Del 26 de novembre fins el 27 de març està exposada la mostra Distinció al museu del disseny de Barcelona. Les fotografies que es presenten pertanyen a l’important fons d’aquesta institució. La mostra la conformen un total de 160 fotografies, que ens porten de passeig des dels precursors del Modernisme fins a l’actualitat, en un recorregut cronològic i alhora temàtic.
FOTOGRAFIA I MODA ABANS DE LA FOTOGRAFIA DE MODA
Pere Casas Abarca (1875-1958) va ser un dels pocs creadors modernistes que van experimentar amb la fotografia en el camp de la publicitat. Les seves fotografies no es van utilitzar per promocionar la moda, però assenyalen les pautes futures de la fotografia de moda.
Les seves imatges anaven en consonància amb les que van fer Gustav Klimt i Marià Fortuny, origen de la fotografia de moda moderna.
NOVA VISIÓ
La consolidació de l’alta costura a la dècada de 1930, va permetre sorgir la primera generació espanyola de fotògrafs de moda, un grup de joves, com Josep Sala, Ramón Batlles, Compal, Samuel Suñé i Antoni Ollé, van utilizar els recursos estètics e l’anomenada Nova Visió: descentraments del ‘eix de simetria, fragmentació, punts de vista inusuals.
Les seves fotografies van ser utilitzades per il.lustrar articles i com a publicitat dels creadors de l’alta costura en les revistes de moda i que van difondre la modernitat a Espanya.
INTERIORS I EXTERIORS
A la dècada de 1940 es va projectar la imatge d’una dona amb caràcter, seductora i misteriosa. Els fotògrafas van utilitzar l’estètica de Hollywood, i van recòrrer a la il.luminació, per crear una atmòsfera dramàtica i intensa, conferint misteri i bellesa allunyada de la quotidianitat.
Al final dels 40 i la dècada de 1950, les grans editores i els fotògrafs de moda van recórrer als exteriors urbans per llançar la imatge d’una dona més terrenal, moderna, elegant i activa, basad en le New Look proposat per Christian Dior.
MOVIMENTS
A la dècada de 1960 van sorgir una sèrie de moviments artístics, contraculturals i subgrups urbans – el pop art, els mods i els hippies, entre d’altres – integrats per col.lectius joves.
El concepte de moviment va estar molt present en la fotografia de moda dels any seixanta. L’estètica de la dansa, va fer que els models fossin fotografiats en positures i gestos que emulaven els dels ballarins.
Leopoldo Pomés
ESCENIFICACIONS I FANTASIES
Pels seus valors d’evocació i el seu naturalisme, la fotografia ha estat considerada un dels mitjans idoni d’enregistrament de la realitat.
En la fotografia de moda la realitat sempre és intervinguda, simulada o recreada. Els fotògrafs parteixen de les projeccions, per acostar-nos a una realitat amplificada.
En aquest nou àmbit es creen imatges futuristes, màgiques, oníriques o provocadores, que evoquen el cinema, la literatura i l’estètica surrealista.
Eugenio Recuenco
IDENTITAT i DIFERÈNCIA
El retrat és una de les pràctiques fotogràfiques amb una visibilitat més gran de les revistes de moda, i una de les més utilitzades a les xarxes socials.
Els canvis radicals que s’iniciaren al dècada de 1960 possibilitaren una nova forma d’acostar-se al retrat, en que la imatge de l’altre, començava a ser visible.
Així es va començar a jugar amb conceptes com ara identitat i diferència per tal de relacionar les seves creacions amb els corrents de pensament. Es transgredeixen les nocions establertes respecte de classe, sexe, religió gust o cultura.
PAISATGES
Paisatge urbà o natural, de Nova York a la introducció de teories noves, l’ecologia, la sensibilitat mediambiental, han propiciat que els fotògrafs de moda i de publicitat recorrin a tot tipus d’espais.
Pep Àvila
Els 38 autors que
formen part de la col.lecció: Ramón Batlles (Barcelona, 1901-1983),
Camisans, Pere Casas Abarca (Barcelona 1875 – 1958), Compal (actius
dècada de 1930), Josep Compté (? – Barcelona 1987), Juan Gyenes, (1912-
Madrid, 1995), Hortolà, Jafer, Man (Barcelona), Antoni Ollé (Barcelona,
1897 – 1981), Paul M. Pietzch (Madrid), Josep Sala (Barcelona, 1896 – 1962),
Samuel Suñé (Barcelona, 1888-1964), Adler & Fresneda (Béla Adler,
Barcelona, 1959, Salvador Fresneda), Pep Àvila (Barcelona,
1968), Antoni Bernad (Barcelona, 1944), Juana Biarnés (Madrid, 1935),
Alejandro Cabrera (Madrid, 1954), Biel Capllonch (Mallorca, 1964), Ferran
Casanova (Barcelona, 1979), Manel Esclusa (Vic, 1952), Maria Espeus
(Suècia, 1949), José Manuel Ferrater (Barcelona, 1948), Enric
Galcerán (Barcelona, 1973), Sergi Jasanada (Barcelona, 1967), Virgili
Jubero (Barcelona, 1984), Oriol Maspons (Barcelona, 1928 –
2013), Esperanza Moya (Jaén, 1980), Xevi Muntané (Barcelona, 1977), Manuel
Outumuro (Orense, 1949), Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931), Sergi Pons
(Barcelona, 1970), Eugenio Recuenco (Madrid, 1968), Daniel Riera
(Olot, 1970), Carles Roig (Badalona, 1961), César Segarra (Barcelona,
1986), Javier Vallhonrat (Madrid, 1953), Txema Yeste (Barcelona, 1972)
Queden reservats els drets de reproducció de MTIB
Text: Albert Loaso i MTIB