El CCCB presenta fins el 28 d’agost l’exposició sobre la vida i l’entorn de Francesc Tosquelles. L’exposició està comissariada per Carles Guerra i Joana Masó, que després d’anys d’investigació i recerca, ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig, n’ha resultat la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia)
Les obres d’art presents a l’exposició que estan vinculades a l’avantguarda surrealista són d’artistes i escriptors com Paul Éluard, Tirstan Tzara, Gérard Vullimay, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brasaï i Léon Schwarx-Abrys.
Durant l’exposició podem veure obres contemporànies i projectes de nova creació, com la pel·lícula de Mireia Sallarés, o les obres d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angel Melitpoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.
L’exposició tindrà itinerància per diferents ciutats com Madrid, Tolosa de Llenguadoc, Barcelona i Nova York
Francesc Tosquelles (Reus 1912- Granges d’Òlt 1994)
Tosquelles va ser un psiquiatre català format en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República que, després de lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939.
Des del camp de concentració de Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban, Tosquelles va revolucionar la institució psiquiàtrica amb una pràctica experimental que vinculava l’exercici clínic amb la política i la cultura, i que va humanitzar la vida de milers de pacients.
Saint-Alban es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda que convivien amb interns, pagesos, monges, metges i infermeres, en una pràctica que vetllava per obrir l’hospital psiquiàtric i fomentar el vincle social dels malalts, i que veia en el teatre, el cinema, l’art i l’escriptura una eina terapèutica fonamental.
La nova institució psiquiàtrica
Francesc Tosquelles va dur a terme una transformació total de les institucions hospitalàries heretades del segle XIX. Considerava aquelles institucions malaltes , i que només es podien curar en tres àmbits: la política, l’experimentació clínica i la cultura.
Tosquelles va ser un pioner en introduir tasques d’autogestió, comissions, i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns; introducció d’impremtes i tallers d’ergoteràpia; i un llarg etcètera.
Aquest va ser el factor que Saint-Alban va enlluernar als seus colègues al donar una nova experimentació als malats i a les institucions a on si estaven, promoguen intercanvis amb artistes, escriptors, editors, pagesos, obrers que feien de pont entre la feina a la institució i la comunitat de pacients que estaven cridats a millorar la seva vida i comportaments per fer-se més autònoms i integrats a la societat.
La tornada a Catalunya
A finals dels anys seixanta Tosquelles va tornar a Catalunya per continuar la tasca iniciada a Saint-Alban, aquesta vegada a l’Institut Pere Mata, impartint la seva metodologia a través de les jornades anuals de psiquiatria, els grups de treball i els «grups de cassettes» o el club dels malalts. Va seguir la dedicació professional a França i el 1994 va morir a Granges d’Òlt.
Galeria d’imatges
L’época de la Guerra Civil i el moviment BOC (Bloc Obrer i Camperol)
L’experiència a Saint-Alban
L’art brut
El club dels cassettes
Text: Martrí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 