La Fundació Catalunya La Pedrera presenta “La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la Col·lecció Grothe”, reuneix més d’una setantena d’obres que recorren els grans eixos de l’univers de l’artista: memòria, història, natura, mite i transformació de la matèria. L’exposició ha estat comissariada per Walter Smerling, conjuntament per la directora de cultura de la fundació Marga Viza.
Anselm Kiefer (Donaueschigen, 1945) és un dels creadors més destacats del panorama artístic actual.
Dones de l’antiguitat . La seva ubicació al pati del Passeig de Gràcia té una admirable composició amb l’edifici de La Pedrera
A l’exposició hi han dos grans eixos, OPUS MAGNUM i LA VIDA SECRETA DE LES PLANTES.
- Opus Magnum és un conjunt de vitrines que funcionen com arxius de la memòria o com a base de dades materials. A les vitrines es reuneixen objectes, plantes, llibres i elements diversos que s’entrellacen la història, els mites, la ciència i l’espiritualitat.
- The Secret Life of Plants, for Robert Fludd és un conjunt de 14 pintures de gran format en que Kiefer lliga el microcosmos i el macrocosmos, en que s’explora la relació entre les plantes, l’ésser humà i el cosmos a partir de les idees del metge, naturalista i filòsof anglès del segle XVII Robert Fludd.
- Un tercer eix són els llibres monumentals, les fotografies, pintures i altres objectes que es poden veure a l’exposició. Opus Magnum és el primer cop que es pot veure al país.
************************************
OPUS MAGNUM
- * HIRNHÄUSLEIN * [CASETA DEL CERVELL] Inspirant-se en el significat del mot Hirnhäuslein al diccionari del germans Grimm (literalment “caseta del cervell”) i en la visió de Martin Luter, a qui el crani semblava una presó del pensament. Kiefer encercla el cervell dins d’una construcció de maons.
Dos imatges, l’exterior seria el crani per protegir el cervell o la visió de la reconstrucció de les ciutats alemanyes reconstruïdes després de la Segona Guerra Mundial. L’interior, el cervell a l’interior del crani o el refugi d’una llar aixecada amb les mans de les dones supervivents.
+++++++++++++++++++
- * MOHN UND GEDÄCHTNIS * [CASCALL i MEMÒRIA] A partir de la poesia i la figura de Paul Celan, Kiefer articula una reflexió sobre la memòria, el llenguatge i les conseqüències del trauma històric. La referència al poema ens situa en l’experiència de l’Holocaust i testimoniar la catàstrofe. La calaixera tipogràfica actua com un arxiu de la memòria col·lectiva. Kiefer ens adverteix que la memòria no és un arxiu estable, sinó un procés continu de recomposició de fragments (com les lletres tipogràfiques dels calaixos). Les flors que substitueixen el text esdevenen una metàfora de la memòria que resisteix l’oblit i manté viu el llegat del poeta.
+++++++++++++++++++
Les formes orgàniques de l’arquitectura de Gaudí esdevenen l’embolcall perfecte per la obra de Kiefer.
+++++++++++++++++++
- * JAKOBSLITER * [L’ESCALA DE JACOB] Kiefer transforma l’escala de Jacob, de la terra al cel pels àngels que pugen i baixen, en estructura precària i inestable que adverteix de la fragilitat dels sistemes de creences i de les aspiracions humanes de transcendència. Al llarg de la història la imatge de l’escala ha simbolitzat diferents camins de perfecció moral i religiosa.
+++++++++++++++++++
- * DAPHNE * [DAFNE] L’artista veu en el mite de la nimfa Dafne una figura femenina que demana ajuda al seu pare, Peneu, davant la persecució d’Apol·lo i que ell transforma en un llorer per protegir-la. Així Kiefer evoca una figura femenina per mitjà d’un vestit blanc del qual emergeixen branques.
+++++++++++++++++++
- * AUSSGIESSUNG * [EMANACIÓ] Aquesta obra constitueix una reflexió sobre la transformació, la pèrdua i la incertesa dels processos històrics i espirituals, i remet a l’alquímia i la transmutació de la matèria que tant interessen a Kifer.
///////////////////////////////
“Les ruïnes no són només un fi, també són un principi. L’anomenada “hora zero” en realitat mai no va existir. Les ruïnes, com la flor d’una planta, són la culminació radiant d’un metabolisme incessant, el començament d’un renaixement. I com més temps es pot ajornar d’omplir els espais buits, més completament i intensament es pot reconstruir el passat, que progressa reflectint el futur. No hi ha “hora zero”. El buit sempre porta els seu contrari en ell mateix.”
///////////////////////////////
The Secret Life of Plants, for Robert Fludd
Les catorze pintures The Secret Life of Plants, for Robert Fludd, formen la part central de l’exposició. Kiefer crea en aquestes obres de gran format els seus propis paisatges estel·lars: espais pictòrics densos i matèrics, plens de referències històriques, literàries i filosòfiques.
La mirada es dirigeix cap a dues dimensions aparentment oposades: la immensitat del cel i els estrats profunds de la memòria i de la història.
Les constel·lacions es converteixen en xarxes que connecten elements, idees i temps diferents. El cosmos no és un motiu simplement visual, sinó una estructura que li permet pensar les relacions entre l’ésser humà, la natura, la història i l’Univers.
“Totes les coses estan entrellaçades, no només a la terra sinó al cel”.
///////////////////////////////
” L’alquímia no es fer or. Al veritable alquimista les coses materials no li interessen, el que desitja és transformar l’esperit. És un desig espiritual, no pas material. Un alquimista posa els fenòmens del món en un altre context.”
///////////////////////////////
///////////////////////////////
“Penso en imatges, i els poemes m’hi ajuden. Són com boies al mar. Vaig nedant de l’una a l’altra. Són punts de suport en què, enmig de la immensitat infinita, alguna cosa pren forma a partir de la pols interestel·lar, una engruna de matèria en l’abisme de l’antimatèria. De vegades les ruïnes del que ha existit es condensen en paraules i relacions noves.”
///////////////////////////////
Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
