La Fundació Tàpies presenta fins el 25 de setembre, conjuntament amb la exposició de Goshka Makula, una visió de la obra de Tàpies produida a mitjans de la década de 1990.
Les obres d’aquest període traspuen una certa tristesa i malenconia. D’una banda, a finals dels 80 va patir uns problemes de salut i la mort de la mare, amb qui Tàpies estava molt unit, el van fer conscient del pas del temps i de la pròpia finitud.
En aquella década del 1990 inaugura la seva fundació, amb seu al carrer Aragó de Barcelona, i l’edifici coronat per una nova escultura Nuvol i cadira. És un temps de molts neguits i porta la idea de cercar nous llenguatges que li donin cabuda al seu estat d’ànim.
En aquells anys, queda marcat per la guerra de Bósnia, i el genocidi de Ruanda. En el primer conflicte hi va tenir una experiència dels seus efectes quan va anar a Venècia a muntar la seva intervenció per la biennal de 1993. Aquestes experiències van deixar la seva empremta en algunes obres d’aquest període, en què sovintegen imatges d’embolcalls mortuoris, d’ossos i de cranis, i d’al·lusions a la mort i, més específicament, al dolor, al dolor físic que la vida porta implícita.
En aquesta exposició es presenten obres mai vistes en un museu. Són: ; Quatre elements – CARN- PELL- OS- MÈDULA (fer reflexionar, pensar) Abans-després (el llit del despertar-dormir); Embolcall; Rèquiem i Dukkha (dolor)
A més a més, hi han exposades un recull de fotografies i esborranys de la gestació de la obra Rinzen, una obra formada per un llit de grans dimensions i un conjunt de cadires. Amb aquesta obra va aconseguir el Lleó d’Or a la Biennal de Venezia de 1993. Actualment està exposada al MACBA (Museu d’Art Contemporàni de Barcelona). Aquesta obra la va reailitzar al taller de Pere Casanovas a Mataró.
La obra és a la vegada un al·legat contra la barbàrie de la guerra, i una invitació a la concentració per arribar a un coneixement més profund de la realitat.
Text: Martí Plana; Fotos: Albert Loaso
Europea Words 