========================================================================
Sí, sóc llibertí, ho admeto; he imaginat tot el que es pot imaginar en aquest terreny, però per descomptat que no he fet tot el que he imaginat i per descomptat que no ho faré mai. Sóc un llibertí, però no sóc un criminal o un assassí. D.A.F. Sade
========================================================================
Presentació de l’exposició: Judit Carrera (directora CCCB); Jordi Costa (cap d’exposicions); Alyce Mahon i Antonio Monegal (comissaris de l’exposició)
========================================================================
El Marqués de Sade, un personatge incòmode en vida, també ho ha estat després de mort. La seva forma de viure com a llibertí el va portar a posicions revolucionaries per uns, o alliberadora per d’altres. Aquesta ambivalència va des del costat de llibertat, emancipador i subversiu o al costat del mal, en la dimensió excessiva i violenta de l’experiència humana.
I amb aquestes dues visions el CCCB ha presentat aquesta exposició que estarà oberta fins el 15 d’octubre. El seu subtítol «la llibertat o el mal» resumeix les mirades que el Marqués de Sade desperta entre nosaltres i que va resultar tan emancipador durant el segle XX. Els comissaris de l’exposició són Alyce Mahon i Antonio Monegal.
Seguint el plantejament de la obra de 120 dies de Sodoma, l’exposició s’articula entorn de quatre principis subversius o passions. La passió transgressora, la passió perversa, la passió criminal i la passió política.
SADE; el personatge
Abans d’entrar a les propostes formals, caldria conèixer el personatge. El seu nom era Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814). Ja en vida va patir la repressió, la presó i la censura i es va escapar per poc de la guillotina. Dels 74 anys de vida, 27 els va passar a la presó. Com a referent històric va ser l’últim presoner de la Bastilla abans de la seva destrucció per la Revolució Francesa. El dia abans de la presa de la fortalesa, va ser portat a un altre presó i molts dels escrits que hi deixà es van perdre per sempre.
Els càrrecs dels que se’l va acusar eren les seves tendències sexuals, les seves posicions polítiques i morals, els seus escrits, i va acabar la seva vida muntant obres de teatre al manicomi de Charenton, als afores de París. La seva obra escrita és descomunal, escrivint sense descans tant a dins com a fora de la presó.
Amb aquesta pinzellada ja veiem que és cert el que hem dit, ja va ser un personatge incòmode en vida i també després de mort, tant que el seu nom ha esdevingut un adjectiu «sadisme». Ara entrem a les diferents cares de Sade o el sadisme.
PASSIONS TRANSGRESSORES
Tot i que va morir el 1814, molta de la seva obra no va ser mai publicada. Va ser el 1909 que Apollinaire va publicar una antologia de textos i Maurice Heine va començar a reeditar-ne les obres a partir del 1926.
En aquell moment molts artistes van descobrir aquest autor que va il·luminar el corrent surrealista, essent-ne un precursor admirat. Així Luis Buñuel, Salvador Dalí, Man Ray, Leonor Fini, Toyen, André Masson, entre d’altres admiren i s’inspiren en la seva obra.
Un altre moment que reneix el pensament de Sade és després la Segona Guerra Mundial, en la que Simone de Beauvoir va proclamar que no hem de cremar Sade, sinó llegir-lo. Als anys cinquanta diferents publicacions tornen a proclamar la filosofia de Sade, i un número de la revista Tel Quel del 1967, es considera Sade com el ferment de la revolució del maig de 1968.
PASSIONS PERVERSES
Si entenem perversió com l’acció de trencar o desviar-se de la rectitud moral, Sade ens invita constantment a trencar els lligams de la moral i la conducta social acceptada com a recta. I va ser durant la meitat del segle XX, que la seva figura es popularitza i es converteix en una icona cultural present en pel·lícules, còmics i altres productes de consum.
La perversió dins de la sexualitat consentida consisteix en trencar normes, hi han accions que per la seva naturalesa aporten l’escàndol i la censura com ara el «BDSM», i la reivindicació de la multiplicitat del desig i el qüestionament dels rols de gènere. Encara que s’ha produït un cert canvi de llibertats sexuals, la radicalitat de Sade conserva la seva capacitat subversiva, reclamada per artistes i activistes LGTB+.
PASSIONS CRIMINALS
Va ser al segle XIX que Krafft-Ebing va denominar sadisme a aquelles patologies sexuals per aconseguir inflingir dolor, l’abús, la crueltat i la dominació. Tot i que Sade mai es va voler declarar com a criminal i assassí, la seva imaginació i inventiva feia que els personatges practiquessin i justifiquessin les atrocitats més grans, amb una clara inclinació a la violència, la destrucció i el domini del més fort sobre l’altre.
Tot i que el Marqués de Sade no ho pretenia, la seva obra ha permès que els actes més horribles siguin reconeguts com l’expressió del mal o del dimoni. Sovint, els mitjans de comunicació ens parlen de violència de gènere, violacions i abusos infantils, mentre no paren de sorgir diaris, programes de ràdio o de televisió que ens parles d’assassins amb la única voluntat de servir a les inclinacions morboses dels que ho segueixen, fent d’aquests programes un valor de quota de pantalla o del públic que ho consumeix.
========================================================================
En una estança fosca se’ns apareix una tauleta il·luminada que mostra un diapasó. En un rètol s’indica que a Espanya 47 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles el 2021. Si pitjem un botó, s’il·lumina un segon diapasó a un compàs més alt; 122 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles el 2021 a Fança. Un trecer diapasó amb un ritme més alt que els anteriors indica que 154 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles el 2020 a Hongria. Un quart diapasó s’activa amb un ritme més fort que l’anterior i ens diu que 173 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles el 2021 al Canadà. I una taula sense llum i sense diapasó, simbol dels deu països de la UE que no informen o amb dades que no són fiables sobre aquesta terrible passió criminal. Tots quatre diapasons canten alhora convertint el só en una olla de crits de totes aquelles dones mortes cada any a mans de les seves parelles. Muntatge de Domestic Data Streamers. 2023
========================================================================
PASSIONS POLÍTIQUES
Si de les passions sexuals Sade n’és un dels exponents literats i filosòfics, un altre prisma s’atisva en la nostra societat. Una variant de la serp del dimoni, la vitalització de l’egocentrisme, el poder sobre els altres, el narcisisme del rei, el desig per doblegar les ànimes i sobre tot el guany social, econòmic i personal; ens referim a la política.
Encara que els seus personatges viuen les atrocitats de l’ego de forma individual, si les portem a la dimensió pública, segur que tindrem noms al cap des de dictadors fins a reis i presidents de república que han comés atrocitats, tant o mes grans que les que vivien els personatges de les seves obres. Així, la colonització, l’esclavatge, la guerra iniciada pel desig sàdic d’un general, les tortures, els exterminis, genocidis, la llista d’atrocitats no s’acabaria mai. Potser el que Sade va fer va ser un retrat del temps universal sobre el veritable comportament i la moral de la societat de tots els temps.
EPÍLEG: l’escenari d’una revolució
Durant l’inici del segle XXI les arts performatives segueixen buscant en les línies de la obra teatral de Sade, un camí transgressor que desafia la censura i els límits de la prohibició per reivindicar el poder del desig i la imaginació. Així les llums i ombres de Sade continuen sent invocades pel postfeminisme, la teoria queer, el postporno, el teatre, el cinema i l’art contemporani.
Libertée. Teatre i cinema. Director: Albert Serra. Fotografies de Román Yñán 2018
========================================================================
Tota la felicitat de l’home és en la seva imaginació; només pot aspirar a la felicitat sotmetnt-se a tots els capricis. D.A.F. Sade
========================================================================
NOTA FINAL: Segons Antonio Monegal, l’exposició no pretén ser una lectura de la vida i obra del Marques de Sade, sino les seves influències en tots els àmbits creatius durant el segle XX i XXI. La qüestió es veure i entendre els moviments socials i creatius que han estat influenciats per tan brillant ploma.
Text: Martí Plana/ Fotos: Albert Loaso
Europea Words 