Fins el mes de maig podem gaudir d’una proposta original al Museu Marès, la nova exposició titulada «Confluències» on es confronten una trentena d’escultures de la col·lecció Bassat amb obres del fons del Museu Marès. Dos grans col·leccions que col·lisionen i s’enfroten amb línies, volums i formes.
Aquesta exposició requereix de l’actitud de l’espectador, donat que és una proposta oberta al diàleg i a la experiència estètica d’obres que els separen segles de diferència, però que tal com es presenta per part dels comissaris, volen atansar arts i èpoques tan separades i alhora tan unides per una voluntat de perviure la creació humana que emana de la seva capacitat creativa i artística.
Passem a veure algunes de les confluències que es presenten a l’exposició.
RETRAT DE L’EMPERADOR AUGUST S. I d.C. >>> DARK & LIGHT Samuel Salcedo 2016
Del retrat de l’emperador August fins la obra de Samuel Salcedo hi han vint segles de diferència, potser la major diferència en datació de tota l’exposició. Un rostre va més enllà d’una individualitat concreta. Rostres que defugen d’identitats o racialitats, que ens volen mostrar la vida interior que vol emergir. Cada rostre compren la humanitat sencera.
TORS DE VENUS SII d.C. >>> LE MINI DAVID Miguel Ortiz Berrocal 1996
El tors ve a ser a l’escultura un tipus de retrat del cos humà. Moltes de les escultures clàssiques han perdut les extremitats amb el pas del segles. Així, hem apreciat el tors com un element estètic de gran valor, en que la imaginació ens permet reescriure com era aquell cos i la posició dels braços i les cames. La modernitat conviu diàriament amb la fragmentació i la liquiditat de la vida, la provisionalitat de l’instant.
GRUP DE DUES FIGURES FEMENISMES Inici S. II >>> RECICLYNG WOMAN Henry Moore 1980
Moore reinterpreta la natura modelant la figura i la cultura, i desconstrueix la figura humana per fusionar-la amb el paisatge, fent una iconografia orgànica. Malgrat la diferència de mides, totes dues escultures tenen grans semblances per la composició en horitzontal i l’arrodoniment de les formes en l’escultura de Moore.
CRIST CRUCIFICAT S. XIV >>> HORIZONTAL 8 Sergi Aguilar 1977
En un espai a on es repeteixen tres crucifixos, com a un dels símbols més universals de la cultura occidental, entenem que aquest símbol va més enllà de la significació religiosa, dotat-lo de dignitat quan era un instrument de tortura i mort en aquell temps llunyà. La peça d’Aguilar es marca com a part del cruxis i que manca un punt perdut per reproduir un crucifix. La seva intenció en aquest entorn es converteix en instrument de dolor i força.
BUST D’UNA SANTA S. XV Taller d’Alejo de Vahia >>> TÊTE DOUBLE TÊTE Julio González 1934-1936
En aquesta confluència veiem un bust d’una dona que ens mira amb ulls plorosos, per comunicar-nos la seva tragèdia. En canvi, el bust de Julio González és introspectiu, i no vol cap relació amb el visitant.
POLÍPTIC DE LA VIDA DE SANTA CLARA Cap al 1500 >>> LA REINA MARIANA II Manolo Valdés 1999
Aquí ens trobem amb el cas de dues figures històriques que admeten la seva nova condició a canvi d’acceptar les normes de cada regne. Santa Clara pren els hàbits de monja a canvi de deixar la vida mundana i quedar restringida la seva vida al regne de Déu.
Mariana II pren la sea condició de reina regent durant la minoria d’edat de Carles II, però dins de les estrictres normes de la cort del regne de la Corona. Deixant la seva condició de vídua de Felip IV , passà a portar, durant deu anys, la corona del regne fins la majoria d’edat de Carles.
BUST DE SANTES cap el S. V >>> DAMA DE LES VESPES Gerard Mas 1976
Aquesta confluència no té res de cara o creu. És una confluència total, en forma i fons. Les dues Santes representades a l’esquerra queden acompanyades per la dama de les vespes. Entre les tres formen un grup harmònic, la diferència són els quinze segles que les separen.
