Enguany es celebra el centenari del naixement de l’artista tèxtil Aurèlia Muñoz (1926-2011), amb aquest motiu el MACBA ha volgut retre homenatge a aquesta artista visual, tèxtil i amb un imaginari artístic que va dels dibuixos abstractes fins a les formes orgàniques de les criatures marines, passant per estàtues fetes amb macramé i una exquisida tècnica on conflueixen l’art, l’arquitectura, el teatre i l’enginyeria.
En les cinc dècades de treball artístic podem classificar les principals etapes de creació artística:
1959 * Gai Monell *
1969 * Les escultures fetes amb macramé, com ara Macro Totem i Homenatge a Gaudí. *
1979 * Les sèries d’ocells voladors *
1989 * Llibre Eris *
199 a 2011 * Immersions subaquàtiques *
Presentació de l’exposició per part de: Valentí Roma (director del MACBA), Sílvia Ventosa Muñoz ( filla de l’artista) i els comissaris Manuel Cirauqui i Rosa Lleó
La pràctica de l’art d’Aurèlia Muñoz destaca per un procés que aborda des de la concepció de la idees, la seva plasmació en dibuix, realització de maquetes i la construcció de la obra final, en tota mena de dimensions, des de la miniatura fins les grans dimensions. Així les seves obres es poden veure en vitrines o l’aire lliure, museus o grans espais.
Les arts populars com ara la cistelleria, la ceràmica i, sobretot, la indumentària i els teixits figuren entre les seves grans referències. Els nombrosos esbossos, apunts i maquetes evidencien les diferents fases del minuciós procés de realització dels seus projectes.
Aquesta exposició ha estat co-comissariada per Manuel Cirauqui, Rosa Lleó i Sílvia Ventosa Muñoz ( filla de l’artista)
/////////////////////////////////////
DIBUIXOS i PROJECTES 1970-1986
Als anys setanta i vuitanta Aurèlia Muñoz viu un període d’efervescència gràfica, que es manifesta en jocs abstractes semblants a origàmis, plecs o cintes. D’aquella època podem veure el seu caràcter tributari dels seus referents a través d’homenatges a Miró i Klee, que li resulten ser una font d’inspiració.
Homenatge a Joan Miró – 1978
/////////////////////////////////////
MAQUETES D’OCELLS-ESTELS
El fons personal d’Aurèlia Muñoz està constituït per nombrosos esbossos, apunts i maquetes. N’hi ha alguns, com els Ocells-estels, que mostren una gran complexitat tècnica i formal. Mitjançant eines sovint més pròximes a l’arquitectura que a les belles arts, l’artista va projectar volums i línies de tensió en els diferents espais on s’havien de presentar les diferents obres.
/////////////////////////////////////
ESTUDI D’UN ARC CATENARI
El 1966, per encàrrec de la Fundació Caixa de Catalunya, Aurèlia Muñoz va recrear lliurament l’estructura funicular d’Antoni Gaudí per representar, en posició invertida, la cúpula de la cripta de l’església de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). En anys posteriors ella va rebre altre encàrrecs per a recrear els dissenys d’estructures de Gaudí.
/////////////////////////////////////
BRODATS, ASSEMBLATES, ESTAMPATS
En Aurèlia Muñoz tot un gresol d’influències es pot apreciar tant en els collages i assemblages com en teles estampades. Entre les seves font d’inspiració destaquen les grans realitzacions del romànic català, la tècnica medieval del “dibuix a l’agulla”, els brodats populars espanyoles i europees, així com els moviments d’avantguarda que va definir el seu propi temps, en particular el Modernisme català i el Surrealisme.
El brodat li permet repensar la confecció física del “quadre”, modificant-ne el gruix i també la temporalitat interna de la imatge.
/////////////////////////////////////
ESFERES
A finals dels anys seixanta l’artista transita del tapís mural figuratiu a una escultura abstracta, nuada, monocolor i alliberada de la paret, a la qual es refereix com una “integració de formes volumètriques dins l’espai”
El repte consisteix a construir una obra rígida a partir d’elements plans de semicercles acoblats en un eix vertical per aconseguir una forma d’esfera. Homenatge a Gaudí es va presentar per primera vegada a l’Expoción Intenacional de experiencia artístico-textiles, organitzada per la mateixa artista amb altres creadores a l’antic Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid i al Saló del Tinell de Barcelona (1969-1970).
/////////////////////////////////////
OCELLS-ESTELS, LLIBRES AERIS, ESCULTURES PLEGADES
A partir de 1979, Aurèlia Muñoz comença a desenvolupar una sèrie d’estructures suspeses, confeccionades amb lona i articulades mitjançant varetes. Les sèries d’escultures –Ocells-Estels o Aeròstats– prenen el punt de partida la seva fascinació per l’aire, les veles i els vents, així com la seva admiració declarada per Leonardo da Vinci
Simultàniament, l’interès de l’artista ple plec i l’escultura en el medi aeri la portarà també a aprofundir en els seus treballs amb paper fet a mà, una tècnica que s’inicia cap el 1978.
/////////////////////////////////////
L’ENTORN MARÍ
El paper esdevé e protagonista de les tres últimes dècades de la producció creativa d’Aurèlia Muñoz, entès com un material lligat a l’element aquàtic en el seu sentit més ampli, gràcies al qual pot adoptar pràcticament qualsevol aspecte i color.
La seva exploració del paper com a mitjà escultòric fa emergir fauna i flora -joncs, anemones, algues, escates, cargols de mar, que l’artista observa mentre busseja- en composicions en què podem sentir la llum que travessa l’aigua, les tonalitats rosades que van del lila al turquesa i del morat al gris verdós.
/////////////////////////////////////
Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
