Obrim amb aquesta frase “La bellesa serà convulsa o no serà” que va ser el lema del surrealisme, a través del qual els artistes van lluitar per trencar els cànons establerts i inventar un món nou mitjançant la força de bellesa i el poder de la imaginació.
Portem aquí una interessant exposició del CCCB sota el títol “EL CULTE A LA BELLESA” amb una forta càrrega política i cultural. Aquest concepte de la bellesa és tan voluble que depèn de cada context històric i cultural, com va dir Umberto Eco. La bellesa és una qualitat que delecta els sentits i satisfà l’intel·lecte.
Aquesta exposició és un projecte de la Wellcome Collection de Londres i ha comptat amb Blanca Arias i Júlia Llull per la seva adaptació local.
********************************
EL CULTE A LA BELLESA
La bellesa és una qualitat que plau els sentits i satisfà l’intel·lecte. La podem percebre tant en un paisatge natural com en una obra d’art, malgrat que rarament existeix un consens unànime sobre el que és bell. Però hi ha un àmbit en què les qüestions sobre la bellesa generen més conflicte aquest és, sens dubte, el cos humà.
Els ideals de la bellesa
La bellesa és un concepte fluid que s’ha transformat al llarg del temps, en que les imatges hiperrrealistes de cossos virtuals poden difuminar els límits entre allò digital i allò físic. La idea d’una veritat universal i immutable sobre la bellesa és una il·lusió que entra en conflicte amb la infinita diversitat del a humanitat.
El cànon fixa, la matèria resisteix
Des del segle VIII aC. es va consolidar un ideal de cos masculí i femení perfecte, ometent la diversitat d’estils que van aparèixer al llarg del període clàssic. Escultors com Fídies i Policlit van fer estàtues en el segle V aC. amb un fort cànon de bellesa, que va ressorgir al Reneixament i fins arribar a la modernitat del segle XX.
Els ideals són arbitraris i estableixen una meta inassolible per a la majoria dels cossos. Actualment la IA permet simular múltiples diversitats anatòmiques. Tot i així, el cos es pot presentar com un espai de possibilitats i obertura, com es pot veure en artistes com Norma Pérez, Lorenzza Böttner o Carlos Motta.
++++++++++++++++++++++++++
Lorenzza BöttnerLorenzza Böttner que va perdre els dos braços quan tenia vuit anys, va fer una performance en que durant molta estona estava immòvil com la Venus de Milo. En un moment donat li atancen un micròfon i diu: Què pensariu si l’art fos viu?. I després baixa de l’escala i se’n va.
++++++++++++++++++++++++++
Bellesa i virtut
Bello i buono! (“Bell i virtuós”) és una expressió italiana que reflecteix la creença que la bellesa exterior està associada a qualitats internes. Durant molt temps, els trets bells han estat considerats en diferents creences una porta al món espiritual.
S’associat en tradició cristiana la bellesa juvenil a la puresa, a una bondat intrínseca relacionada amb la devoció. Per contraposició la lletjor es pot associar al fracàs moral. Aquesta lògica persisteix en la cultura contemporània de la belles, que exalta la joventut i demonitza l’envelliment.
Aitana López ha esta considerada la primera influencer generada integrament per IA
LA INDÚSTRIA I L’AUTOIMATGE
El segle XX va marcar la comercialització massiva de productes de bellesa, amb anuncis de pintallavis en tanques publicitàries i del rímel a les pantalles.
Ja des de l’antiguitat es feien pòlvores a l’antic Egipte, fins als productes cosmètics del Renaixement, passant per ombres d’ulls termogràfiques i noves formes de màrqueting sostenible, el negoci de la bellesa ha crescut juntament amb l’obsessió de la humanitat per a la pròpia imatge.
Autoimatge, imatge inapropiada
A principis del segle XX , la venda de cosmètics va experimentar un auge impulsat per la industrialització i el creixent poder adquisitiu de les dones. Els productes farmacèutics, que inicialment van ser concebuts per a finalitats mèdiques, van començar a envasar -se i a comercialitzar-se com a articles per a la cura de la pell i maquillatge.
Les tendències de bellesa s’han vist condicionades per les circumstàncies socials i les idees d’allò que significa gaudir de bona salut. Tot i que el nostre gust per l’estètica canvia, les nostres percepcions continuen lligades als contextos socials i a la noció de bona salut que predomina en l’actualitat.
Helena Rubinstein a la seva fàbrica de Long Island. L’agenda d’un dia de Miss Rubinstein. 1950. Max Scheler
Kits de maquillatje i manicura de la Señorita Pepis
Braç articulat amb IA per utilitzar un pintallavis en una persona amb discapacitat a les mans
Esdevenir Narcís: entre el mite i la tècnica
El mite de Narcís comença amb un mirall d’aigua i una mirada que cau en un abisme. No parla només de la vanitat, sinó també del desig i d’una confusió profunda: voler posseir el reflex, voler fondre’s amb una imatge que no és mai completament pròpia.
El mirall és un espai on ens trobem amb la nostra pròpia imatge, però també és un lloc de fragmentació, distorsió i control; és on es desvela el mite de Narcís, on la vanitat pot convertir-se en obsessió. Avui, el mirall s’ha multiplicat en pantalles, filtres i càmeres que no només mostren una imatge, sinó que la interpreten, classifiquen i corregeixen. Hem
Auto-retrats de Yunping Li. 2019
LA BELLESA DE LA CARN: DEBORDANT EL CÀNON
La relació entre norma i subversió està marcada pel conflicte, però també té un potencial transformador. Els cànons són estructures; la matèria, en canvi, està en constant moviment i no és mai passiva: rep, modela i trenca.
El cos desborda les fronteres establertes pel cànon. La pell, el cabell, la carn transcendeixen aquests límits, celebrant la diferència enfront de la uniformitat, la multiplicitat enfront de la norma única i unívoca.
La plasticitat de la pell
La pell és una materialitat viva i contradictòria. No és només una superfície, sinó un cos que sent, vibra i desborda. És el mitjà a través del qual som vistos, l’òrgan mitjançant el qual entrem en contacte amb el món. Però la pell també s’ha utilitzat per classificar i silenciar.
A contrapel
El cabell té un poder immens per explicar històries i crear comunitats. En moltes cultures d’arreu del món, constitueix un símbol prominent d’herència, tradició i identitat.
Pot ser un símbol de desig, reconeixement i prestigi. Ha marcat diferències, ha identificat comunitats, però també ha estat objecte de control. El cabell s’ha tallat, cobert, allisat i fins i tot eliminat d’aquelles parts del nostre cos en què es considera indomable, lleig o inapropiat.
El dret a uns contorns propis
Tradicions com l’ús de la cotilleria han provat de controlar el cos i les seves formes. Aquest espai ens convida a definir els nostres propis contorns i a imaginar altres maneres d’habitar el cos i la bellesa per ocupar l’espai amb alegria, desmesura i llibertat.
Stillness. 1999 Laura Aguilar
De la sèrie “In the Clouds”. 2024 Arvida Bysröm
////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana i CCCB / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 