El festival Revela’t de fotografia analògica s’ha celebrat a Vilassar de Dalt del 25 de setembre fins el 12 d’octubre. Ha estat la vuitena edició de l’únic festival a nivell internacional que promou les obres fotogràfiques realitzades amb suports analògics.
El festival advoca pels procediments fotogràfics que requereixen una mirada i un tempo més reposats, així com per compartir experiències i coneixements.
Una de les característiques afegides és que el festival no solament que es celebra a Vilassar de Mar, població a 20 quilòmetres de Barcelona, si no que des de fa dos anys es presenten obres en diferents galeries i escoles de fotografia de Barcelona. Aquest any per primer cop també a altres poblacions com Cádiz, Eibar, L’Hospitalet i Torrella de Montgrí.
El lema d’aquest any és HUMANITY, A PORTRAIT OF THE PRESENT, coincidint amb el 65è aniversari de l’exposició The Family Of Man, es pren aquesta icònica exposició com a leitmotiv per a la vuitena edició, que en el seu dia fou comissariada per Edward Steichen.
The Family Of Man s’emmarca als anys 50, una dècada especialment convulsa, amb fenòmens sociopolítics de gran envergadura; la guerra freda, l’amenaça nuclear, la lluita contra la segregació racial… Paral·lelament, es consolida la denominada Fotografia Humanista que pren la persona com a eix vertebrador, enaltint i posant en valor les seves qualitats, els seus valors, el seu esperit i la seva dignitat, retratant la vida ordinària amb la mirada posada en la projecció d’un futur carregat d’optimisme.
A Vilassar la recuperada fàbrica de Cal Garbat acull vint-i-cinc projectes fotogràfics de diferents autors i èpoques, algunes realitzades als anys cinquanta del segle passat. També es poden veure sis projectes més en espais tancats i quatre a l’aire lliure. Es completa la llista d’obres seleccionades amb catorze autors més al circuit OFF, fent un total de 50 projectes. A continuació posem l’ull en algunes de les obres i autors presentats.
- RAUL CAÑIBANO (Cuba) / ESENCIA
Aquesta exposició és una retrospectiva de l’obra de Raúl Cañibano, fotògraf amb més de 20 anys de treball i una àmplia obra enfocada en Cuba. Aquest artista és reconegut com un dels grans fotògrafs del seu país i forma part d’importants col·leccions tant a Cuba com a la resta de món. Ha exposat en galeries, museus i esdeveniments expositius a múltiples països. A aquesta mostra, específicament, es poden veure diverses de les sèries que autor treballa com són la Ciudad, Tierra Guajira i Ocaso, amb fotos preses des de l’any 1992 fins al 2016.
- M’hammed Kilito (Marroc) / DESTINTY
Destiny és un projecte fotogràfic que sorgeix d’una experiència personal. Quan érem nens, acostumàvem a jugar molt a futbol al barri on vaig créixer. A l’arribar a la secundària, ens vam separar. No obstant això, la història d’un amic proper m’havia deixat una profunda impressió. El seu pare el va venir a veure un dia per explicar-li que ja no podia mantenir la família, li va demanar que abandonés l’escola i comencés a treballar com a aprenent de carnisser. El meu amic tenia catorze anys, i la seva elecció de professió i vida van quedar segellats pel determinisme socioeconòmic.
- Enrique Muñoz (Xile) / Ven-seremos
La desigualtat econòmica i la privatització de tots els serveis públics va provocar que al 2019 explotés el malestar social a Xile. A les fotografies s’exposa la trobada que els xilens van experimentar al manifestar-se pels carrers des de l’octubre. Quan van descobrir que les seves misèries i alegries eren compartides, i es van reconèixer com a col·lectiu polític. La seqüència explora tres nivells de la lluita per a una humanitat de segle XXI: des de la creativitat en la transformació dels llocs i signes tradicionals, passant per l’enfrontament entre les forces repressives d’ordre i els mal preparats manifestants, fins al gir feminista que van tenir les protestes al qüestionar la violència masclista
Bryan Schutmaat (E.E.U.U.) / Grays the mountain sends
Combina retrats, paisatges i natures mortes en una sèrie de fotos que exploren la vida dels treballadors que resideixen en petits pobles de muntanya i comunitats mineres a l’oest americà. Equipat amb una càmera de gran format i inspirat en la poesia de Richard Hugo, ha tractat d’insinuar les narracions i transmetre les experiències d’estranys que es troben en entorns que estimulen les seves pròpies emocions. Al final, aquest treball és una meditació sobre la vida a un petit poble, del seu paisatge i el que és més important, als paisatges interiors de l’home comú.
Anton Ivanov (Rússia) / Keen people
Aquesta sèrie va començar per casualitat.
