LA MÀSCARA – canvi de rostre – que no menteix mai

S’està presentant al CCCB la nova exposició «La Màscara no menteix mai» fins l’u de maig de 2022. Aquesta exposició és una producció del CCCB, comisariada per l’escriptor i activista cultural Servando Rocha i pel cap d’exposicions del CCCB Jordi Costa.

L’exposició ens acosta l’ús de la màscara en usos polítics en la modernitat. Els dolents, el herois o heroïnes, les polítiques de control de la identitat, les resistències culturals, la defensa de l’anonimat, les estratègies de terror en l’acte d’ocultació, els dissidents. La llista és incabable, però l’actualitat ha fet que tots som usuaris actius de la màscara com a forma de proteció davant de la pandèmia del COVID-19.

Els fonaments d’aquesta exposició es basen en l’assaig «Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados» de Servando Rocha. L’exposició no busca les aproximacions antropològiques de la màscara i proposa una història subterranea del darrer segle i mig sota la mirada d’una màscara dessacralitzada. Entre el Ku Klux Klan fins el Pussy Riot, a on la màscara ens parla des de les idees polítiques, racials, de gènere i sexe, amagant la identitat dels seus portadors.

L’exposició està estructurada en set apartats que funciones com set relats separats, es mostren més de 700 peces entre material documental, recursos audiovisuals i objectes que permeten la caleidocopia de les màscares com la singularitat dels diversos contextos en que la ocultació del rostre marca el caràcter polític.

Carnaval Salvatge.

El KuKlux Klan neix desprès de la Guerra Civil Americana a Tenesee l’any 1865, inspirant-se en el mite europeu de les caceres salvatges, a on els participants es vestien com figures demoniaques. Va ser després de l’estrena d’El naixement d’una nació el 1915, que el KKK va adoptar l’aspecte d’un excèrcit, que es va convertir en un poderós i inabastable imperi invisible.

El rei dels fantasmes

Com a repsota a la incipient policia científica de l’època, els escriptors Marcel Allain i Pierra Souvestre, van crear el mític pesonatge de Fantômas. Paris era l’escenari d’aquests corrents oposats, entre els policies científics i els que no volien mostrar la cara, per una banda els apaches dels baixos fons parisenscs i de l’altre l’antropometria del criminòleg Alphonse Bertillon.

Aspecte de Fantômas, l’home dels mil rostres

El gran frau

Si la hisòria de les logies masòniques té un ampli recorregut, va ser l’escriptor Léo Taxil qui va crear el gran frau de la literatura antimaçònica de finals del segle XIX. Va ser en un moment en que l’antisemitisme creixent per una banda i la lluita de poder entre l’Esgèsia catòlica i les logies masòniques servien interessos i jocs de poder ben dispars.

Tot i que Léo Taxil es va confesar com a creador d’una gran mentira, aquesta va sobreviure a l’autor i el seu llegat fraudulent contra la maçoneria va perviure fins a finals del segle XX, donat que a Espanya es va crear un corrrent molt poderós en contra de la maçoneria, que fins i tot va recrear una falsa logia a Salamanca després de la Guerra Civil amb elements satànics i altres elements que res tenien a veure amb una logia.

Mapa de la logia

El cabaret espectral

L’any 1916, al Cabaret Voltaire de Zuric, els fundadors del dadaisme conjuraven els horrors de la guerra europea a través del ball salvatge i utilitzaven màscares com a contraposició a la «raó» genocida viscuda durant la gran guerra. Veien a les màscares antigàs i en les «cares trencades » (els rostres desfigurats dels soldats) l’expressió de l’infern a la terra.

La lluita

La lluita, en aquest cas la lluita lliure mexicana, fan de la màscara que envolta tot el cap, una forma social i antropològica que es remunta als asteques i els seus guerrers enmascarats, s’han tornat en una força social sense rostre. Són justiciers i herois del poble , que expressen les tensions entre rostre, identitat i màscara.

Prohibit desaparèixer

Durant segles desaparèixer és un «crim«, l’ocultació de la cara ha subvertit l’obligatorietat de la identificació. Com a forma de subversió, han anat apareguent moviments que oculten la identitat dels seus membres. Un dels moviments recents ha estat l’Anonymus o les Pussy Riot.

Apocalisi

Aquest últim tema deixem que el descubriu quan visiteu l’exposició, però penseu com ens tapem la cara en aqueta època de la COVID-19.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso

Un comentario en “LA MÀSCARA – canvi de rostre – que no menteix mai

Responder a cescrod Cancelar la respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: