Fins a finals de novembre la Fundació Tàpies presenta la mostra de l’artista conceptual Roman Ondak, amb el títol Infinitum. Roman va néixer el 1966 a Zilina, Eslovàquia. Cal remarcar aquesta data d’un país que a la seva joventut estava sota el règim comunista del URSS. Va viure la primavera de Praga, i per tant, coneix molt bé la presència física i material de les forces armades soviètiques, com ara està succeint a Ucraïna amb Rússia. Aquesta exposició ha estat comissariada pel propi artista i Núria Homs (conservadora de la fundació).
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
L’exposició Infinitum es mou entre la ficció i la realitat. Tot allò que veiem ret tribut allò que és quotidià. Juga amb l’absurd. Així podem trobar la primera obra de l’exposició Zone de 2010, que va ser presentada a la 6èna. Biennal de Berlín que consisteix en un enorme guarda-roba que sembla d’una altre època. A Berlín aquesta obra estava a l’entrada de la Biennal, i molts visitants no es van adonar que en realitat era una obra d’art.
Aquesta obra confon a l’espectador, perquè el context en que el guarda-roba està present és el control de les pertinències dels visitants, alhora que el visitants poden circular lliurament. Aquesta visió porta connotacions polítiques en les que aquestes societats autàrquiques tenen pels habitants una sensació de zona controlada de la vida i pensaments de cadascun.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Infinty de 2021 és una obra que ens mostra com a través de la cadena de llàgrimes de plom, que no té final, es dilueix entre les dues plantes de la Fundació. És una obra matèrica que s’atansa a la visió de Tàpies, en que l’element bàsic de la obra és el plom un material amb la densitat més alta. Aquesta densitat facilita que la força de la gravetat faci anar en una vertical constat i produeixi també la imatge de la bala que surt de l’arma de foc.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Inside Out (Al revés) de 2017. En aquesta obra Ondak ens proposa un joc, que es tracta d’incorporar a un espai tancat un element que sempre va estar a l’exterior. Es tracta dels suports de porcellana que aguantaven els cables elèctrics de diverses cases del seu barri, a Bratislava. Ara estan a l’interior de l’espai expositiu, donant a aquest espai tancat la categoria de carrer, invertint la percepció de l’espai interior i de l’exterior.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Ondak segueix presentant obres que ens confronten amb les contraposicions , l’ahir amb l’avui; els avatars de la història, el joc de mirades.
Our watching His Parents (El nostre fill mirant els seus pares) de 1988, a on Ondak va deixar la càmera amb autodisparador al bressol dels seu fill quan tenia dos mesos, fent que les mirades s’entrecreuin i que l’espectador s’interposa com tercera mirada.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
A Bads News Is a Thing of the Past Now (Les males notícies són ara una cosa del passat) de 2003 es confronten dues imatges en blanc i negre. A la imatge de la dreta el pare de Roman està assegut en un parc de la ciutat, llegint el diari i a la portada es pot veure la invasió de les tropes Soviètiques a Praga el 22 d’agost del 1968. Anys desprès el propi Roman va buscar la mateixa roba i el mateix diari que el seu pare, es va seure al mateix parc i va adoptar el mateix posat que el seu pare trenta cinc anys abans. El parc i l’enquadrament són els mateixos, la única diferència és com ell mira a l’esquerra i el seu pare estava a la dreta.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
La percepció de la realitat, els avatars de la història, el paper de l’art en el context social són referents del pensament i la obra d’Ontak. És en la obra Bug que es vinculen dos factors que Roman ens vol contextualitzar. D’una banda una obra de que parteix d’un quadre pintat el 1970 per un artista afí al règim soviètic, a on es veu la plaça Roja de Moscou en el capvespre. Aquesta obra va ser rebutjada per una exposició i per circumstàncies va anar a parar a l’estudi d’Ontak. El 2017 torna a mirar el quadre i per la nova visió del canvi de règim a Rússia, va pensar en utilitzar-lo per crear una taula afegint-hi una tauleta rodona, col·locant el quadre a la part inferior, incorporant-hi un micròfon per l’escolta dels visitants.. Ha estat a partir del 2022 que enlloc d’exposar la taula sense que es vegi la part inferior, ara la penja del sostre i deixa a la vista el quadre, amb allò de que com l’au Fènix els ànims de vigilància i escolta poden ressorgir, com ha passat amb la repressió de les protestes per la guerra d’Ucraïna dins de Rússia.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Hem vist en algunes obres d’Ontak l’ús de materials i formes que recorden al mestre Tàpies. La seva visió de la realitat quotidiana amb tocs d’ironia, i el valor poètic del passat, fa que l’exposició quedi ben lligada dins l’esperit de la Fundació Tàpies.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 