En el 40è. aniversari del moviment PUNK, el MACBA presenta l’exposició sobre el fenomen contra cultural iniciat en els 70 dels segle passat, reunit més d’un centenar de peces de 60 artistes, seguint una mirada des dels inicis del moviment fins els nostres dies, en les diferents expressions artístiques.
Les obres engloben un munt de formes d’expressió, pintures, instal·lacions, fotografies, vídeos, rastres documentals i peces úniques.
Tot va començar amb aquella frase que Johnny Rotten dels Sex Pistols, que va llençar el 1978, us heu sentit mai estafats?
Aquesta exposició ha ampliat les obres presentades i el discurs narratiu, respecte a la primera exposició realitzada conjuntament per CA2M (Centro de arte 2 de mayo) de Madrid i ARTIUM de Vitoria, i continuarà escrivint-se en el proper muntatge a Mèxic, en el Museo Universitario del Chopo.
Presentació de l’exposició: Daniel Castillejo (comissari a ARTIUM), David G. Torres (comissari a MACBA); Ferran Barenblit (director MACBA); José Luis Parede (Museo Universitario del Chopo) /d’esquerra a dreta.
El PUNK és un actitud que eclosiona entre el 1976 i el 1978 a Londres i Nova York com a expressió de rebuig total al sistema. Així, PUNK esdevé un adjectiu que qualifica una manera d’entendre el món i d’enfrontar-se al context sociopolític i als covencionalismes, com ho fa bona part de l’art contemporani amb un fort esperit crític i qüestionador.
Joâo Onofre. Caixa Tamany DIE presentda per Càustic. 2007-2015
Caixa minimalista, on cop tancada està pensada per concert en directe.
Va ser l’any 1989 que Greil Marcues, va fer el primer recull de la genealogia del PUNK, al llibre Lipstick Traces.
David G. Torres presentant l’exposició.
Janis E. Müller. Bicicleta per a concerts amb bicicleta i guitarra.2013
Natascha Stellmach. Worry Dolls. 2010
Les obres compreses en aquesta exposició, independentment de la seva tipologia, estan realitzades sota els mateixos referents. En molts casos el punk hi apareix explícitament: en els usos d’elements com el soroll, la tipografia de retalls, l’antidisseny i la lletjor o amb la inclusió de referències explícites a grups musicals. Però també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació, l’oposició i la destrucció; el «fes-ho tu mateix»; l’al·lusió a la por i el terror en una societat que aliena els individus; la mateixa alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del cos, la superfície, com a lloc de batalla.
Text i fotos: Albert Loaso
Tots els drets reservats als seus propietaris, MACBA.
Europea Words 