POLÍPTIC DE LA MARE DE DÉU 1525 >>> ÚLTIM SOMNI DEL POLIMORF Gabriel 1989
En aquesta proposta la confluència és contraposada pel dolor. El dolor de la Mare de Déu en els diferents moment de la passió de Crist. L’escultor Gabriel ens porta una obra en que la forma liquida mostra l’esforç que s’ha aplicat per aconseguir modelar un material d’un negre monocrom tan fosc i lluent com el pes del dolor soportat per la Mare de Déu.
CERCLE de Gaspar de Becerra 1570 >>> CAPTI Marcel Martí 1971
Dues formes verticals que ens porten a unes escenes contraposades. La columna de Marbre en que Jesús va ser lligat per ser fuetejat. Aquesta columna que lliga la vida, ens porta a la botànica a on la columna orgànica de Marcel Martí ens dona la referència vital.
SANT JOAN EVANGELISTA Juan de Montejo 1600 >>> ÒVALS BLANCS Aurèlia Muñoz 1981
L’escultura de Juan de Montejo ens representa un Sant Joan a on la capa de de tela vermella enbolcalla i i s’envola, encerclant la gran visió dels escrits del seu evangeli. Si aquesta capa hagués sortit volant, l’artista Aurèlia Muñoz la va imaginar en un filacteri tridimensional de macramé que en ens deixa el teixit com escultura. La il·lusió óptica i la fe versus el plasticisme i l’experimentació ens saluden.
SANT MIQUEL VENCENT EL DIMONI S. XVI- XVII >>> HOMENATGE A VISCONTI -Andreu Alfaro 1972
Les ales són instruments per portar-nos a altres dimensions de transcendència i llibertat. Quan Sant Miquel venç el dimoni el seu esperit s’eleva com si disposés d’ales; i Alfaro decontrueix les ales convertint-les en un homenatge a Visconti, el gran realitzador del cinema italià, que presentà la caiguda de la societat nobiliaria al film «El Gatopardo».
CARITAT Cercle de Pompeo Leoni S. XV >>> FIGURA ASSEGUDA Josep M. Subirachs 1968
Per la fe cristiana la caritat era representada per una dona que tenia cura dels infants. L’eescultura de la caritat de Pompeo és una imatge real d’aquesta simbolització de la caritat. Però per Subirachs, ja no es tracta de que la dona sigui la que tingui cura dels infants, simplement és dona per la seva petja, que marca la vida en la seva condició femenina.
MARE DE DÉU DELS DOLORS Sebastián Ducete, Esteban de Rueda 1620 >>> LOTURA XIV (Nus XIV) Eduardo chillida 1991
Chillida veu en les mans la força dels dits que toquen i abracen l’intangible, i ens mostra en aquest peça la força de l’expressió de la pregària. Així com les mans de la Mare de Déu dels Dolors les prem amb fe per alleugir el dolor que l’afligeix.
CAP DE SANT PERE MARTIR Alonso Álvarez de Albarrán 1630 >>> CABEZA. CRÓNICA DEL SIGLO XX Martín Chirino 2012
En aquesta confluència dos caps són els protagonistes. L’un, el de Sant Pere Màrtir decapitat per la força del ull d’una destral. L’altre, és un cap semblant al casc d’un soldat romà que Chirino ens aporta com homenatge a les troballes formals de Julio González.
IMMACULADA CONCEPCIÓ Antoine Dupar 1728 >>> CONSTELLATION SILENCIEUSE Joan Miró 1970
En aquesta mirada, els elements que envolten la immaculada Concepció són presents a la obra de Miró. La lluna, els estels, els planetes, les constel·lacions de l’orbe celesteial. Tal com Murillo va vestir les seves iconografies de la verge immaculada, i que Dupar també assenyala als peus de la verge.
Confluències , convergències, contrapunts, divergències, mots que ens atansen o separen d’unes èpoques o estils, tot roman estàtic i en moviment alhora. Les formes rectes, les curvilínies, les orgàniques, les naturals, són reflex del mateix art que ens interpel·la i ens fa sentir emocions profundes. Aquesta és la proposta d’aquesta trobada d’èpoques, d’artistes i de sentits que el Museu Marès ens ofereix.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 