MANIFESTA 15 -Sant Cugat del Vallès

La Biennal Nòmada Europea MANIFESTA ha estat la més gran de la seva història, ha estat present a 12 ciutats de l’àmbit metropolità de Barcelona i 16 seus. La biennal s’ha organitzat al voltant de tres clústers que són: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs.

Aquí presentem algunes de les ciutats i els artistes que hi han col·laborat a la ciutat de SANT CUGAT DEL VALLÈS. Podeu veure els articles d’altres seus, (Barcelona), (Sant Adrià del Besós) i (Granollers i Mataró)

MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina . El monestir, construït entre els segles ix i xiv, destaca pel seu claustre. Va ser el monestir més important de tot el comtat de Barcelona. L’edifici va ser declarat bé d’interès nacional l’any 1931. Al voltant del claustre s’han exposat les obres d’artistes diversos en el MANIFESTA 15.

A Largely Distorted yet Surprisingly Ordered Map of Regular Irregularities: A Dense Description of The Present Day History of The Future. Fanja Bouts

Fanja Bouts va estudiar física i astronomia a la Universitat d’Amsterdam i Imatge en Moviment a la Gerrit Rietveld Academie. Amb aquesta formació i el seu interès per la filosofia, Bouts va decidir dibuixar un mapa del món que tractaria problemes i males pràctiques amb què no està en absolut d’acord. A la seva obra, que és alhora un mappa mundi i un horror vacui del segle xxi, desplega personatges juganers i absurds, així com històries animades que relaten amb sarcasme la nostra època.

Tapís de 195×905 cm.

Restos de Sueño. Bea Bonafini

Dins del pati del claustre podem trobar aquesta obra de Bea Bonafini que enllaça mitologies personals i compartides fins a crear un imaginari oníric inspirat en artefactes ancestrals, rituals originals i creences espirituals transculturals. 

Com en una exploració arqueològica ha col·locat en l’interior del claustre formes femenines fragmentades i corpulentes, en posició de “cullera”, semblen participar en un ritual transcendental o funerari. Amb els seus cossos recorden les deesses en el son col·lectiu com una espècie, suggereixen formes similars d’abraçada harmoniosa que poden proporcionar alleujament emocional.

Temple du soin. Marie-Claire Messouma Manlanbien

Marie-Claire Messouma Manlanbien ha construït un temple alternatiu de sanació i renovació basat en coneixements ancestrals i remeis naturals que inventa per invocar entitats d’altres mons. En aquesta església del segle xii, recrea un temple on l’aigua —símbol de purificació, connexió, neteja i renovació— és l’element central.

Messouma ha incorporat elements i tradicions ancestrals, simbologia ancestral i plantes medicinals. En aquest temple explora la feminitat, la maternitat i la curació, en especial atenció a pràctiques i creences que han estat històricament ridiculitzades, qüestionades, prohibides o fins i tot esborrades per forces colonials.

Por arriba de Kalunga Batalla – José Bedia

José Bedia va ser sacerdot de palo alto. El palo alto és una religió afrocubana que es remunta al poble bakongo i que va arribar a Cuba a través de la població esclava.  Els adeptes d’aquesta pràctica espiritual es distingeixen per creure en els poders naturals i pel culte als esperits dels seus avantpassats. La seva funció com a sacerdot es reflecteix en la seva pràctica artística, especialment en la seva forma de visualitzar les tradicions espirituals, els rituals i les creences dels pobles prehispànics africans i sud-americans. 

Adam and Eve – Simone Fattal

L’artista libanesa Simone Fattal s’interessa pel misticisme islàmic, la poesia sufí, els mites dels inicis de la civilització i la seva relació amb el context sociopolític actual, especialment el de l’antiga regió de Mesopotàmia. L’obra que presenta al claustre de Sant Cugat representa un Adam alt i de cames allargades, retratat com el primer profeta, mentre que Eva és més corpulenta i resilient.

Somoure – Mónica Rikic

Monica Rikic en col·laboració amb l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI UPC-CSIC) de Barcelona, l’artista electrònica catalana Mónica Rikić explora els mitjans de producció i l’impacte social de la robòtica assistencial, com a resposta a poblacions que envelleixen, i es proposa repensar el futur de la vida assistida.

Somoure es centra en Nyam, un braç robòtic dissenyat per l’IRI que alimenta aquells que no poden alimentar-se per si mateixos. 

Umnikelo – Bulhebezwe Siwani

L’artista sudafricana Buhlebezwe Siwani ens presenta l’obra Umnikelo que aborda una intersecció de la cultura, la història i les pràctiques espirituals indígenes. L’obra, que consisteix en una massa de cinturons de llana fets a mà per l’artista, evoca la saviesa, la protecció i la cura que ens brinden els avantpassats invocats perquè vetllin per nosaltres.

La manera de treballar de Siwani es basa en la seva funció de sangoma, curandera i endevina espiritual de la tradició nguni. 

Immortal Smell – Martin Toloku

L’artista ghanès Martin Toloku procedeix d’un llarg llinatge fuster, entre fustaires, fusters i artesans. En la seva pràctica artística, talla retrats dels seus avantpassats, que creu presents a les bigues de fusta. Durant el procés de tallat, convoca els esperits dels seus parents i els fa participar en la seva obra.

Els materials que escull per fer-ho l’ajuden a canalitzar els seus esperits; per a les tres escultures exposades, va utilitzar les bigues d’una granja de 300 anys d’antiguitat que havia de ser renovada.

/////////////////////////////////////

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso