El festival contemporani de fotografia analògica REVELA’T 2026 va convocar aquest any el tema: Maneres d’escapar. Obres de diferents autors de tot el món presenten els seus projectes en aquest festival, que any darrere any, cumpleix les espectatives de manera molt notoria.
A vegades escapar no vol dir marxar lluny. N’hi ha prou amb aturar-se un instant, mirar d’una altre manera, deixar que s’obri una escletxa en la rutina de cada dia. Vivim amb massa pressa, volent-ho veure tot i compartir-ho a l’instant, i potser per això la fugida més necessària comença, paradoxalment, aturant-se.
La fotografia analògica coneix bé aquest gest, esperar, revelar en la foscor allò que encara no es veu. És, en si mateixa, una petita mena d’escapar.
////////////////////////////////////
Siân Davey – The Garden
The Garden comença amb la recuperació d’un jardí que havia estat abandonat durant molts anys. Ple de flors silvestres, es va convertir en un espai d’intimitat i acollida. A mesura que el jardí evolucionava, es va convertir en una expressió de la sexualitat, el desig, l’alegria i la interconnexió.
////////////////////////////////////
Hui-Yu Lo, Annie Hsiao-Ching Wang, Soon-Long Chung i Ming-Chang Tien són quatre fotògrafs establerts a Hualien, Taiwan, aborden el concepte de llar amb sinceritat i senzillesa, a través de l’observació propera i de projectes d’un lloc que no s’escapa, sinó al qual es torna per entendre’s. Són projectes delicats i sostinguts en el temps.
////////////////////////////////////
Tracy L. Chandler – A Poor Sort of Memory
Tracy va passar la seva infantesa al desert de Califòrnia com refugi davant del caos familiar i la mort del pare, que amb els anys es va transformar en un espai de refugi mental.
Dècades més tard, ell hi torna com a mare a aquells mateixos indrets: ja no fuig del present, sinó cap a un passat que continua movent-se i que no deixa mai de reescriure’s.
////////////////////////////////////
Debbie Castro – Age is a privilege, Unless You Forget!
Durant el procés de demència del seu pare, la càmera es converteix en una eina d’exploració íntima: qui és, qui va ser, què roman quan el llenguatge i la memòria comencen a dissoldre’s.
Fotografiar serveix aquí per cartografiar un món interior canviant i difícil de seguir, i també per travessar, el dol en comptes de quadar-hi atrapada.
////////////////////////////////////
Joan Alsina – Altered States of consciouness
Els estats alterats de consciència estudiats per Stanislav Grof són el punt de partida per cada fotografia de Joan Alsina. Escapar aquí, no significa fugir físicament, sinó travessar els límits de la pròpia ment per entrar en espais on la realitat canvia i les emocions s’intensifiquen o s’alliberen.
////////////////////////////////////
Markus Kaesler – Mare Nostrum
Segons dades d’ACNUR, entre 2019 i 2023 van morir una mitjana de 2.749 persones l’any al Mediterrani intentant arribar a Europa. Markus Kaesler ha reunit 2.749 fotografies realitzades amb càmeres estenopeiques i copiades en cianotipia amb aigua del propi Mediterrani.
////////////////////////////////////
Jose Lorrüe – El salto
Jose Lorrüe ha desenvolupat al llarg del temps amb un grup de joves entre Barcelona i el Marroc, la seva relació i el vincle amb l’aigua com espai de trànsit, desig i pertinença, la frontera física que separa dues ribes i dues formes de vida.
Els retrats són centrats en el gest compartit de saltar a l’aigua, por, desig i alliberament concentrats en un mateix instant, l’escapada més literal possible.
////////////////////////////////////
Marjolein Martinot – Riverland
Mare de sis fills, l’autora travessava un moment de foscor personal quan va començar a caminar per la riba d’un riu al Sud de França. Aquells passejos que van començar com un ritual de deambular i fotografiar a les tardes, i amb la primera llum del matí, es van convertir en una mena de diari visual: una meditació sobre la sanació i la transformació.
////////////////////////////////////
Alex Llovet – La velocidad de escape (1er. guanyador de l’Open Call 2026)
La velocitat d’escapament és la velocitat mínima que necessita un objecte per alliberar-se de la influència gravitatòria d’un cos astronòmic i continuar movent-se sense cap altre esforç propulsor.
Llovet aborda el seu relat entre esdeveniments de fa milions d’anys i altres que encara han d’arribar, entre l’univers i la llar, cap a l’únic lloc on podem ser realment lliures: el present, la meta final de tota fugida.
***********************************
Albert LOASO
