Goshka Macuga. En moviment

La Fundació Tàpies presenta l’exposició de l’artista polonesa Goshka Macuga, sota el títol En Moviment amb tres instal·lacions realitzades entre 2009 i 2011; Plus Ultra (Més enllà), The Nature of the Beat (la naturalesa de bèstia) i Untilted (The Letter)

Plus Ultra (Més enllà)

Amb motiu de la seva participació a la Biennale di Venezia amb una obra totalment preparada per l’ocasió Macuga va presentar el gran tapís de 2×24 metres, que es va fer expressament per l’espai de l’Arsennale, el lloc d’on històricament la República de Venècia havia gestionat el seu poder econòmic i militar.

El rei Carles V, el penyó de Gibraltar i les torres besones de NY

Macuga és una artista que fa relectures de dels relats històrics heretats, cercant punts de nexa entre els relats històrics i el nostre present. En el cas de Plus Ultra, l’artista presenta en aquest gran tapís una sèrie d’imatges que constaten el poder econòmic i colonialista dels últims segles.

A l’esquerra ens trobem les columnes d’Hèrcules, símbol de l’antiguitat dels límits del món conegut. El rei Carles V (Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic) apareix al centre del Tapís amb el símbol del dólar sobre el rostre. A l’heretar tots els estats que havien pertengut als Reis Catòlics, a banda d’una bona part d’Europa, les noves terres decobertes d’Amèrica, va adoptar el lema Plus Ultra per la seva política expansiva territorial. El seu regnat consolidà i amplià les campanyes de colonitzaació de terres llunyanes.

Altres elements que es poden veure al tapís són el el grup de presidents i primers ministres presents al G-20 a Londres el 2009, i com a contrapunt una pastera en el mar amb migrants. El penyal de Gibraltar com lloc de sortida/retorn de les terres i homes colonitzats, i com a últim símbol les torres bessones de Nova York en flames durant l’atac de 2001.

Les columnes d’Hércules, els assistents al G-20 i una pastera amb inmigrants que volen arribar a Europa

Totes aquestes icones del tapís de Macuga són en el seu conjunt els que determinen la forta càrrega de crítica i revisió històrica que fa l’artista, de la visió del colonialisme que es té des d’Europa i els USA, utilitzant les energies i recursos de molts països per alimentar la borsa de Wall Street.

The Nature of the Beast (La naturales de la bèstia)

La peça que es pot veure al soterrani de la Fundació Tàpies és un conjunt de tres elements. Una còpia de la pintura del Guernica (1937) que Pablo Picasso va realitzar pel pavelló de la República en l’Exposició internacional de els arts i les técniques de la vida moderna a París. Una taula circular recordant a la taula de sesions del consell de seguretat de les Nacions Unides i un bust de Collin Powell.

Aquesta peça va ser produida per la reinauguració de la Whitechapell Gallery a Londres. Al fer la recerca de documentació va trobar que el 1939 el Guernica va estar tres setmanes a la Whitechapell durant una gira per Europa, per recollir fons pel bàndol republicà, abans de viatjar al MoMA de Nova York.

Es van fer tres còpies de la pintura en tapís, un d’ells propietat de Nelson Rockefeller que el va adquirir el 1955. Després d’una gira per Estats Units i Japó el va donar a la seu central de Nacions Unides, on es va penjar a la sala del Consell de Seguretat. Degut a unes obres en la sala, que van coincidir amb la repertura de la Galeria Whitechapell, Macuga va aconseguir el tapís en prèstec.

A la sala de Nacions Unides va ocorrer una història que Macuga va reinterpretar. El 2003 Collin Powell va fer una defensa total dels arguments sobre les armes de destrucció masiva de l’Iraq, fins i tot va aportar proves en un tub d’alguna substància química. En aquella sessió els operaris de la sala havien cobert el tapís del Guernica amb una cortina blava.

Aquest conjunt de factors els va encadenar Macula el 2010 per presentar durant la inauguraciuó de la Whitechapell un conjunt d’elements. Per una banda la cortina blava com a fons de la paret principal, el tapís del Guernica al davant, més enllà la taula circular a l’estil del Consell de Seguretat i un bust amb la imatge Powell mostrant el tub amb elements d’armes químiques. A la Fundació Tàpies es pot veure la fotografia de la inauguració amb els assitents polítics, econòmics i culturals de Londres, amb el Príncep Guillem com a membre de la Casa Reial després de més d’un quart de segle sense la presència de tant alt reperesentant a la Whitechapell, amb el Guernica de fons.

El Guernica al pavelló de la República i al font de mercuri d’Alexander Carner

Tot aquest conjunt conflueix com a revisió del que va ser una guerra espantosa com la guerra civil Espanyola i la guerra d’Iraq, a on es va declarar posteriorment que no hi havien armes de destrucció masiva. Collin Powell en entrevistes posteriors va admetre que va ser un momnet fosc a la seva carrera al front de la Secretaria d’Estat. La conflùencia en el temps de diversos moments històrics entre El Guernica que ja havia estat a la Whitechapell, i al mateix temps, havia estat testimoni ocult de la posada en escena de Powell al consell de seguretat de la ONU.

================================

I, tornant al Gernica que va ser exposat al pavelló de la República el 1937, la Fundació Tàpies ens transporta en el temps i en una sala del soterrani ens aporta tota la documentació de la reconstrucció del pavelló de la República, que es va construir a la Vall d’Hebron el 1991, amb motiu de la celebració dels JJOO Barcelona’92.

La construcció del nou pavelló va ser realitzada pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León.

===============================

Untilted (Sense Títol)

Macuga havia marxat de Polònia després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, i no va ser fins el 2011 que la seva obra es podria veure en el principal museu de Varsòvia, la Galeria Nacional d’Art Zacheta.

La mostra, que es va realitzar es va centrar al voltant del tema de la censura a la Polònia post 1989, quan ja no hi vivia, però coneixia la situació cultural i política per les notícies i pel que li comunicaven amistats i coneguts.

Una de les peces va ser un inmens tapís de 3,7×11,5 metres que prenia com a referència la recreació d’un happening realitzat per Tadesusz Kantor el 1967, titulat List (carta). La carta de Macula va ser portada com la de Kantor per set carters (figurants disfressats) passejant pels carrers de Varsòvia.

===========================================

Macuga + Tàpies

Com a complement, Macuga ha aceptat la invitació de la fundació de fer una intervenció pròpia sobre la obra de Tàpies.

Prenent el matalàs de Tàpies com objecte de vida i mort, ha pintat amb simbols la paret central de la sala projectant la força de la finitud i la projecció de la vida cap al punt final, per reforçar el teorema de Tàpies pel qual la nostra identitat no perdura, en canvi, la del simbol és inmutable.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: