Picasso i els quaderns

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2.jpg

Aquesta exposició es pot veure al museu Picasso de Barcelona fins el 4 d’abril, estableix un paral·lelisme entre els quaderns que Picasso utilitzava i els models o les obres que en sortien després en gran format o com idees per altres propostes que Picasso anava incorporant a la seva vida.

El museu ens proposa un recorregut en línia amb la vida i i els diferents llocs que Picasso va anar incorporant al seu carnet de viatge per Espanya, Catalunya i França. Així, els quaderns es van convertir en el diari íntim de l’artista fent palesa la seva frase: Jo sóc el quadern. Potser emulant la frase de Lluis XVI (jo sóc el sol)

LA CORUNYA / Madrid / Málaga

Els primers quaderns que es coneixen corresponen al moment que Picasso està a la Corunya els anys 1891 al 1895, amb la seva família, i hi podem trobar dibuixos de paisatge, escenes costumistes i retrats de membres de la família. En aquella època assisteix a classes a l’institut d’estudis secundaris i a l’acadèmia de belles arts.

El 14 d’abril de 1895 els Ruiz Picasso passen l’estiu a Màlaga, la ciutat natal de Pablo i a la tornada, de camí a Barcelona, a on establirien la seva residència permanent, passen per Madrid i visiten el museu del Prado, a on Pablo coneix per primer cop la obra de Velázquez, i aprofita per fer unes còpies del gran mestre.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és unnamed.jpg

EL VELL PESCADOR, OLI A PARTIR DE LES NOTES AL SEU QUADERN A MÀLAGA

BARCELONA

La família Ruiz Picasso arriba a Barcelona el 21 de setembre de 1895, a on s’hi estableix definitivament i el seu domicili que queda molt a la vora de l’escola de belles arts de la Llotja, a on Picasso realitza els estudis de 1895 a 1897. Els cursos de la Llotja seran un període decisiu en la formació de l’artista.

D’aquest període es coneixen sis quaderns de diversos formats i dimensions, realitzats fonamentalment a Barcelona, si bé també trobem alguns dibuixos, més lliures, de la temporada estival a Màlaga, en els quals s’aprecia el procés d’aprenentatge de Pablo. Els dibuixos mostren l’activitat acadèmica, dominada per la còpia de models al natural i pels estudis de composicions històriques i religioses. Paral·lelament, trobem una sèrie de retrats de familiars i paisatges urbans que li serveixen per exercitar la pintura a l’aire lliure i evadir-se de la rigidesa acadèmica.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és exposicio_picasso-els-quaderns_1-1024x684-2.jpg
MODEL DE LA LLOTJA QUE PICASSO VA FER UNA SÈRIE DE DIBUIXOS AL QUADERN

MADRID

Entre l’octubre de 1897 i el maig de 1898, Picasso s’instal·la a Madrid per ampliar els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. La manera de portar a terme l’ensenyament li resulta descoratjadora i aviat abandona les classes i es llança al coneixement directe de les obres dels grans mestres al Museo del Prado, tal com explica en la correspondència amb el seu amic Joaquim Bas.

Els cinc quaderns que utilitza en aquell període fan palès l’estudi de la pintura de l’escola espanyola, en especial Velázquez i Goya, de qui copia alguns dels capritxos i la sèrie de tauromàquia. També segueix amb l’estudi lliure de l’entorn amb paisatges propers al museu del parque del Buen Retiro i la Moncloa.

L’estada a Madrid acaba d’una manera fulminant quan cau malalt d’escarlatina i ha de tornar precipitadament a Barcelona.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 1495482627012.jpg

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és bufoncopia-683x1024-2.jpg
APUNT DEL BUFÓ DE VELÁZQUEZ

HORTA DE SANT JOAN i GÓSOL

Picasso convalescent d’escarlatina, s’instal·la a Horta de Sant Joan del juny de 1898 fins gener 1899 convidat pel seu amic Manuel Pallarès. El seu pas per Horta és tan important que sempre més va afirmar: «Tot el que sé ho he après al poble d’en Pallarès.»

Durant aquesta estada inicia un quadern, en què es barregen l’ambient i els personatges rurals amb d’altres de més urbans. El paisatge, tractat amb un estil molt naturalista, és el gènere més abundant al carnet. Altres esbossos són una mena de reportatge de les feines de diversos oficis del camp.

Posteriorment, el 1909 torna a Horta, en plena etapa cubista.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 53171517-1.jpg

Després d’una breu estada a Barcelona i seguint les recomanacions del Dr. Cinto Reventós i de l’escultor Enric Casanovas, Picasso viatja a Gósol acompanyat de Fernande i s’instal·len a Cal Tampanada des del maig fins a l’agost de 1906. Picasso pinta el paisatge, les cases del poble i la gent, el seu estudi, els objectes tradicionals, i retrata incansablement la seva companya. Allà treballa en molts retrats de Fernande, en el que es coneix com carnet català.

La contemplació de l’art romànic català, en especial la Mare de Déu de Gósol, juga un paper essencial en l’estil cada cop més simplificat; la seva estilització hieràtica, els ulls grossos i oberts i les celles perfilades influeixen en la gradual transformació dels rostres en màscares.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és fernande-661x1024-1.jpg

BARCELONA – PARIS

En tornar d’Horta el gener de 1899, Picasso entra en contacte amb l’avantguarda artística catalana i freqüenta Els Quatre Gats, una taverna que esdevé un nucli artístic, literari i intel·lectual, on coneix artistes com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa. El seu estil s’impregna dels corrents imperants, des del simbolisme fins a l’impressionisme, passant pel prerafaelitisme i l’admiració per El Greco. El mes de febrer de 1900 té lloc a la taverna la primera exposició individual de Picasso, integrada pels retrats dels seus amics, entre els quals destaquen Jaume Sabartés, Carles Casagemas, els germans Fernández de Soto, els Reventós i els Junyer Vidal.

Picasso viatja a París per primer cop la tardor de 1900, acompanyat de Carles Casagemas. Uns dies més tard se’ls afegiria Manuel Pallarès. L’excusa era visitar l’Exposició Universal, on Picasso exposava l’obra Darrers moments. Es dediquen a visitar els pavellons de l’Exposició, on poden contemplar de primera mà les obres de Manet i els impressionistes i la mostra paral·lela organitzada per Rodin a la Place de l’Alma. La producció d’aquest moment mostra l’influx dels corrents d’avantguarda que acaba de descobrir i l’obra culminant n’és Le Moulin de la Galette, un cant a l’animació nocturna.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és default-2.jpg

TAUROMÁQUIA

Com agraïment a l’amistat amb l’editor Gustau Gili, per reprendre el projecte de la tauromàquia de Pepe Illo que anys abans havia caigut en l’oblit, Picaso li regala a l’editor el 1957 un peti quadern, ple d’escenes i textos al·lusius a la tauromàquia de Pepe illo. El 1959 veu la llum el llibre

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: