Els amics del F. C. de Sant Cugat, conjuntament amb la Federació Catalana d’amics del ferrocarril, van oferir una conferència dictada pel Sr. Joari Gautier, autor del llibre «El hechizo del tren». La conferència va tractar sobre la història dels protagonistes de la primera línia fèrria de la Península Ibérica. Aquesta conferència vindria a ser la continuació de l’anterior sobre 175 aniversari del tren de Barcelona a Mataró. (veure article)
Era l’any 1830 i Miquel Biada coneix per primer cop la màgia del tren i la veu com la nova eina del progrés a la illa de Cuba. Des d’aquell moment va decidir que quan tornés a España faria tot el possible per animar als cercles econòmics i industrials a la construcció d’una línia fèrria de Mataró, que era la seva vila natal, a Barcelona. De tal forma que les produccions tèxtils que es feien al Maresme podrien arribar més ràpidament i fàcilment fins el port de Barcelona.
Quan arriba de Cuba el 1840, pren contacte amb el Sr. José María Roca i Cabanas, un economista i comerciant establert a Londres des de molt jove. El Sr. Roca s’entusiasma amb el projecte i el presenta a constructors i enginyers anglesos, que en aquell moment ja havien realitzat línies fèrries a Anglaterra i França. Pensant en una connexió futura entre España, França i el Regne Unit, ho prenen en consideració.
El el Sr. Josep Maria Roca demana la concessió de la línia entre Mataró i Barcelona, i se li concedeix el 13 d’agost de 1843, essent la primera que es va concedir a la Península Ibèrica. Tot i que anteriorment ja s’havien demanat concessions en les terres de Cadis no van reeixir per tenir un finançament deficient.
En la línia Mataró-Barcelona, coincidien tres factors:
CONEIXEMENT / FINANÇAMENT / COMPROMÍS
- El coneixement partia, com hem vist, de la part anglesa que disposava de material i experiència amb l’enginyer Joseph Locke al front del projecte tècnic.
- En el finançament els anglesos van aportar el 50% del projecte i l’altre 50% va ser responsabilitat de Miquel Biada.
- I el capdavanter en la creació de l’empresa, socis, recursos, projecte i direcció va ser en Miquel Biada el que va aportar l’energia i l’inesgotable compromís.
=============================
La primera junta de Caminos de Hierro a Mataró el 6 de juny de 1845 va estar formada per:
- Josep Maria Roca i Cabanas (1805-1885) titular de la concessió
- Ramon Maresch i Ros (1791-1854) president de la 1a. Junta Directiva
- Joan Miret i Terrada (1812-1891) president de la 2a. Junta Directiva
- Miquel Biada i Bunyol (1789-1848) Director tresorer de la 1a. Junta Directiva
=============================
Miquel Biada entre 1840 i 1842 intenta convèncer a l’Ajuntament de Mataró de les bondats de la connexió fèrria amb Barcelona, però no se’n surt. Aleshores canvia la seva residència a Barcelona, per cercar en grups bancaris de Barcelona l’aportació necessària, aquestes gestions es realitzen a través del Sr. Ramón Maresch que tenia els contactes per rebre les aportacions de capital. L’altre soci fundador va ser el Sr. Angel de Villalobos.
Un altre personatge de la societat va ser el senyor Onofre Viada, que era la mà dreta de Miquel Biada i nebot seu. Ja en èpoques caribenyes havien fet negocis junts i el 1846 al tornar de Cuba compra accions de la companyia de ferro, i n’és nomenat tresorer de la junta a la mort del seu oncle.
El 1846 l’empresa va passar per un moment de crisi donat que les obres no s’iniciaven i s’escampaven rumors a la premsa insinuant que allò era una estafa. El Sr. Miquel Biada, dona un discurs davant de la junta i ell es queda amb bona part del capital dels primers acconistes. El Sr. Josep Maria Roca queda nomenat president vitalici, i les obres s’inicien.
Finalment el 28 d’octubre de 1.848 fou inaugurada la línia desbordant totes les previsions. La primera composició va estar formada per la locomotora i un total de trenta cotxes. Com anécdotes cal mencionar dues baixes el dia de la inauguració. Miquel Biada va morir el mes de juny de 1848, passant les seves accions al seu nebot Onofre Viada. L’altre absència va ser la del president de la línia Sr. Roca, que no va provar el ferrocarril en marxa fins el 1850.
Amb tants inconvenients es pot afirmar que un grup de persones encisades per la modernitat del ferrocarril, van aconseguir aixecar la primera línia de ferrocarril a la Península Ibérica, gràcies a la seva tenacitat i compromís.
Albert Loaso
Europea Words 