VISA POUR L’IMAGE 2021

A Perpinyà es celebra el 33è. Festival de fotoperiodisme VISA POUR L’IMAGE 2021, en que ha presentat un nou recull de treballs del fotoperiodisme més actual, i es pot veure la retrospectiva de 40 anys de reportatges de Éric Bouvet. Una visió del panorama dels conflictes, de les naturaleses salvatges i diversos reportatges dels efectes del COVID-19. Països com la Índia, a on la manca de recursos hospitalaris ha creat les condicions d’un veritable drama, a on la gent es mor a les portes d’urgències; i també en els camps de refugiats i migrants que pateixen una doble crisi.

El COVID-19 s’ha convertit en l’esdeveniment mundial més important de principis del segle XXI, tot i així els conflictes no s’han aturat com ha passat a Nyanmar, Etiòpia i Colòmbia .

És aquest un moment en què tots som víctimes i participants de la circulació de la desinformació juntament amb l’ansietat que produeix, i els reportatges que es presenten a continuació ens donen el moment per aturar-nos a pensar i així comprendre millor el món en què vivim.

Gabriele Galimberti – The Ameriguns

Aquest reportatge fruit del treball de més de vint viatges al Estats Units ens mostra l’amor per les armes de foc que tenen molts americans. La seva passió rau en el patriotisme, la història de les armes de foc i el valor de les pròpies col·leccions d’armes de foc, de totes les èpoques i de tots els calibres.

A través de persones que coneixia va anar creant les històries de cada família o membre dels amants de les armes de foc, però la majoria les va trobar a Instagram i altres xarxes socials, simplement seguint perfils amb hashtags relacionats amb les armes.  Va contactar amb ells i després anava a casa seva. La intenció era crear un retrat de la cultura armamentística i de l’amor que una part de la població nord-americana professa per les armes de foc.

Per fer aquestes fotografies va utilitzar una fórmula visual que havia utilitzat abans per a altres projectes: va demanar als subjectes que mostressin què guardaven a casa. Després, ho va ordenar tot de manera ordenada i geomètrica, com si cada objecte fos una part integral de l’entorn que envoltava el subjecte.

Les imatges i les històries són el resultat de la seva recerca i dels viatges als USA.

Darcy Padilla / American Cycles

Aquest reportatge es centra en la poder de les bugadaries als Estats units, a on es troben proves del gigantisme en totes les activitats. Per això cal mencionar la bugaderia més gran del món amb 301 rentadores i assecadores, disposades en 1.300 m2, i estan funcionat les 24 hores, tots els dies de l’any.

Actualment el 85% dels clients de les bugadaries són hispans, a ón el contacte entre els treballadors i els clients formen una família d gent coneguda del barri. Les bugadaries dinamitzen les relacions dins del barri, afavorint que es consideri un punt segur dins de cada barri.

GUILLAUME BINET, AGNÈS DHERBEYS, OLIVIER LABAN-MATTEI, STÉPHANE LAGOUTTE, PASCAL MAITRE / Crisi a crisi: els refugiats i la pandèmia

La crisi del Covid-19 ha estat una tragèdia humana i ha suposat el cop més greu per a l’economia que cap altra des de la Segona Guerra Mundial segons el Banc Mundial.

 Però l’impacte ha estat molt diferent d’un país a un altre i, en funció de les persones afectades, els que ja eren vulnerables en el passat han estat més exposats en ser atrapats per la tempesta del Covid.

Els refugiats i els desplaçats obligats a abandonar els seus països a causa de la violència i la pobresa són algunes de les persones més vulnerables del món i qualsevol cop addicional empitjora encara més la seva situació, portant-los d’un nivell d’inseguretat a una lluita per la supervivència bàsica. La pandèmia ha tancat fronteres, trencant vincles amb els seus països d’origen, privant-los de l’economia informal tan essencial per a la seva vida de subsistència i debilitant encara més la seva tènue tinença de salut i accés als requisits bàsics.

Equador, Haití, Líban, Uganda, Bangladesh han estat uns del països més afectats per la doble crisi la humanitària i la de la pandèmia. Aquest treball realitzat per cinc fotògrafs de l’agència MYOP, ha estat un encàrrec de la comissió europea per documentar la seva intervenció en el marc del projecte #SafeTogether.

Giles Clarke / Iemen: Conflicte+Caos

Al març del 2015, una coalició dirigida per Aràbia Saudita i recolzada per governs occidentals, inclosos els Estats Units, França i el Regne Unit, va iniciar una forta i prolongada campanya de bombardeig aeri contra el Iemen.

Segons l’ONU, la guerra ha matat almenys 230.000 persones. Gran part de la infraestructura ja feble del país ha estat destruïda. 

Des del 2016, la coalició liderada per l’Aràbia Saudita ha imposat un bloqueig continu de les importacions crítiques als ports del Mar Roig que serveixen gran part del nord del Iemen, i els aliments sovint són prohibitius per causa de restriccions i complicacions portuàries. 

L’exposició mostra un país fracturat per la guerra i les divisions tribals, un lloc on la població civil existeix en una lluita eterna i queda atrapada en un present embruixat.

Patricia de Melo Moreira / El meu Portugal

Per de Melo el fet de viure a Lisboa, no li proporciona notícies suficients per posar el focus en el país, però amb la forta crisi econòmica amb que s’ha enfrontat durant l’últim deceni, els grans incendis forestals dels últims estius i la pandèmia, han fet que s’hagin viscut canvis en els aspectes socials i culturals d’un país que està associat al turisme.

Patricia intenta presentar imatges que trenquen els estereotips que transmeten una realitat del tot diferent.

Abir Abdullah / Migrants climàtics a Bangladesh

Bangladesh està ubicada al gran delta format per la confluència dels rius Ganges, Brahmaputra i Meghna. Abir ha seguit les migracions provocades per les inundacions del Ganges.

La major part del país es troba a menys de deu metres sobre el nivell del mar. Anualment queda inundat, i assotat per ciclons i tornados, mentre que l’interior pot patir sequera.  Amb prop de 150 milions d’habitants, és un dels països amb més densitat de població del món i, a mesura que apareixen més advertències sobre el canvi climàtic, Bangladesh serà una font creixent de migrants climàtics.

Éric Bouvet / 1981-2021: 40 anys de fotografia sense classificar

Aquesta exposició és una retrospectiva del temps aturat pel fotògraf. Un temps que que Éric escull en cada viatge el moment de disparar el botó per pausar el món durant el temps que triga a capturar una imatge.

Éric com pocs fotoperiodistes ha estat escollint aquests moments de llibertat durant 40 anys, aportant la essència del seu ofici, en cada repte enfront de la situació que la càmera atura i congela. A la pràctica, el món mai no és en blanc i negre, sinó una àmplia i subtil gamma de grisos. Els fotògrafs que busquen imatges, primer han de vèncer els sentiments de por, després concilien dues dimensions antitètiques, el seu amor al món i la representació del món tal com és. El contrast pot ser l’objectiu, el contrast en oposició o aposició amb dos elements que s’edifiquen mútuament. Però, quin element s’ha d’escollir?

Berlin 1989. Desprès de 28 anys el mur ha caigut
Contreforts del Caucas, Txetxènia, maig 1995, Homenatge a sis comandos caiguts, morts en aquesta missió
Sarajevo, Bosnia, març 1993 La guerra dels Balcans va ser especialment cruenta a Sarajevo. Dones cercant llenya per escalfar les dures nits
Paris, França, setembre 2019. Alguns manifestants dels armilles grogues es refugien al sostre de l’estació De Saint-Lazare, perseguits per la policia

Vincent Muinier / Retrospectiva

Vincent Munier presenta en aquesta retrospectiva un viatge poètic per la natura, lliure de qualsevol límit geogràfic. El viatge també és una recerca de la llum: la llum subtil de l’alba o el capvespre, la llum encegadora de la neu, la llum opaca de la boira i la llum de la lluna mentre es filtra a través de les profunditats de la nit. 

Danish Siddiqui / Documentar la crisi sanitària més gran patida a la Índia

Siddiqui va realitzar aquest reportatge enmig de la segona onada de pandèmia de coronavirus de l’Índia a Nova Delhi, recorrent un circuit de crematoris, cementiris i hospitals. La situació era tan greu que hi havia pacients que es morien en carretons fora de l’UCI, sense respirar, alguns morint abans d’ingressar.

Malauradament una bala el va matar a pocs dies d’inaugurar VISA, per una bala mentre feia un reportatge a l’Afganistan.

(c) Tots els drets reservats dels seus autors

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: