El Corpus a Solsona 2021

UN APUNT D’HISTÒRIA

El Corpus és una festa cristiana que es celebra des dels segle XIV, per una disposició pontifícia de Joan XXII el 1316 i que venia a coincidir amb la major part de festes majors de la època. A Barcelona ja està documentada des del 1320, per tant ja fa més de 700 anys que es celebra.

Aquesta festa va unir les romanalles de les festes profanes, en que la disposició papal indicava :» en que se celebrés una processó que es portava el cos de Crist per tot arreu i per sempre, en el segon dijous després de la Cinquagesma». Era el moment de l’any pletòric de joioses festes de tipus agrari, encaminades a festivar genis pregons i obscurs, per tal de fer-se’ls propiciatoris perquè afavorissin la collita, o per agrir-los-en la seva bona obtenció.

Encara avui, molts del elements decoratius de caràcter profà que embelleixen i animen la processó surten també per la festa major. Això succeeix a Solsona, a on els gegants, balls de cavallets, i altres danses es poden veure també per la festa major de setembre.

CORPUS A SOLSONA

Solsona, capital del Solsonès, té molt arrelades les festes populars, amb un gran nombre de reculls de danses, bestiari, foc, gegants i nans. Aquest any degut a la pandèmia del segle XXI, dita del COVD-19, tots els actes festius del corpus es varen celebrar a la plaça Major, amb els assistents en seients, per evitar contactes propers.

Tal com es recull de temps antic la processó del Corpus, fou un pretext i una ocasió que van conduir a l’aplegament de tot un seguit d’elements dispersos, molt anteriors a la seva institució i de sentit i origen que li eren ben estranys. És a zones de Catalunya com Berga amb la Patum o a Solsona, que es reflecteixen aquests temps molt antics en que animals, foc i danses es segueixen barrejant, per recordar a la pagesia que és temps d’ofrenes per demanar bones collites o per agrair-ne la seva obtenció.

ENTRADA A PLAÇA

«Quan l’Hereu i la Pubilla surten a passejar, Corpus és ja» segons una dita antiga. I a Solsona, que recullen aquesta tradició varen entrar l’Hereu i la Pubilla de la vila, i es van asseure al lloc principal, juntament amb el batlle i altres autoritats.

Per anunciar la seva arribada, la orquestra que acompanyarà tots els improperis, obre la rua amb les melodies de festa i la música posa a tots ben atents del que passarà en aquest matí de primavera.

PRIMER IMPROPERI – EL BALL DELS ÓSSOS

La dansa dels óssos és molt antiga i es presenta com el primer entremès o improperi, com l’anomenen a Solsona. Ve a recordar que els òssos foragitaven els mals esperits i guardaven l’entrada dels gegants de tota mala intenció.

SEGON IMPROPERI – BALL DELS CAVALLETS

El ball de cavallets ens porta a les guerres entre la creu i la mitja lluna, i és interpretat per un grup de minyons. A Solsona els cavallets rendeixen homenatge al penó portat pel capità del regiment, amb els compassos de la cobla. Són danses que recorden les guerres de cavallers per reconquerir la fe cristiana.

TERCER IMPROPERI – BALL DEL DRAC

Aquest tercer improperi és una dansa d’homenatge al drac, portador del foc i pertanyent al bestiari de la roda del foc, juntament amb el bou i la mulassa. El drac realitza una dansa de foc per la Plaça Major, encara que aquest any no ha esta possible per la pandèmia.

QUART IMPROPERI – BALL DELS NANS

El ball dels nans constitueix una nota folklòrica sobre el descobriment d’altres llocs i persones vingudes d’arreu del món. És una dansa de germanor en que tots quatres nans comparteixen l’alegria d’haver-se conegut. És una una dansa força difícil d’interpretar i de molt mèrit pels balladors.

CINQUÈ IMPROPERI – BALL DE BASTONS

El ball de bastons està documentat en les processons de Corpus al 1620. És un ball que agrada molt i que és molt celebrat, en antigues processons es ballava amb espases, però ha quedat l’entremès del ball repicat amb bastons.

A Solsona, el ball acaba en una rotllana i a l’agrupar-se els minyons, n’aixequen el més xic per fer una ofrena als assistents.

SISÈ IMPROPERI – BALL DE L’ÀGUILA

Per Corpus, festa i ginesta

Ni Pasqua sense «mona»,

ni Corpus sense ginesta,

ni Sant Joan sense coca

Aquest ball és el més solemne de la vuitada, apareix l’àguila a la plaça Major i les autoritats es posen dempeus. És l’honor per rebre el símbol de més autoritat que hi ha la ciutat. L’àguila té el poder del cel i la terra i per això simbolitza la justícia. Les ciutats són les úniques que poden tenir l’àguila dins del bestiari mitològic.

SETÈ IMPROPERI – BALL DELS GEGANTS

La primera referència sobre els gegants de la ciutat és de 1675,quan va aparèixer una primera parella. La segona parella arribaria l’any 1727, amb motiu de la translació de la imatge de la Mare de Déu dels Claustre.

Tot i la seva antiguitat, els gegants han anat evolucionant amb les modes i aspectes, en especial les gegantesses gràcies a la última intervenció de Manuel Casserras i Boix entre el 19595 i 1966.

A la dansa hi participen els quatre gegants fen boniques giragonses enmig de la plaça, per celebrar tan lluïda vuitada.

FINAL DE FESTA – TRACA GEGANT

Un cop es va buidar la plaça, el grup de trabucaires va oferir com a punt i final de festa la parada d’una traca gegant amb pólvora i fuets, amb un gran fuet doble al capdamunt.