Al museu Disseny HUB de Barcelona s’ha presentat una exposició que recupera la publicació, ara fa 50 anys, del fotollibre ANTIFEMINA realitzat amb la combinació de les imatges captades per a fotògrafa Colita (1940-2023) i l’escriptora Maria Aurèlia Campany (1918-1991). Entre ambdues existia una amistat consolidada tant per la seva visió del món femení com per la seva ideologia política d’esquerres.
Aprofitant la mort del dictador el 1976, Campmany va anar un dia a l’estudi de Colita i va veure una sèrie de fotografies i li proposar posar text per donar vida a un futur llibre, a on denunciar la realitat “subversiva” que la dona arrossegava des de temps immemorial. Temes com la vellesa, la joventut, la prostitució, el treball, la bellesa, la submissió… emmarcaven una realitat del patriarcat ranci del franquisme en que la dona era com un objecte pel gaudi dels homes. Les imatges seleccionades van del període de 1962 al 1975.
Editora Nacional publica el llibre al 1977 amb una tirada de 3000 exemplars. Quan el llibre ja és al carrer, el director d’Editora Nacional, Angel Sánchez-Gijón, deixa d’ocupar aquest càrrec i el seu substitut, en adonar-se del caràcter de l’obra, decideix retirar-la del mercat. Antifémina desapareix del mapa.
A la fi, el 2021, al cap de 44 anys, es reedita el llibre i es rescata de l’oblit per a les noves generacions. Així, posant el model en contra d’editar un catàleg a partir d’una exposició, és un llibre que articula una exposició.
///////////////////////////////////////////////
LES MODELS
Com en la màgia, la model sap quins elements del seu rostre són sagrats, quins elements del seu rostre expressen el que és ella: una imatge de perfecció inexistent.
///////////////////////////////////////////////
LES VEDETS
Un ésser humà és un tot. Es tracta de separar d’un tot cadascuna de les parts que poden ser utilitzades com a mor per el desig
Així doncs, hem sortit al carrer i ens hem sorprès de veure tant maluc lliure, tant de pit engrandit, tanta cama arrapada a les parets i als fanals. No hem vist dones, fixin-s’hi, sinó trossos de dones.
///////////////////////////////////////////////
LA PROSTITUCIÓ
Els homes miren, observen, escullen. No sense risc. El risc enalteix el cor viril voluntàriament envilit.
///////////////////////////////////////////////
LA DISFRESA
Però no ens enganyem . No ha estat ella qui ha decidit aquesta mascarada. Cama amunt, cama avall, a veure si s’animen els nostres clients distrets.
Que ningú confongui el gest de les majorettes amb un gest d’audàcia de la dona que porta dins; la dona sembla arraulida darrere d’aquesta imatge paròdica de l’home.
///////////////////////////////////////////////
LA DONA GITANA
Com s’ha de poder realitzar la vida d’una dona, un ésser marginat, dins d’una societat marginada?
Ser persona és desfer-se del genèric per realitzar-se com individu. La realitat gitana es manifesta de manera col·lectiva, la comunitat gitana és el jo.
///////////////////////////////////////////////
TREBALL o FEINA
Sempre que es representa el símbol del treball, se sol representar un home. Això vol dir que, en teoria, la dona no treballa.
Les mans de les dones que treballen són exactament iguals a les mans dels homes que treballen.
///////////////////////////////////////////////
LA RELIGIÓ COM A REFUGI
I precisament perquè és refugi, el convent no és sinó solitud en companyia.
///////////////////////////////////////////////
CARRERA FEMENINA AMB ASSEGURANÇA DE VELLESA
///////////////////////////////////////////////
HISTÒRIA D’UNA SOLITUD
Com envellir sense quedar-se darrera d’una finestra engabiada?
Però un home vell encara és un home, tot i que sigui vell; una dona vella no és res. Ha de ser un cos apetible, un cos fecundable, ha deixat de ser el genèric que ha estat com l’essència de la Feminitat.
La fémina s’ha convertit en antifémina. No és ni dona ni home, és una altra cosa.
///////////////////////////////////////////////
LA FLORETA
Llançar floretes suposa que la dona hagi de sentir-se afalagada i aclaparada al mateix temps. Afalagada perquè és important que un individu del sexe masculí es digni a fixar-se en ella, i aclaparada perquè el correcte és que se senti acorralada, perseguida, assetjada, sense cap altra arma que el silenci i el rubor. La dona ha nascut per escoltar i callar.
///////////////////////////////////////////////
Aquesta exposició comissariada per Frances Polop ens mostra com dues dones amb una forta personalitat, es van atrevir a fer un llibre desmitificant el paper de la dona, que per més de quaranta anys havia quedat a una marginació que el patriarcat li havia imposat.
Colita i Maria Aurèlia van ser dues SUPERFEMINES que van demostrar com la dictadura havia convertit el cos i l’ànima de milions de dones en mer objecte del desig, de la cotilla social, de l’espectacle burd, de la vida engarjolada pel matrimoni i la vellesa, un pur aparador del desig lubrificant per la ment dels homes. Potser els homes també en van ser víctimes necesaries d’una societat tancada i alhora represora.
///////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos (reproduccions): Albert Loaso
Europea Words 