Amb aquest article acaba la sèrie de la visita de diferents patis de Barcelona que tenen història secular, tant la història de les seves pedres com la història dels usos i costums de cada època que han marcat l’esdevenir de la ciutat. No hem d’oblidar que els patis són llocs de pas, de trobada i de tractes fora dels despatxos tancats. Si voleu veure els articles anteriors us col·loquem els enllaços del primer i del segon.
Avui visitarem el pati de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres al Palau Requesens, el pati de l’Ateneu Barcelonès i els patis de les Reials Drassanes i del Baluard de Santa Madrona. Els dos primers patis tenen en comú que són lloc de trobada de la cultura, aixoplugats en edificis històrics de gran valor i el darrer enclavament ens remet a la més antiga Barcelona, quan era pol de fabricació de naus i navilis de guerra, a tocar dels límit de la tercera muralla de Barcelona.
Palau Requesens – Acadèmia de les Bones Lletres
Sobre un arc de mig punt de l’antiga muralla romana de Barcino, s’hi recolza la loggia del palau Requesens, un edifici senyorial aixecat al segle XIII, i que va ser una de les més importants propietats privades de la Barcelona medieval. A finals del segle XV Galceran Requesens li va donar l’aspecte i el volum general que coneixem avui.

Quan accedim al palau pel carrer del Bisbe Caçador, al travessar el cancell, un arc de mig punt s’obre al pati d’entrada, un gran espai de 14 per 10 metres. El seu interior, farcit d’arcs, se’l nomena el Tinellet.

A l’interior del palau podem accedir a la biblioteca i a la sala de plens. Des del vestíbul d’entrada i enfront de la porta d’accés, podem arribar al pati interior amb un jardí poblat de palmeres , plantes i flors. Al centre d’aquest racó de calma es troba un conjunt sortidor escultòric representat per un infant que juga amb un ocell que treu aigua pel bec de mitjans del segle XIX, inspirat en una obra similar de l’escultor grec Boet de Calcedònia (200-150aC), i que per Corpus s’hi pot veure l’ou com balla. La base de la font , circular i decorada amb la tradicional ceràmica de quarteró, contrasta amb les rajoles de tova del pati.

El Palau Requesens és actualment la seu de l’Acadèmia de les Bones Lletres, fundada el 1700 com Acadèmia dels Desconfinats, i que després de moltes visicituds va rebre el 1917 de mans del Ministeri d’Instrucció Pública com usdefruit del palau, mentre la institució se’n fes càrrec de la reparació i restauració del palau, que retornaria a l’Estat “cuando deje de destinarse al uso que motivó tal situación”. Gràcies a entre d’altres al President de l’Acadèmia Martí de Riquer es va aconseguir tenir una notable biblioteca que era una de les finalitats per les que l’Acadèmia podia seguir ocupant la seu del palau. Com a eix fonamental de l’Acadèmia hi ha la promoció dels estudis històrics, i sobretot els referents a Catalunya.



Palau Savassona – Ateneu Barcelonès
El 1776 Antoni Ferrer de Llupià, I baró de Savassona , va comprar un conjunt de finques a prop de la Rambla de Barcelona , entre els carrers Canuda i Bot, al costat del desaparegut convent de Santa Teresa. El 1782, després d’enderrocar les estructures existents, va iniciar la construcció d’una nova residència familiar, segons un projecte del seu fill, José Francisco Ferrer de Llupiá . El 1787 es van completar les obres de la nova façana. En aquesta mateixa època el pintor Francesc Pla, conegut com El Vigatà, va decorar els sostres i parets de la planta noble. Les obres es van acabar cap al 1802.

El pati ocupa part de l’entresòl i és d’estil romàntic, amb un petit estany al centre, palmeres i jardineres. Actualment és un espai amb servei de cafeteria pels socis. Les vidreres i les columnes són obra de Jujol.

L’ Ateneu Barcelonès fundada a Barcelona el 1860, el 1872 es va fusionar amb el Casino Mercantil Barcelonès. El 1906 es va instal·lar al Palau de Savassona. L’edifici va ser reformat a partir del 1907 per l’arquitecte Francesc Font Gumà i l’aleshores estudiant Josep Maria Jujol , el més significat deixeble de Gaudí.
La biblioteca al estar situada a la planta noble del palau, gaudeix de les magnífiques pintures murals del Vigatà, amb motius mitològics com el judici de Paris. Fa pocs anys aquestes pintures van ser restaurades i ara els socis en poden gaudir en tot l’esplendor. Aquestes pintures són un dels pocs llegats de l’art català durant la il·lustració.
Des dels inicis es va guanyar gran prestigi com a centre promotor de la cultura, i disposa actualment d’una biblioteca amb gairebé 500.000 exemplars. Per la seva seu han passat literats, intel·lectulas, artistes tant nacionals com internacionals.
DRASSANES REIALS
Les drassanes Reials són un edifici militar d’estil gòtic a la façana marítima de Barcelona. Es va iniciar la seva construcció a finals del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.

A finals del segle XVI es van construir les noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual, que en conserva l’estil gòtic original. Després de diverses construccions i reformes han arribat als nostres dies l’estructura actual.
A l’entrada al recinte per l’avinguda de les Drassanes trobem el jardí del museu, amb una font al centre i diverses palmeres, a on ara hi ha la cafeteria del museu.
BALUARD, MURALLA I PORTAL DE SANTA MADRONA
Per l’interior de les drassanes es pot accedir a la zona de la muralla medieval que ha quedat fins els nostres dies. Aquesta muralla i el portal de Santa Madrona, amb accés per l’avinguda Paral·lel són l’únic testimoni de les portes de la muralla. Des del portal es té accés a la part superior a on trobem els jardins del Baluard de les Drassanes, que ara són un espai utilitzat pel passeig i la miranda des de la muralla. D’aquest jardí en resten dos estanys de petites dimensions sense ús actualment.


Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso