EL FUTUR DEL TRAMVIA A BARCELONA
El futur de la xarxa del tramvia a Barcelona ja és un present. Les obres iniciades el 8 de març de 2022 (veure notícia anterior) suposaran la connexió de la Diagonal entre Les Glòries i Passeig de Sant Joan, un tram de 4 quilòmetres, que comptarà amb tres noves parades – Monumental, Sicília i Verdaguer – i que guanyarà espai pels vianants i ciclistes, a més de zones verdes. Com avantatge, aquest tram estarà connectat amb la xarxa de metro per L2 L4 i L5.
Aquest tram s’ha batejat com via verda dins dels plans de Super Illes de l’Ajuntament de Barcelona. Això significa que en aquest recorregut els vehicles privats estaran segregats del tramvia i no circularan pel tram central de la Diagonal. Aquest és el primer pas per la connexió entre Glòries i Francesc Macià.
La Generalitat ha previst una partida de 37, 6 milions d’euros per fer les obres d’infraestructura com ara preparar el terreny, instal·lació de vies i travesses, i implantació de catenària soterrada. L’ ATM haurà de comprar noves unitats preparades per la catenària soterrada. L’Ajuntament serà l’encarregat de realitzar les obres d’urbanització de l’avinguda. Es preveu que la posada en marxa al públic sigui pel segon semestre de 2024.
EL PASSAT DEL TRAMVIA A LA CIUTAT * 1872-1971 *
La ciutat de Barcelona va disposar del servei de tramvies des del 1872 fins el 1971, van ser 99 anys de servei ininterromput fins que es van introduir els autobusos i el creixement de la xarxa de metro.
En els seus inicis el 1872 el tramvies eren vagons tirats per cavalls, se’n deia tramvia a sang. Fins vint anys desprès, el 1899 es van iniciar els serveis amb tramvies electrificats, vint anys després de les primeres línies electrificades a Berlín.
Gràcies a l’electrificació es va poder portar el tramvia a la muntanya del Tibidabo i a Can Tunis, al port de la ciutat. Una de les anècdotes va ser que a partir del 19 de juliol de 1911, promogut per la «Sociedad Tranvias de de Montaña SA» es va establir una línia que unia la ciutat i anant per la carretera de la Rabassada, connectava amb el casino, hotel i parc d’atraccions que es van instal·lar a la muntanya. Era una línia bastant dura i els vehicles es deterioraven ràpidament.
Una altre línia a mencionar era la que unia les Rambles i Can Tunis inaugurada el 19 de març de 1905. Aquesta línia unia les persones amb el cementiri de Montjuïc i el popular hipòdrom. Així, amb aquestes dues línies es feia arribar la diversió i l’esbarjo a la gent.
La importància de la xarxa de tramvies, a més, va ser cabdal en el desenvolupament de la ciutat, tant és així que les línies es van estendre a l’extraradi, adaptant-se a les demandes del moment. Eren tantes les companyies i serveis creuats que entre el 1904 y 1931 serà el Marquès de la Foronda el que mourà els fils per anar concentrant les línies, modernitzant-les i dotar-les de senyalització i normatives.
La matinada del 18 al 19 de març de 1971 els tramvies de les dues últimes línies fan l’últim recorregut. Només es manté el Tramvia Blau, al Tibidabo, amb un propòsit més turístic que de transport de viatgers.
LES PROVES INICIALS DEL TRAMBAIX
Com ja hem dit el servei de tramvies a la ciutat es mantenia només com atracció turística, però a finals dels anys vuitanta els ajuntaments de la zona sud de Barcelona comencen a reclamar l’ampliació de la xarxa de metro, donat el fort creixement de les poblacions que van passar de ser nuclis separats al segle XIX, a ser un tot urbanístic com Hospitalet de Ll., Esplugues de Ll., Cornellà de Ll., Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i fins i tot Sant Feliu de Ll.
Desprès d’anys de reivindicacions, es posa en marxa un pla pilot el 1997 anomenat línia Diagonal que circulava per via única entre Maria Cristina i Numància. En aquesta zona hi havia circulat fins el 1971 una línia de tramvia, que quan es van fer les obres d’adequació van aparèixer les antigues vies.
Van participar en aquestes proves dues unitats diferents, una era de cedida per la ciutat de Grenoble amb el model de la companyia Adtranz i CAF, la segona unitat que va ser la predecessora de l’actual model en circulació va ser el model Combino – Duewag-Siemens- aportat per la ciutat d’Amsterdam.
Aquesta prova pilot va durar dos anys fins el 1999, aleshores va entrar en la fase de deliberació política i finalment la Generalitat i l’Autoritat del transport van aprovar el projecte per la Diagonal, amb el desdoblament de la via que va obligar a un altre localització, que no va permetre aprofitar la via instal·lada. Les obres van durar del 2001 a la 2004. En poc temps el TRAMBAIX es va convertir en un èxit de públic.
EL TRAMBAIX ACTUAL
Ja som al present, a la realitat d’un mode de transport que no tan sols ha millorat la connexió entre les poblacions del Baix Llobregat, sinó que ha permès millorar l’urbanisme i la forma de relacionar-se amb les antigues carreteres, convertides en avingudes enjardinades. La unitat seleccionada d’aquelles proves inicials és una variant de la del Combino de SIEMENS.
El servei del TramBaix connecta els set municipis de la corona propera a la ciutat de Barcelona amb una extensió de 15 Km. i 29 estacions. El parc motor disposa de 23 unitats, amb capacitat fins a 218 persones per unitat. Aquesta alta ocupació permet una rendibilitat molt alta comparada amb altres serveis de transport públic. Com a factors que es compten con avantatjosos està la facilitat d’accés i una bona acceleració i frenada, fent més ràpid i còmode el viatge. L’any 2022 es van validar 18 milions de viatges.
Per donar un bon manteniment al servei, es disposa d’unes cotxeres amb tallers i oficines. Aquestes cotxeres disposen d’una platja de 6 vies per guardar totes les unitats. Al taller es fan labors de neteja dels bogies, deixant-los en perfecte estat, revisió dels sistemes elèctrics de la catenària. comprovació dels motors i dels interiors dels vehicles.
A l’edifici d’oficines es troba el PCC -centre de control i comunicacions- que permet vigilar totes les unitats en servei, en el seu recorregut, marcar senyals i encaminar les unitats per la seva ruta amb control de les desviacions. En cas d’avaria greu es pot activar el control a les oficines del Tram Besós o a l’inrevés. Això permet mantenir en tot moment la seguretat en la circulació i tenir ràpidament noticies de qualsevol incidència a la via comunicada pel conductor del tramvia.
Com a punts forts del tramvia cal destacar el respecte pel medi ambient, un baix consum d’energia i zero emissions contaminants. Totes les unitats compten amb accés PMR -persones de movilitat reduïda- i entrada directa de cotxets de bebè, rampes suaus i 100% de pis baix.
Aquesta ha estat una visió del tramvia passat, actual i futur. Un sistema de transport que gaudeix del favor del públic i que ha demostrat el seu bon funcionament amb gairebé 20 anys de servei.
Text: Martí Planas / Fotos: Albert Loaso i altres fonts
Europea Words 