Les vinyes i els vins ecològics

En aquest article tractarem d’entendre el món de l’agricultura ecològica, dins de les vinyes i els vins, en concret a la DO Penedès.

Després de més de 30 anys, les bodegues que treballen amb tractaments ecològics han anat madurant i consolidant el seu mercat.
Les vinyes no són tractades amb productes químics ni sistèmics i s’utilitzen fertilitzants orgànics respectant el seu entorn natural, la biodiversitat i, per descomptat, la nostra salut. Per altra banda, al celler, s’afegeix poc àcid sulfurós al procés de vinificació, minimitzant els sulfits.

Tot i aquesta experiència de producció ecològica, es considera que la demanda interna a Espanya no arriba al 4% del total de vins consumits. Per això, es comprensible que la major demanda es troba als països del Nord d’Europa, tal i com ens comenta Anna Toledano de les vinyes Albet i Noya, quan cap els anys 80, compradors de Dinamarca buscaven pel Penedès, productors de vi ecològic, i aquest va ser el punt d’arrencada d’aquest celler, que es publicita com a Pioner de la vinya i del vi ecològic, en aquesta denominació.

D’aquells inicis els anys 80 fins ara, han convertit a la zona del Penedès en un referent al sud d’Europa, amb més de 8.000 Ha. de terres i vinyes sota aquest forma d’agricultura, de les quasi 18.000 Ha. que té la DO en total.
Les dades globals ens diuen que Espanya és el primer productor en vins ecològics a nivell mundial, situant el país com a referent mundial, per davant de França i Itàlia.

L’Anna Toledano, del celler Albet i Noya, ens comenta l’agricultura ecològica tot i veient les vinyes

Procés de producció
Hem pres com exemple la bodega Albet i Noya, que tot i tenir una extensió de vinyes de 85 Ha., aconsegueix amb 24 varietats de raïms, una gamma de vins i escumosos molt diversos i d’alt reconeixement internacional.
La forma de treballar la vinya en aquest celler són molt respectuosos amb el medi ambient, la biodiversitat i la forma de treball.
L’agricultura ecològica parteix de la mínima utilització de fertilitzants, canviant els de tipus químic pels de d’origen natural a través del compost que suma els fems de vaca amb els residus orgànics de les vinyes, i que desprès de fermentar, s’aconsegueix un fertilitzant natural.
També es restringeixen els components fito sanitaris o insecticides, que s’han substituït per un substrat vegetal a l’entorn de la vinya que permet fixar el nitrògen i evitar les malalties que puguin atacar la vinya.
A Albet i Noya, treballen constanment en noves línies d’investigació, una d’elles és la recuperació de vinyes anteriors a la fil·loxera com la nova Mariona Rion (batejada així en honor a la besavia de l’actual propietari) trobada al Pirineu i que no estava catalogada a l’Institut Català del Vi; o varietats perdudes d’entre les tradicionals del Penedès, com les noves Badal i Vidal.
Per últim, la poda i collita es fan a mà, per una major qualitat del vi i apreciant el moment de la collita i verema del raïm.

El terreny de les vinyes, d’Albet i Noya

Verema i fermentació
Quan arriba el moment de la verema, el raïm ha assolit el seu punt òptim de grau de sucres i ja està llest per ser premsat per obtenir el primer most, a on les cubes d’acer i altres materials com el ciment, argila o ceràmica, faran que el vi fermenti per aconseguir el seu primer punt d’alcohol.
A Albet i Noya ens ha presentat unes cubes anomenades ous de ciment, a on el vi pren uns altres gustos que a les grans tines d’acer.

Quan s’aconsegueix el grau adequat, el vi es porta a les botes per la seva maduració o s’embotella.
Aquest etapa és similar a la del procés tradicional.

Maduració i embotellat

Per la segona fermentació i maduració, el vi es posa en botes de fusta que acostumen a ser de roure francès o americà.

En aquesta DO Penedès hi ha una tradició secular en la realització de vins escumosos, que actualment molts petits cellers, com és el cas d’Albet i Noya, no posen el segell de DO Cava, sinò «Clàssic Penedès», per distingir-los d’altres escumosos realitzats en altres llocs d’Espanya. Això és per fer notori el seguiment d’un procés de maduració del vi i la presència d’almenys una de les varietats del Penedès, com el Macabeo, Xarel·lo o Perellada.

Ampolles d’escumòs en la fase de la segona fermentació

A 15 metres de fundaria, les botes tenen el grau d’humitat i temperatura estabilitzat tot l’any. Aquí es creen els aromes i les essències orgàniques, que faran distingir cada un dels vins.
En el cas d’Albet i Noya, també utilitzen tines de fusta d’acacia per mantenir de forma més natural els aromes dels vins blancs.

A la filosofia ecològica, hi ha una etapa en que també es fa la diferència. Es tracta de no afegir o en molt poca quantitat sulfits que estabilitzen el vi un cop embotellat, i que el guarden per més temps, a l’ampolla.

Nau d’embotellat i embalatge

El Tast
Per últim, sigui a la bodega, a casa, al restaurant o qualsevol altre lloc, el tast del vi, és un procés que abans de compartir el vi amb altres elements sòlids, cal estar atents a les tres fases del tast, el primer és mirar el color del vi, la seva untuositat a la copa, l’aire que entra en contacte dins de la copa.
Desprès atansem la copa al nas, deixant que els aromes entrin i ens portin sensacions i els aires del vi.
Finalment el tast en boca és el punt culminant, aquí tots elements i matisos del vi s’han de reconèixer i deixar que el paladar ens doni tota la informació sobre el vi que estem tastant.

Diferents moments del tast de vins

El mercat del vi ecològic
Actualment, només el quatre per cent del vi ecològic produït a Espanya és per a consum interior, la resta es dirigeix a la resta d’Europa, en especial als països Nòrdics i la resta del món.
Un marc molt ampli, a on Albet i Noya, tot i la seva petita capacitat ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements internacionals per la qualitat dels seus vins en els darrers anys.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso