reials.

Cap el 1740 s’iniciaren els treballs per crear un arxiu unificat de la corona amb la integració de l’arxiu de la Corona d’Aragó amb l’arxiu Reial de Barcelona.

Del 1819 al 1849 es millora l’entrada de documents i el seu arxiu, i es passa a nomenar Arxiu General de la Corona d’Aragó.

Des del 1318 l’arxiu estava dipositat al Palau del Rei i al 1549 passa a la nova seu del Palau del Lloctinent en el que és el conjunt monumental de la plaça del Rei, i que serà la seu de l’arxiu fins el 1993.

Galeria superior del palau del Lloctinent

EL PALAU REIAL MAJOR

Seguint pel carrer del Comtes en direcció a la plaça Nova, trobem a la plaça de Sant Iu el Palau Reial Major, antiga residència dels comtes de Barcelona. Actualment és la seu del museu Marès.

El Palau Reial Major és un edifici que allotjava els comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval. El palau conserva en en les façanes i sales interiors l’aspecte gòtic medieval.

El Veger és el pati porxat ple de tarongers, que en època de calor es converteix en un espai agradable. Al centre hi un brollador que per la diada de Corpus es guarneix amb flors i es segueix la tradició de l’ou com balla, com els altres patis d’aquest reportatge.

El Veger – pati de l’actual Museu Marès

EL MUSEU MARÈS

El museu Marès ocupa una part del Palau Reial Major que queda entre la plaça de Sant Iu, baixada de la Canonja i carrer de la Tapineria, que correspon als edificis posteriors a la plaça del Rei.

Seguint la voluntat de l’escultor i col·leccionista Frederic Marès, EL 1948 l’Ajuntament li va cedir l’edifici mencionat per convertir-lo en el museu amb més elements de tot tipus d’obres de totes les èpoques, des de l’època antiga del segle V aC fins el segle XX.

És un meseu que destaca per les col·leccions d’art romànic, en especial els treballs de fusta policromada. L’art històric va passant de sala en sala, l’art gòtic, el renaixement, l’art barroc, el neoclàssic del segle XVIII i el XIX i fins el segle XX. Actualment disposa d’una nova sala per exposicions temporals.

Tant era l’afany col·leccionista de Marès que gràcies a les seves donacions altres museus es van nodrir del seu llegat, com el museu de l’Empordà de Figueres, el Museu d’Història de Sabadell i el Museo de la Real Academia de San Fernando de Madrid. També es varen crear nous centres museogràfics com el museu Frederic Marès de Montblanc, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu del Llibre Frederic Marès, a la Biblioteca de Catalunya.

Una finestra amb vistes des del Palau Major Reial de Barcelona

LA CASA DE L’ ARDIACA

Seguint els passos des del museu Marès i girant per l’esquerra passem davant de la port principal de la Catedral i pel carrer de Santa Llúcia trobem l’edifici d’estil gòtic flamíger de la casa de l’Ardiaca, enfront de la capella de Santa Llúcia a la Catedral.

La casa de l’Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, assentada des del segle XII sobre dues torres de la muralla romana, fou transformada per l’ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet gòticorenaxentista. El 1919 l’edifici fou adquirit per l’Ajuntament per passar a ser la seu de l’arxiu històric de la ciutat.

El pati es troba a l’entrada de l’edifici, amb planta rectangular i porxada per tots els costats, donant com a resultat l’aire d’un petit claustre. La font de base quadrada fa de receptacle al brollador situat a la part superior d’una base hexagonal amb diverses boques que fan caure l’aigua en petits rajolins. En un costat del pati destaca l’escalinata que dona accés a la planta superior i una palmera que sobresurt de l’edifici.

Per la diada de Corpus la font és una de les més visitades i lluïdes per la sensació de l’ou que puja i l’aigua que baixa en petits salts, a través de les flors que la guarneixen.

Pati de la casa de l’Ardiaca

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA

La casa de l’Ardiaca és des del 1921 la seu de l’arxiu històric de la ciutat, amb un fons documental de més de 80.000 volums, amb una valuossísima documentació relacionada amb el govern de Barcelona, des del segle XIII fins a inicis del segle XIX, així com tot tipus de bibliografia i arxius relacionats amb la ciutat.

I aquest ha estat el recorregut per aquests tres patis de Barcelona, on cada edifici mostra una història que perdura fins a dia d’avui amb les seves funcions d’arxius de documents i també de museu.