Fins el 30 d’abril podem visitar la nova exposició de la Fundació Tàpies que ha preparat per poder entendre i estudiar millor la obra del propi Tàpies, a través d’un recorregut de trenta anys per la trajectòria de l’artista.
L’art de Tàpies passà per diferents etapes, en un inici se’l descrivia com autor informalista i de caire abstracte, per anar essent reconegut com artista que ens parlava a través de la matèria, la idea i del llenguatge amb que s’expressava.
En un sentit de denuncia del consumisme excessiu, la producció desmesurada i l’acumulació de bens, propis del capitalisme, Tàpies ens crida l’atenció sobre dos eixos: donar valor als material pobres, com ara, portes, llits, cadires, finestres. També per donar valor a parts del cos considerades brutes com els peus, l’anus, el sexe. Amb això Tàpies ens fa reflexionar sobre les imatges que el capitalisme ens vol enganyar per consumir i alhora produir quantitats ingents de residus. Així ho entenia Tàpies:
» Reflexionar sobre la palla, sobre els fems [..] és meditar en les coses primeres, en allò més natural, en l’origen de la força i de la vida […] Que en el que és primordial, en el més simple, en la palla, i fins en els fems i en la mateixa mort, ens agradi o no, hi ha en potència una nova font de vida. Que el de baix, l’excrement de la societat, que està oprimit i es rebel·la contra el de dalt, té tota la raó de fer-ho i fins li hem d’agrair perquè ens regala aquesta nova font de vida. Que mostrar això és essencial.»
PINTURA ROSA I BLAVA – 1959
Tàpies pretenia que l’espectador percebés la matèria en un estat de moviment i canvi constant. En aquesta obra la distinció entre matèria i forma no és definida. Les uneix una relació de contigüitat i semblança que, fins a cert punt, les fa indeferenciables.
ROIG I NEGRE AMB ZONES ARRENCADES -1963-1965
En aquesta obra podem endevinar una butaca, que no de l’entorn burgés, sinó d’una butaca gastada, bruta, amb zones arrencades i que pertany a un entorn desfavorit; evoca desgast, la pobresa, però també de l’inconformisme, de la revolta i de la lluita.
Al fons podem veure l’obra acabada al taller de Tàpies
PALLA i FUSTA – 1969
La palla esdevé un material que Tàpies feia sevir per parlar de la importància de les coses humils i senzilles. Per Tàpies la palla evoca l’origen de la força creadora i de la vida. El llistó de fusta que divideix l’obra suggereix la pugna, la lluita de classes.
CADIRA i ROBA -1970
Des de finals de la dècada de 1960 Tàpies va incrementar el treball amb objectes, així es substituïa la pintura per un objecte. Per Tàpies la cadira és un element present a totes les cases, i que està a prop del llit, un dels objectes icònic de l’obra de Tàpies. En aquesta obra ens recorda la roba que deixem a la cadira quan fem el llit.
BLAU EMBLAMÀTIC -1971
En aquesta obra apareix un núvol flotant sobre un fons blau. El núvol és una cosa que «és», però al mateix temps «no és», que es troba en canvi continu i forma part del blau del fons. Si poden veure dues lletres, la A i la B. La A encarna el principi de totes les coses, la B la relació entre els quatre elements.
BLAU I CANYA – 1973
Tàpies en procés de crea aquesta obra
Gran X amb grafismes – 1979
«La X pot ser un signe de misteri, una incògnita, una guixada per esborrar el que hi ha a sota, un senyal que guiï l’ull de l’espectador cap un indret determinat del quadre»
Això en deia Tàpies de la significació de la X marcant el centre d’aquesta obra i d’altres, que es repeteix com a marca de senyalització o anul·lació del fons del quadre. Una forma de representar el trencament, el camí tancat o la marca personal.
PEUS SOBRE BLANC – 1981
En aquesta obra ens marca la presència d’un peu, fet recurrent a la seva obra per recordar-nos que el que ens uneix al sòl en cada petjada és el peu. Tot i ser un element poc atractiu del cos ho tractava amb la voluntat de mostrar el valor de totes les coses.
DÍPTIC DE VERNÍS – 1984
La taca de vernís ha pres la forma d’un cos amb les cames obertes cap a l’espectador i mostra el que pot ser un sexe femení o un anus. Una creu invertida a la part inferior sembla que és a punt de penetrar-lo, de manera que la creu adquireix un caràcter fàlic.
PORTES i FLETXES – 1987
«Algunes de les meves imatges tenen la voluntat d’expressar una aproximació al misteri de l’existència. Per fer-ho he utilitzat una porta tancada, o una porta entreoberta, o una porta arrencada del marc, o una porta lacerada, plena de rascades, com si algú l’hagés volgut obrir i no hagués pogut»
Tàpies dona valor de nou a un element quotidià a les nostres vides i que pot actuar com a tanca que podem obrir al nostre cor i a la vida als altres.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Amb aquest recull hem volgut significar i aclarir conceptes a l’obra de Tàpies, a l’exposició resten d’altres obres que us invitem a descobrir.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 