L’exposició que presenta el museu Picasso de Barcelona ens porta cap a la figura de Daniel-Henry Kahnweiler (1884-1979), que va ser un dels principals marxants i galeristes del segle XX. El 1907 va obrir a Paris una petita galeria amb el seu nom.
Picaso i Kahnweiler a l’estudi de Ceret
Les poques exposicions i presentacions que hi organitza fins al 1914 el converteixen en el marxant pioner del cubisme. Promotor de Georges Braque, Pablo Picasso, André Derain i Maurice de Vlaminck, i després de Juan Gris i de Fernand Léger. Kahnweiler basteix des de zero una xarxa internacional de col·leccionistes cubistes. A l’exposició de 1908 la premsa va destacar els petits cubs que formaven les pintures de Braque, i d’aquí va sorgir el nom de cubisme
Georges Braque – Instruments musicals 1908
Juan Gris – Guitarra i partitura 1926
Kahnweiler era també un lletraferit que es va fer editor per reunir, en llibres exquisidament editats, els poetes i els pintors del grup cubista: Apollinaire i Derain, a L’Enchanteur pourrissant, el 1909; Max Jacob i Picasso, a Saint-Matorel, el 1910, entre d’altres.
Fernand Léger. Tres dones 1922
Daniel Henry Kahnweiler va tenir relació amb Catalunya a través de dos artistes que va apadrinar, l’escultor Manolo Hugué i el pintor Josep de Togores, però sobretot a través de la relació estreta del marxant amb la Sala Gaspar de Barcelona, sense la qual no hauria estat possible que el públic barceloní i català admirés, en plena dictadura, l’obra de Picasso en territori espanyol.
Paul Klee – Paissatge amb ocells grocs
André Masson- Mitologia del éssser i la natura
Europea Words 