La Fundació Tàpies presenta una nova exposició sobre aspectes de la obra d’Antoni Tàpies. En aquest cas es tracta del suport material que l’artista feia servir com a base de les seves obres.
Aquesta exposició està comissariada per Núria Homs. El títol de l’exposició arrenca d’un article de Joan Teixidor de 1964 per una exposició de Tàpies celebrada a la Sala Gaspar de Barcelona. La mostra aplega una trentena de dibuixos sobre cartró, papers, i de fustes datats en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat, provinents del fons de la Col·lecció; i de préstecs nacionals i internacionals; algunes de les obres mai exposades anteriorment.
Tot i que les primeres obres de Tàpies eren essencialment dibuixos i cartrons, mai va de deixar d’emprar-los en els seus estudis i obres no matèriques. Per ell era més important que el material li suggerís l’obra que anava a realitzar. El paper i el cartró com materials humils, eren més adients al seu pensament que tant valorava. Les coses fràgils, pobres, el deteriorament i el dolor. Tot un record de la seva etapa infantil i juvenil que es va passar tants anys allitat per la malaltia. Fins i tot quan treballava sobre suports més importants els marcava amb colorants i terres per remarcar la seva fragilitat, de com les coses es transmuten en la vida orgànica del que ens envolta.
Així l’exposició posa la nota en remarcar la fragilitat dels materials, en l’empremta que hi deixà l’artista, i en el missatge que volia comunicar. Les obres exposades comprenen el període de 1959 a 1975. Sempre mantenia en les seves obres el caràcter seriós contra l’espectacle de la cultura contemporània, l’abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat.
Per ell seria molt incòmode veure la transformació de la societat que després de passar dues guerres mundials a Europa i una guerra civil a Espanya, ens hem convertit en una societat de consum que a totes hores ens entren impulsos i enginys tecnològics que ens fan creure que podem decidir sobre el nostre futur.
Terra sobre tela, 1970 i detall
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
A la segona planta s’hi exposa un incunable. Es tracta d’un llibre de 1963 «El pa al barca» amb 25 litografies, litocollages i collages d’Antoni Tàpies i poemes de Joan Brossa. Tota una troballa que ens ensenya que Tàpies treballava al costat d’un dels grans mestres de l’absurd i la visió crítica com era en Joan Brosssa.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
No voldríem acabar aquest article amb una obra que n’és la firma de Tàpies, la seva T enrotllada entre filferros. Tot un lligam entre fusta i metall.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 