Esther Grau-Garriga (filla de l’artista) i Elvira Dyangani presentant aquesta mostra
«Crec que el teixit, la fibra, és un mitjà de comunicació molt important […]. Cal tenir en compte que el teixit és l’element estrany a nosaltres que té més contacte amb el nostre cos. És la nostra segona pell. Tothom hi està familiaritzat pel tacte, per la visió. Em sembla que val la pena aprofitar-ho. Jo treballo i busco constantment solucions, tactes, materials i formes noves i provo de dir coses a través del teixit.»
Josep Grau-Garriga
==========================================================================
Al MACBA es presenta a través d’un treball de recerca i exposició la obra de Josep Grau-Garriga en el treball Diàleg de llum (1986-1988), que va exposar per primera vegada al Palau Robert de Barcelona.
GrauGarriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 – Angers, 2011), un dels màxims exponents de l’Escola Catalana del Tapís, va experimentar amb tècniques transdisciplinàries i va assajar grans formats, més enllà dels límits de l’art tèxtil tradicional.
Ho va fer a través del que ell anomenava environaments que són estructures que propicien la immersió de l’espectador en l’obra i un contacte més íntim amb els materials que la constitueixen
En els environaments, sovint sorgits d’un procés de creació col·lectiva, Grau-Garriga hi explorava noves formes de pedagogia artística per aproximar art i vida que, al seu torn, convertien l’obra d’art en una experiència compartida. Amb aquest tipus d’obres, Grau-Garriga va esdevenir un referent de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.
Fotos: Albert Loaso
Europea Words 