La Generalitat de Catalunya a través del seu servei de Patrimoni Cultural va iniciar el curs 2024-25 el programa “ELS ULLS DE LA HISTÒRIA”, que volia posar en valor i actualitzar els monuments singulars del territori català, a través de millores en la senyaletècnia, les guies audiovisuals, les visites guiades i especialment oferir al visitant una experiència única a través de la Realitat Augmentada, per viure en primera persona la vida i la història dels nostres avantpassats i dels propis monuments.
Una de les tasques històriques desenvolupades per la Generalitat han estat l’estudi i les circumstàncies en que els monuments havien arribat al segle XX, molts d’ells en un estat d’abandonament al llarg dels segles, i els treballs de restauració i recuperació.
El programa ha abastat cinc monuments: La Cova del Moro, La cartoixa d’Escala Dei, El Romànic a la Vall de Boí, El Castell de Miravet i el Monestir de Sant Pere de Rodes. A més a més, s’ha fet una exposició permanent amb els mateixos recursos dins del Palau Moja a la Rambla de Barcelona.
En cada descoberta d’un nou monument hem preparat un article que podeu consultar aquí a través dels enllaços: ROCA DEL MORO – COGUL, ESCALA DEI, EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOI, CASTELL DE MIRAVET, SANT PERE DE RODES.
EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
HISTÒRIA DEL CENOBI
Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l’any 878, apareix mencionada com una simple cel·la depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles, la qual, juntament amb tres cel·les més (Sant Joan Sescloses, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de la Santa Creu), eren objecte de litigi entre el monestir banyolí i l’occità Sant Policarp de Rasès.
Després dels preceptes atorgats per Lluís I el Pietòs (822) confirmaren el control efectiu de Sant Pere de Rodes al monestir de Sant Esteve de Banyoles, tot i que des de pla primera meitat del segle X, la cel·la de Sant Pere de Rodes va començar el seu procés d’independència respecte al monestir banyalolí. A partir del 945 queda sotmès només únicament al control de la Santa Seu.
Gràcies a les donacions i al suport comtal, el cenobi es va convertir en un gran poder feudal i espiritual de pelegrinatge. Les seves possessions s’estenien pels comtats de Peralada, Empúries, Rosselló, Besalú i Girona, així com als més allunyats d’Osona, el Pallars i el Vallès.
La prosperitat del monestir va perdurar fins al segle XIV, moment en què va començar la seva decadència. Els motius que l’expliquen són diversos. Per una banda, l’expansió de la pesta negra l’any 1345 va ser un factor decisiu, a la qual cosa es va afegir l’increment de la pirateria durant els segles XV i XVIII, motiu del despoblament de moltes viles costaneres; el bandolerisme, que va afectar el monestir durant el segle XVIII i les guerres contra França. Per aquests motius, l’any 1797, la comunitat va abandonar definitivament el cenobi i es va traslladar a Figueres.
A partir de 1821, els edificis del monestir van començar el seu procés de decadència fins que la Generalitat de Catalunya va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935. El 1999 es van donar per acabades les principals obres de restauració.
El conjunt monumental avarca tres punts, el poble de Santa Creu de Rodes, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Sant Salvador de Verdera, la seva situació és la zona de Nord del Cap de Creus i està entre les poblacions costaneres de Llançà i El Port de la Selva.
ARQUITECTURA
L’església de Sant Pere de Rodes constitueix un dels exemples més singulars de tota l’arquitectura medieval catalana, fent-se ressò d’obres de l’antiguitat tardana i assenyalant una tendència autòctona de l’arquitectura romànica del segle XI, ben diferenciada de l’anomenada arquitectura llombarda, que acabaria imposant-se a tot Catalunya.
La portalada de l’església corresponent a mitjans del segle XII, totalment esculturada i obra del taller del mestre de Cabestany, fou completament espoliada. Només es conserven in situ dos carreus de marbre blanc decorats amb frisos vegetals i algun altre relleu. Es diu que si s’hagués conservat, estaríem davant d’una portalada comparable a la de Sant Jaume de Compolstela.
Escultures de la portalada del mestre Cabestany. S XII
Restes de pintures murals. Crucifixió (esq.) i Lleó (dreta) situades en el primer claustre que ha quedat en un nivell inferior del que podem veure actualment. Segle XI
RESTAURACIÓ
A partir de 1821 que es va dissoldre la comunitat que restava Figueres, els edificis del monestir van començar el seu procés de decadència fins que la Generalitat de Catalunya en va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935, represes l’any 1973 pel Ministeri de Cultura i continuades posteriorment pel Depratament de Cultura de la Generalitat. El 1999 es van donar per acabades les principals obres de restauració.
L’església de Sant Pere de Rodes constitueix un dels exemples més singulars de tota l’arquitectura medieval catalana, tendència que segueixen altres edificis de l’Empordà i del Rosselló, com Sant Miquel de Fluvià o Sant Andreu de Sureda.
///////////////////////////////////////////////////////
Albert Loaso
Europea Words 