MANIFESTA 15- Granollers i Mataró

La Biennal Nòmada Europea MANIFESTA ha estat la més gran de la seva història, ha estat present a 12 ciutats de l’àmbit metropolità de Barcelona i 16 seus. La biennal s’ha organitzat al voltant de tres clústers que són: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs.

Aquí presentem algunes de les ciutats i els artistes que hi han col·laborat a la ciutat de GRANOLLERS i MATARÓ. Podeu veure els articles d’altres seus, (Barcelona), (Sant Adrià del Besós) i (Sant Cugat del Vallés)

ROCA I UMBERT – FÀBRICA DE LES ARTS

Aquesta antiga fàbrica tèxtil Roca i Umbert va ser fundada el 1904, en unes instal·lacions que donaven feina a més de 2.00 treballadors Una tercera part de la superfície de l’antiga fàbrica tèxtil de Roca Umbert es va municipalitzar el gener de 2003.

L’espai passa a ser batejat com a fàbrica de les arts, promovent el usos dins dels 21.000 m2 que actualment té Roca Umbert, cap a un nou centre de creació contemporània.

Les petites coses – Alba G. Corral

Alba G. Corral ha penetrat en l’estació tèrmica de la fàbrica tèxtil Roca i Umbert a on Montse Cruz era una de les poques dones que hi treballava, o realitzava mostres de l’aigua i realitzava petits processos perquè la fàbrica seguí funcionant. Aquests processos els anomenava “cosetes”. Corral pren el títol de “cositas” per elaborar una obra audiovisual i abstracta que omple tot el pavelló. Inspirada en la resiliència de les milers de dones treballadores de la fàbrica, la obra ens invita a reflexionar sobre els petits però essencials detalls que sovint passen desapercebuts i que, en molts casos, sostenen els ecosistemes de l’entorn.

MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

El Museu de Ciències Naturals de Granollers té el seu origen el 1987 amb la inauguració de la seu de l’edifici de La Tela, una torre construïda el 1912 per l’arquitecte J. Batlle, de dos pisos i golfes i envoltada per un jardí integrat en el conjunt del Museu tot esdevenint l’escenari actiu d’una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius.

Éssers Chimeras – Eva Chettle

Chettle denomina els seus éssers chimeras, amb referència a la criatura mítica que era en part lleó, cabra i serp (o, en alguns casos, drac). Encara que a primera vista les seves imaginatives criatures semblen només això, productes de la imaginació, en realitat no són tan forassenyades. De fet, gràcies als avenços en el camp de la manipulació genètica, ja existeixen organismes amb múltiples conjunts d’ADN. I a partir d’aquí sorgeix la pregunta: podrien els éssers híbrids de Chettle existir en un futur pròxim? O bé, considerant-los des d’una perspectiva queer: existeixen ja versions d’aquests éssers, esperant a ser trobats, acceptats i fins i tot celebrats?

Nó Na Garganta – Jonathas de Andrade

Jonathas de Andrade explora les dinàmiques i els conflictes de poder en la societat contemporània, amb especial atenció al Brasil. En aquesta pel·lícula, Andrade segueix un grup de joves treballadors d’un zoo privat d’Alagoas, un estat del Brasil, mentre interactuen pacíficament amb serps.

Encara que la relació entre els éssers humans i les serps sembla íntima, és difícil defugir la sensació d’angoixa a l’hora de veure la pel·lícula. A qui se li fa un «nus a la gola», aquesta sensació aclaparadora que dificulta la parla o fins i tot la respiració?. La instal·lació estva als jardins del museu.

************************************************************************

M|A|C Presó de Mataró

L’antiga presó de Mataró s’ha convertit en el museu d’Arts Contemporanis. El M|A|C va presentar-se públicament el 2014 com a plataforma de creació, producció, formació i difusió entorn de l’art contemporani.

A Century of European Architecture – Domènec

L’obra A Century of European Architecture de l’artista català Domènec parteix de la pregunta següent: va ser el camp de concentració el model arquitectònic definitori del segle XX? El camp de concentració, (sub)producte de la modernitat, és una invenció bastant recent, que va sorgir a finals del segle XIX. La proliferació d’aquests camps està inextricablement lligada als principis organitzatius de l’Estat nació, que són proclius a generar un segment de la població que no «encaixa».

 Per a Manifesta 15, Domènec ha creat una versió adaptada del projecte que reflexiona sobre el disseny panòptic de la presó de Mataró, reconeixent que l’entorn edificat no és mai neutral i que no s’ha d’oblidar la funció original d’aquest lloc.

Exutades- Eva Fàbregas

Les escultures parasitàries de l’artista catalana Eva Fàbregas traspuen de les esquerdes i ferides de la presó de Mataró. Aquestes entitats modelades per l’aire són recordatoris inquietants de com els òrgans i la carn responen a la tensió i distensió. Les entitats de Fàbregas proliferen dins del recinte, l’alteren mentre introdueixen un element simbòlic per a la seva rehabilitació.