Seguint els articles que
hem publicat d’aquest museu, avui presentem la col.lecció de disseny gràfic, que va des de 1940 fins 1980, que amb el titol «d’ofici a professió» ens aporta les claus, per la que uns dibuixants als anys 30 començaven a ilustrar contes, anuncis i altre materials fins arribar als anys 80, en que ja es reconeix totalment la professió de dissenyador gràfic, amb eines pròpies i llenguatge creatiu totalment professionalitzat.
Aquesta mostra, arrenca a la posguerra i encara que representativa te la intenció de seguir creixent cronològicament en èpoques posteriors als anys 80.
Cartellistes i dibuixants publicitaris (1940-1952)
Aquesta etapa ve marcada per la imatge de postguerra amb el tipisme local, el llegat de les avantguardes i el somni americà.
Josep Artigas
Cap a la professionalització (1953-1960)
Als anys 50 comencen a formar-se les primeres agències publicitàries i una industria gràfica incipient, que cercaven un llenguatge gràfic renovat.
La institucionalització dels grafistes (1961-1968)
En aquesta dècada es crea la Fundació de grafistes – FAD – el 1961 i s’inicia l’ensenyament de la professió en diferents escoles: Elisava, 1961; Massana, 1963 i Eina, 1967
Manolo Prieto
Enric Huguet
Joan Pedragosa
La consolidació del disseny gràfic (1969-1980)
La consolidació del disseny gràfic arriba cap al 1980. Al mestratge de la generació dels pioners s’hi afegiren un seguit de professionals, que al seu torn varen ser els referents dels estudiants formats per primera vegada a les escoles de disseny.
Les creacions de les noves generacions són un bon exponent de la nova situació sociopolítica i cultural del país.
Tomás Vellvé
Pilar Villuendas
Enric Huguet
Text: Albert Loaso
Totes les imatges reservades a FAD i Museu del Disseny de Barcelona
Europea Words 