El primer i darrer cartell del Festival Grec
ACTE 1 – LA HISTÒRIA D’UNA REVOLUCIÓ POSTFRANQUISTA
Una calorosa nit d’estiu i els ventalls al vent
Ara, ahir, el temps es cavalca. La volta del temps ja fa 50 anys que l’any 1976 tota la professió del teatre, la música i la dansa es van unir assembleariament per muntar del no res un festival, l’epicentre del qual era el teatre Grec de Montjuïc.
L’any 1976, després de la mort de Franco i la vaga del sector de l’espectacle, neix a Barcelona l’Assemblea d’Actors i Directors, buscant una renovació més democràtica del sistema teatral català.
Ja feia dos anys que el Grec no tenia cap activitat i en un moment en que la dictadura flaquejava i els corsés del sindicat vertical s’anaven descosint, que molts actors i directors estaven disposats a protestar per tenir una professió digna, amb molts d’ells a l’atur i sense cap compensació. Es van fer protestes al carrer amb manifestacions d’actors que algunes reivindicacions encara perviuen i són matèria viva del món del teatre.
Amb assemblees que començaven ales nou del vespre i acabaven a les cinc o sis de la matinada, amb una efervescència que va portar a la necessitat d’una acció determinada que despertés la societat en favor del món de l’espectacle, va sorgir la idea ratificada per l’assemblea de fer un festival de teatre, música i dansa al Grec.
Per sort, l’Ajuntament amb l’alcalde Viola va facilitar les coses i en només dos mesos es van muntar quatre realitzacions, dirigides per tres directors cadascuna. Les obres teatrals autogestionades per l’AAD que van ser: Tirant lo Blanc; Roses roges; El Bon Samarità; Faixes, turbants i barretines. A més, el Comediants van presentar Plou i fa sol.
Després va prosseguir dues temporades 1976 i 1977 gestionades per l’AAD, i l’any 1979 amb l’Ajuntament de Barcelona ja democràtic, qui es va encarregar de portar les regnes dels festival d’estiu Grec fins ara.
El repàs històric de la reivindicació de la professió de l’espectacle va ser relatada per un magnífic Mario Gas, que va rebre una gran ovació per la interpretació i emoció transmesa durant l’estona, que explicava com un llibre obert els fulls d’aquell Grec anterior dels inicis de 1926, fins la creació de l’Associació d’actors i directors, i el festival Grec que es va realitzar el 1976.
////////////////////////////////////////
No voldríem oblidar-nos dels directors que ha activitat cada any el Festival del Grec.
- Assemblea de Directors 1976-1977
- Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1979
- Biel Moll 1980-1983
- Josep Anton Codina 1984-1985
- Joan Maria Gual 1984-1985
- Marta Tatjer 1986-1987
- Elena Posa 1988-1995
- Xavier Albertí 1996-1999
- Borja Sitjà 2000-2006
- Ricardo Szwarcer 2007-2011
- Ramon Simó 2012-2016
- Francesc Casadesús 2017-2024
- Letícia Martín Ruíz 2025-2029
Història gràfica dels cartells del festival Grec
////////////////////////////////////////
ACTE 2 – QUATRE ODES AL FESTIVAL GREC
Per donar pas a la segona part de la nit, Letícia Martín va fer un discurs amb el paral·lelisme en el temps entre 1976 i 2026, entenent que l’actual festival beu de les fonts d’aquell del 1976, teixint un homentatge viu i circular. També en Xavier Marcé, regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona va subratllar la importància pel món cultural el festival Grec al llarg de la història de Barcelona.
Un cop acabats ses van projectar quatre curts que varen ser:
- La veu i les pedres / Direcció: Núria Giménez Lorang
A partir de material d’arxiu de la ciutat de Barcelona i, sobretot, del Teatre Grec, la proposta busca homenatjar el festival i els diferents agents que participen en la creació artística. El projecte s’articula al voltant de la figura d’un dramaturg, construïda a partir de reflexions de persones vinculades al món artístic que han estat entrevistades al llarg dels darrers cinquanta anys arran de la seva participació en el festival. Alguns dels eixos temàtics que travessen la peça són el pas del temps, els processos creatius i la fascinació pels personatges de ficció.
++++++++++++++++++++++++
- Grec 76 / Direcció Sílvia Munt
Un record i homenatge a la manifestació històrica de l’Assemblea d’Actors i Directors de Barcelona del 1976 per la Rambla de Barcelona, un acte fundacional i la reivindicació per part del col·lectiu d’artistes i de la societat civil d’un teatre al servei del poble.
La peça combina entrevistes amb alguns dels protagonistes cinquanta anys després, amb imatges que convoquen la memòria personal de Sílvia Munt. A través de la mirada d’una ballarina, figura que remet a l’experiència vital de la directora en aquell moment, la peça transmet l’efervescència creativa i la força simbòlica i política d’aquell instant.
++++++++++++++++++++++++
- Somni d’hivern d’una nit d’estiu / Direcció: Jaume Claret Muxart
Una tarda d’hivern al Teatre Grec, una companyia assaja l’obra que presentarà a l’estiu. El fill de 8 anys de la directora observa en silenci. Al cotxe, de tornada, s’adorm… i somia. Deu anys després, torna aquella mirada infantil sobre el món.
El curt reflexiona sobre la transmissió d’una vocació entre generacions, la capacitat imaginativa dels infants i la ciutat com a espai performatiu. Evoca la vida que habita el Grec més enllà de l’estiu i la manera com aquest espai marca les mirades i les memòries.
++++++++++++++++++++++++
- Ora pro nobis, òs de mos òssos / Direcció: Marc Salicrú
Homenatge al teatre com a ritual col·lectiu, la peça s’inspira en la roca emblemàtica del Teatre Grec, que durant cinc dècades ha estat teló de fons de nits d’estiu inoblidables.
Agafant com a fil conductor uns versos de Jacint Verdaguer dedicats a Montjuïc, el curt recrea l’origen de la tragèdia i celebra el teatre com a lloc de reunió, de festa i d’imaginació compartida. Evoca les peregrinacions estivals al Grec, les societats recreatives que van donar vida al festival i el ritual de l’encesa de la flama. És un homenatge a la gent que fa possible el teatre i a la maquinària invisible que l’impulsa.
////////////////////////////////////////
ACTE 3 – BALL POPULAR
Per acabar la festa es va muntar al jardins del Grec, un equip de Dj i els jardins com pista de ball, per qui volgués celebrar el final d’un ritual alegre amb dansa i el ball, amb les notes modernes de la música tecno.
////////////////////////////////////////
Martí Plana / Fotos: Albert Loaso i Arxiu del Grec
Europea Words 