El meu amic, un escalador, va arribar al meu estudi amb el seu equip. Després d’això, vaig començar a convidar als meus amics a l’estudi amb les eines pròpies de les seves professions. Els retrats són grotescs ja que és difícil imaginar un oceanòleg amb xarxes a l’estudi. Darrere cada eina hi ha un home. La gent mira amb seguretat a l’objectiu, directament als ulls de l’espectador. No tenen res a amagar, es van trobar amb la professió i amb la vida. No és tan important el que una persona està fent sempre que estiguin segurs de si mateixos. Llavors s’aconsegueix el màxim en qualsevol treball i la vida es converteix en plaer.
Adriana López Sanfeliu (Barcelona) / Los Salazar
“Los Salazar” és un assaig fotogràfic sobre els rols de la dona en una família tradicional gitana. A la cultura gitana el matrimoni arriba durant l’adolescència. Les noces es celebren com un ritu d’iniciació i posteriorment la jove s’incorpora al clan com a dona i futura mare. La identitat gitana està basada en la perpetuació d’un llegat cultural, supervisat per l’autoritat del grup: el patriarca. Juan Antonio Salazar, el patriarca d’aquesta família gitana, em va obrir les portes de la seva llar. Aquesta sèrie és el resultat de set anys d’amistat.
Toni Privat (Barcelona) / Gegants
“Gegants” és un homenatge a l’agricultura.
Són “Gegants” per la seva harmonia amb la terra i per la seva força titànica contra les adversitats. L’agricultura ha passat de ser en poc temps una activitat important per a l’economia, a ser minoritària, amb només un 2% de població que s’hi dedica. El projecte s’ha realitzat al Pla de Grau a Malgrat de Mar, a 60 km a litoral de Barcelona. En aquest espai és on cultivo la terra i també la fotografia, al mateix ritme que la natura. Per a mi, agricultura i fotografia analògica tenen el mateix cicle: sembra … espera … i collita.
Vanessa Winship (England) /Sweet Nothings
És a Anatolia, a l’extrem est de Turquia, una regió fronterera entre Orient i Occident, on Vanessa Winship va elaborar Sweet Nothings, una sèrie de retrats de noies vestides amb uniformes d’escola. En aquestes àrees rurals remotes, l’estat va llençar una important campanya d’escolarització i poc a poc es començaren a veure uniformes blaus pels carrers, veritables símbols de la Turquia moderna i laica, encarnada per Atatürk. L’uniforme fou per a aquestes futures ciutadanes una connexió amb el país, així com el vincle que les unia: es converteix en un distintiu de territori i identitat. A més, l’autora va descobrir que cada una se l’havia apropiat, l’havia personalitzat, amb una paraula, un nus o un brodat…
Juan Manuel Castro Prieto & Rafael Trapiello / Solovki
Solovki és com es coneix comunament a Rússia a les illes de l’arxipèlag Solovetsky, a la meitat del Mar Blanc. A la zona més protegida de l’illa principal, a la vora d’un port natural, es troba el complex ortodox Monestir Solovetsky, Patrimoni de la Humanitat. Però Solovki, a més, va ser, segons Aleksandr Solzhenitsyn, la Mare del Gulag, el terrible sistema soviètic penal de camps de treball. Aquests dos fotògrafs, de marcat caràcter humanista, han volgut explorar visualment aquest territori buscant la relació entre infern i paradís que el defineix, situant a l’ésser humà en el centre sobre el qual gravita tota la resta.
OFF FESTIVAL
Joan Guerrero (Tarifa) / La visió del «Vell guerrer» exposat a IEFC (Barcelona)
En Joan Guerrero representa tots aquells valors que cal mantenir. La seva mirada compromesa i humanista es mostra atenta a les problemàtiques socials i alhora s’expressa amb una càrrega poètica que ens descobreix Humanity a portrait of present: instants quotidians que esdevenen, en les seves paraules, “simfonies de vida”. Joan Guerrero destil·la humanitat a través d’aquest cor lluitador, solidari i sensible; i amb les seves fotografies ens posa la pausa i la reflexió necessàries en aquest temps tan convuls. Cal contemplar Joan Guerrero.
Yago de Orbe / «Samai» exposat a la Galeria Valid Foto (Barcelona)
Pels indígenes Quítxues de la Amazonía Equatoriana, els homes i la naturalesa tenen una energia interior que denominen ¨Samai¨. Se submergeix tant en la cosmovisió indígena amazònica com en els orígens de la fotografia, propiciant que sigui la naturalesa qui s’expressi per si mateixa. Un mirall que al seu torn ens qüestiona sobre la relació que mantenim amb el nostre entorn natural. Per a aconseguir aquestes representacions es va utilitzar un procés fotogràfic orgànic (impressió en clorofil·la) que no utilitza químics: la clorofil·la de les plantes converteix a les seves fulles en suports fotosensibles. A diferència de la neutralitat que ofereix la superfície blanca del paper fotogràfic, les fulles de les plantes són llenços que posseeixen la seva pròpia dinàmica gràfica. El resultat final són obres fotogràfiques úniques i irrepetibles.
Aquest ha estat un festival molt treballat, no tan sols per la qualitat de les obres presentades, si no també pels moment difícils que aquest 2020 ha de viure la societat.
Text: Marti Plana i Revela’t / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 