La Biennal Nòmada Europea MANIFESTA ha estat la més gran de la seva història, ha estat present a 12 ciutats de l’àmbit metropolità de Barcelona i 16 seus. La biennal s’ha organitzat al voltant de tres clústers que són: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs.
Aquí presentem algunes de les ciutats i els artistes que hi han col·laborat a la ciutat de SANT ADRIÀ DEL BESÓS. Podeu veure els articles d’altres seus (Barcelona), (Granollers i Mataró) i (Sant Cugat del Vallés)
LES TRES XEMENEIES
Construïda per Copisa, va ser la centra tèrmica entre Sant Adrià i Badalona. L’any 1973 es posà en funcionament el primer grup, l’any següent el segon i l’any 1976 el tercer.
El 2012 es va desmantellar i una consulta popular del 2008 va fer que es preservés el conjunt i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i Endesa s’ha convertit en una de les seus de Manifesta 15.
Prehension- Asad Raza
Asad Raza artista nord-americana imagina noves possibilitats creatives i poètiques per habitar el present que heretem, amb tota la seva incoherència i toxicitat. La instal·lació per Manifesta 15 dona forma al vent, que travessa la Mediterrània des del continent africà i coreografia les llargues cortines que l’artista ha penjat a l’espai, entrellaçant ritmes, ecosistemes i comunitats, i que ens remet a l’ús religiós de teles blanques en l’Islam.
Arrow of time 2 – Emilia Skarnulyté
A la seva pel·lícula Arrow of Time 2,l’artista lituana Emilija Škarnulytė contempla com el desig il·limitat de progrés (tecnològic) per part de la humanitat ha portat a la destrucció del planeta. La pel·lícula se centra en la central nuclear d’Ignalina, que es va construir a Lituània quan estava sota el domini soviètic i té un disseny similar al de la central nuclear de Txernòbil.
La pel·lícula es projecta dins de la sala de control de l’antiga central hidro elèctrica com a reclam de que la natura reclama les ruïnes industrials, com la serp que apareix al film que es menja la seva pròpia cua, sucumbint a la temptació implacable del progrés.
When women strike the world stops – Claire Fontaine
Amb un ampli cartell amb la frase “When women strike the world stops” que sobrevola la sala interior de l’edifici de control de l’antiga central, el col·lectiu Claire Fontaine – un col·lectiu feminista i conceptual d’artistes establert a Sicília- vol que seguim els passos de les dones que vàren lluitar per un món millor a la central.
Tot i que només representaven l’1% de la plantilla de les Tres Xemeneies, les dones van ser una peça clau en la lluita contra la contaminació que emetien les xemeneies i fent mesures de pressió i de vaga per millorar les condicions laborals i socials de tothom.
Submerso / percolação das águas – Maja Escher
Maja Escher és una artista germanoportuguesa que centra el seu treballen la gestió i el (mal)ús de l’aigua, especialment relacionat amb l’apropiació de l’agricultura intensiva i la posterior desertificació del sòl al sud-oest de l’Alentejo.
La situació s’ha tornat un carreró sense sortida i ella fa un crit a la consciència a través de teles blanques impregnades amb el fang i l’argila de la presa de Santa Clara a l’Alentejo amb poemes de Manuel da Garça, veí de l’artista.
Les pancartes canalitzen les veus de diferents masses d’aigua i d’altres entitats, dotant-les de voluntat, perquè reclamin els seus drets i expressin la seva força i afany de llibertat. En conjunt, les pancartes es poden llegir com un manifest a favor de la unitat i la participació, així com d’una convivència feliç i justa en comunitat.
Our Mineral Intensive Futures – Carolina Caycedo
El tapís de Caycedo posa de manifest aquest cercle viciós de desigualtat i destrucció, sinó que també reclama un sistema de justícia ecosocial mundial redefinit de forma radical, per garantir una transició i un futur energètics justs.
La sèrie Mineral Intensive de l’artista colombiana Carolina Caycedo tracta sobre l’informe del Banc Mundial Minerals for Climate Action: The Mineral Intensity of the Clean Energy Transition, que preveu que l’extracció de minerals com el coure, el liti i el cobalt podria augmentar gairebé un 500 % el 2050 per satisfer la demanda creixent de tecnologies energètiques «netes». Gran part de les reserves conegudes d’aquests minerals essencials es troben en l’anomenat Sud Global.
Hanging Sculpture 1 to 10. Nnena Kalu
Per a Kalu, la repetició és una manera d’habitar el món i el gest instintiu és una extensió del seu cos. Les seves escultures són compactes, amorfes i agrupades. La seva manera de manipular els materials, com ara diferents tipus de cinta, paper o cel·lofana, crea un ritme característic, que és alhora meditatiu i introspectiu.
Nnena Kalu ha preés l’espai de la zona de la central tèrmica com un espai de llibertat absoluta, que corrobora la creença de l’art com una eina alliberadora que ajuda a imaginar un futur lliure de les cadenes de la vida quotidiana i de les restriccions de com mirem i utilitzem els materials.
The Frankenstein Tree. Kiluanji Henda
The Frankenstein Tree, de Kiluanji Kia Henda, reflexiona sobre el poder extraordinari de la naturalesa per curar-se a si mateixa, fins i tot després de catàstrofes climàtiques i guerres.
Amb The Frankenstein Tree, l’artista amplia el seu estudi a la Barcelona metropolitana. Construïda amb taulons de fusta reciclats, branques trencades i restes d’arbres cremats en els incendis forestals que van arrasar el Pont de Vilomara el 2022 i 2023, l’obra mostra com la naturalesa desafia les expectatives davant de les intervencions devastadores de l’ésser humà, reconstituint-se a si mateixa de formes extremes i fins i tot desafiadores.
Autotrophic Spectra. Ugo Schiavi
Autotrophic Spectra proposa un ecosistema tecnoorgànic que juga amb els records inconscients i la imaginació visual que tenim dels espais postindustrials. Tant la terra que hi ha sota Les Tres Xemeneies com la del solar veí fa dècades que estan enverinades, contaminades pels abocaments de la mateixa central i d’altres instal·lacions industrials de Sant Adrià de Besòs.
Enredant-se amb els aparells tècnics, creen éssers nous, híbrids, adaptables, mítics i mutants, que són alhora orgànics i sintètics, materials i virtuals, i que experimenten una metamorfosi constant, anticipant les complexitats del futur que s’acosta.
Wings (X-205). Neil Albers
Niels Albers va investigar les pautes migratòries de les 205 espècies d’aus que, en les seves rutes migratòries, passen per Barcelona. Connectant el vol de les aus amb el vent i la idea de l’energia i la potència que és clau per entendre Les Tres Xemeneies, Albers va observar que les aus i els molins de vent (una infraestructura essencial en la transició a l’energia verda) tenen en comú les ales.
Vàters secs mòbils de fusta accesibles. Finizio
Aquests vàters promoguts per la cooperativa d’economia social Saneseco i l’empresa alemanya Finizio es proposen uns vàters secs i de sanejament ecològic. Els vàters són el principi i el final d’un cicle que transforma els residus en lloc de destruir-los. El compostatge de residus augmenta la fixació de carboni al sòl, reduint el CO2 atmosfèric i millorant la fertilitat del sòl.
/////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 
3 respostes a “MANIFESTA 15 – Sant Adrià del Besós”