El MACBA amb la seva directora Elvira Dyangani com a comissaria, ha presentat una de les mostres més amplies de l’imaginari panafricà sota el títol “Projectar un planeta negre” sumant els recursos de l’Art Institute of Chicago, el Barbican Centre de Londres, el KANAL Centre Pompidou de Brusel·les i el MACBA.
L’exposició s’ha preparat juntament per part de l’Art Institute of Chicago amb Antawan I. Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky recollint en una de les plantes del MACBA més de 500 objectes entre peces artístiques, llibres, pòsters, revistes, fotografies, discursos polítics i música. Les obres estan produïdes a l’Àfrica, Europa, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud al llarg de més d’un segle, des de la dècada de 1920- quan el panafricanisme va ser reconegut per primer cop- fins l’actualitat.
***********************************************************************
BANDERES SENSE TERRITORIS. Símbols de solidaritat que superen fronteres nacionals i de la diferència
Les banderes acostumen a encarnar reivindicacions territorials, evoquen un país o una pàtria. Les banderes panafricànes, que emulen la bandera nord-americana o la Union Jack del Regne Unit, vinculen simbòlicament les poblacions negres i el seu moviment d’alliberament arreu del món. El color vermell és la sang que comparteixen totes les persones d’ascendència africana, visquin on visquin; el negre encarna els afrodescendents que reafirmes el seu dret a la sobirania i l’autodeterminació.
Per un amor revolucionari. Kawira Mwiricha, 2017
***********************************************************************
ÀFRICA COM A INVENCIÓ. El panafricanisme com a resposta
Què és Àfrica? Què conformava realment aquesta “Àfrica” en la imaginació d’aquells que la van crear?. Àfrica, abans de ser un lloc, va ser una designació del món modern occidental, segons el filòsof Valentin-Yves Mudimbe. L’Àfrica d’aquest imaginari és una “biblioteca colonial” que va emmagatzemar durant segles un conjunt de coneixements creats per exploradors, missioners i antropòlegs al servei dels objectius d’Europa. Malgrat la violència inherents a aquesta història, aquesta “Àfrica” va produir un marc que, més tard, els intel·lectuals africans membres del radicalisme negre farien servir per definir la seva pròpia identitat.
En una primera formulació, l’exploració europea descrivia Àfrica com un espai buit, fosc i deshabitat per justificar-ne la colonització. Tot i que alguns filòsofs europeus com Hegel van afirmar que Àfrica no tenia història, cosa que va generar un imaginari primitivista que la dicotomia “tradicional versus modern” s’ha encarregat de perpetuar fins els nostres dies.
Concentració massiva d’energia negra intersacalar. The Otholit Group, 2023
***********************************************************************
GARVEYISME. Construir un planeta negre paral·lel al món occidental
El panafricanista jamaicà Marcus Garvey advocava per una solidaritat racial mundial de les persones afrodescendents. El moviment que porta el seu nom ofereix un camí per enfrontar-se als efectes del racisme i al llegat de l’esclavitud i el colonialisme, problemes centrals del panafricanisme.
Els garveyistes veien l’Àfrica com una terra de futur, un lloc on construir un món negre paral·lel basat en l’autodeterminació, la justícia política i social i la llibertat del moviment. Començat per la Black Star Line, una companyia de transport marítim comercial, i passant per passaports i unitats paramilitars.
Desfilada de Garveyistes
***********************************************************************
NÉGRITUDE. Repensar la civilització a través de les històries i els èxits de la comunitat negra
La negritud és un terme inestable, un significat sonor i visual que planteja dificultats a l’hora d’interpretar-lo, amb connotacions diferents segons les diferents comunitats i contextos.
Els plantejaments que sorgeixen de la negritud ens alerten des efectes de la racialització imposada sobre la psique individual i posen de manifest que la negritud és fluida i dinàmica, que està conformada tant per circumstàncies històriques com per experiències subjectives.
***********************************************************************
QUILOMBISME. Lluitar per les illes autosuficients en un mar d’opressió
En Kinbundu, un llengua bantú de la zona de l’Àfrica central, la paraula kilombo significa “campament de guerra”. A Brasil, un quilombo és un territori rebel autònom fundat per persones esclavitzades que havien aconseguit escapar-se. El tràfic de persones esclavitzades de Portugal va desplaçar 5,8 milions d’africans, la majoria del centre i l’oest del continent, fins al Brasil contra la seva voluntat, en el que és el desplaçament forçat més gran de la història.
Avui, al Brasil, hi ha encara centenars de quilombos, amb una cultura polifacètica que és filla del coneixement ancestral que aquestes comunitats van dur des dels seus territoris d’origen.
***********************************************************************
INTERIORS. Viure dins del propi cap: confinament corporal i emancipació mental
Les persones poden apartar-se de la societat habitant refugis subterranis i territoris insulars, acudint al confort de la llar, convivint amb els horrors dels camps de detenció i les cel·les carceràries o refugiant-se en somnis quan estan despertes o adormides.
Els panafricanistes consideren que enfortir l’esperit interior podia estimular, de retruc, l’organització ciutadana i l’acció col·lectiva.
Art de la gent negra (detalls). Hale Aspacio Woodruff, 1952
***********************************************************************
APARICIONS. Fe en la comunitat i veneració dels ancestres
Les creences animistes imaginen la vida en diferents plans d’existència. Els animals, els humans i els altres éssers vius, fins i tot els objectes de la terra, es mouen en aquests plans d’existència i es manifesten través de pràctiques rituals de les comunitats africanes o de la diàspora. Les creences espirituals creen un vincle simbòlic amb els ancestres, estimulen la fortalesa mental i el benestar social i ofereixen espais comunals per al dol.
En aquestes obres, les figures i les pràctiques dels apareguts es poden manifestar a través de formes d’intimitat grupal. Els vius s’ocupen de les demandes dels morts i ajuden a reparar els traumes del passat i del present.
***********************************************************************
AGITACIÓ. La resistència que aflora de la inquietud individual i l’acció col·lectiva
L’agitació pot ser individual o col·lectiva, però tant en un cas com en l’altre suposa una alteració de l’statu quo. L’activisme social i polític hi té un paper central, fins i tot quan aborden els estats d’ànim individuals.
***********************************************************************
Text: Martí Plana i arxiu MACBA // Fotos: Albert Loaso
Europea Words 