Laura Terré ha comissariat aquesta exposició, presentada al Palau de la Virreina a Barcelona, que no només parla de fotografia si no que ho fa des del punt de vista de dignificació d’un dels altars a on és podien mostrar a els nous i coneguts talents de la fotografia i cinema a Barcelona en aquells anys del franquisme, palem de la sala Aixelà .
Aixelá va ser un establiment especialitzat en aparells audiovisuals que va obrir les portes el juliol de 1958 al número 13 de la rambla de Catalunya de Barcelona. La sala Aixelà per la seva modernitat en uns temps grisos, en plena dictadura, va aconseguirser aquell espai on es va experimentar una tercera via per a la fotografia , entre la pràctica amateur i la fotografia aplicada dels professionals.
Va ser de la mà de l’advocat i crític de fotografia Josep Maria Casademont que es fa càrrec del departament de publicitat de la botiga i inicia, al soterrani del local, que inicià una programació estable amb projeccions cinematogràfiques, conferències, sessions de música contemporània, música clàssica i jazz. Aquestes activitats iniciades el 1959 van seguir amb un gran nombre d’exposicions i activitats culturals fins el 1975
Paral·lelament, Casademont encarrega a Zen, estudi fundat i dirigit per Alexandre Cirici i Paquita Granados, la imatge corporativa del comerç, així com el disseny d’aparadors i dels documents que anuncien les seves activitats culturals.
El 1959 Aixelá incorpora un programa d’exposicions fotogràfiques que s’inicia amb la mostra Terré-Miserachs-Masats. A partir de l’any 1963, també sota la direcció de Casademont i en col·laboració amb Pere Figuera, comença a editar la revista Imagen y Sonido.
- EL LOCAL I ELS APARADOR
Veiem com eren l’entrada i els parador de la botiga Aixelà, on podem veure una imatge corporativa trencadora dissenyada per Alexandre Cirici, els aparadors mostraven les últimes novetats en electrònica, fotografia i cinema, aparells de televisió, tot es veia en blanc i negre en aquella època.
2. LA PRIMERA EXPOSICIÓ. Terré-Miserachs-Masats. Març 1959
Aquesta exposició va permetre la renovació del concepte de fotografia acadèmica de les agrupacions, a la fotografia com a vehicle de comunicació. Passar de les preocupacions tècniques a la obertura del llenguatge de la imatge que transmet un fet.
3. Maspons+Ubiña Abril 1959
Feia un any que Maspons i Ubiña eren socis de l’estudi a on treballaven plegats. L’exposició va servir per mostrar algun dels reportatges en que estaven treballant.
4. 11 fotògrafs espanyols a París
El comissionat general de turisme francès va encarregar a onze foògrafs espanyols un reportatge sobre la ciutat de París.L’objectiu era mostrar la particular forma de viure dels parisencs des del punt de vista de forasters, però allunyat dels tòpics.
Els fotògrafs seleccionats i coordinats per Andreu Basté eren de Madrid i Barcelona; Andreu Basté, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Cubaró, Eugeni Forcano, Joan Colom, Ramón Masats, Francisco Ontañón, Gabriel Cuallladó, Francisco Gómez i Leonardo Cantero.
5. El carrer de Joan Colom
Tot i que Joan Colom es va apuntar al grup «els mussols», va anar per lliure dels seus companys de grup i volia exposar en solitari a la sala Aixelà, va fer un reportatge amb l’alegria de la vida com punt de vista per fer les fotos del barri xino de Barcelona, que tant van escandalitzar a la censura local. El fet és que aquestes fotos van servir per il·lustrar el llibre Izas, rabizas y colipoteras de la editorial Tusquets i va ser el major èxit de la col·lecció «Palabra e imagen» publicat el 1964
===============================================================
===============================================================
6. Otto Steiner – desembre 1961
El 1961 es presenta a la sala Aixelà la obra de Otto Steiner, impulsor de la fotografia subjectiva, dotant a al fotografia d’estil propi, augmentant-ne la qualitat i diferenciant entre la producció dels fotògrafs espontanis de la dels fotògrafs «conscients». La mostra va servir per sensibilitzar el públic espanyol cap a la fotografia abstracta.
7. Toni Catany. Maig 1972
Aquest mallorquí arribat de Llucmajor va arribar a Barcelona en vaixell amb vint-i-un anys per dedicar-se a la fotografia. El 1972 aconsegueix exposar a la sala Aixelà, amb una carpeta plena de reportatges industrials, discos, modes i reportatges de viatges.
L’exposició es va titular Qui canta el seu mal espanta, i reunia retrats de cantats per les cases discogràfiques i altres fotografies fetes en espectacles. Algunes fotografies que estaven a l’exposició tenien la seva rèplica a l’aparador de venda de la botiga, on els clients podien reconèixer l’autoria de Ton Catany a la caràtula dels discos.
8. Colita, desembre 1971
Colita va ser la primera dona que va exposar a en solitari a la sala Aixelà. Casademont admirava la seva manera «lliure» de viure i pensar, sense prejudicis socials.
L’exposició la va titular La gauche qui rit. L’exposició finaçada per Boccacio, va tenir un muntatge espectacular amb més de seixanta retrats. Però només vadurar dos dies, perquè la policia el tancar.
9. Joan Fontcuberta
El 1974 feia quinze anys d’exposicions ininterrompudes, cosa que la convertia en la sala especialitzada més antiga d’Espanya, donant en valor el que en Casademont en deia un camí per promoure el valor dels joves.
Així, un Joan Fontcuberta amb divuit anys va ser invitat a exposar amb una manera d’expressar fora del corrent del reportatge. El propi Joan en deia a la revista Imagen y Sonido:» Sóc qui millor em desconec…L’important és l’obra» La seva obra és una paròdia de la tècnica publicitària, amb la qual aconsegueix impactar de manera truculenta amb algunes imatges que es podrien enquadrar en el corrent fantàstic de moda en aquells anys.
10. El comiat
Com a comiat de tants moviments, experimentacions, recerques estètiques, dogmes i manifestos amb que ha anat avançant el llenguatge de la fotografia a la sala Aixelá, la personalitat que emana d’aquesta obra ens ajuda a visualitzar totes aquestes inquietuds que es podrien englobar dins de l'»Art de l’objectivitat»
Fotos: Tots els drets reservats, Text: Albert Loaso i altres fonts
Europea Words 