Miró, Picasso al Museu Picasso – segona part

Com ja vàrem explicar a l’article anterior (primera part), aquesta exposició en record del cinquantenari de la mort de Picasso té dues seus. En aquesta segona part veurem les obres i històries que comparteixen les obres de Miró i Picasso al Museu Picasso.

El museu Picasso és un dels més visitats de Barcelona, va ser fundat el 1960 a través de les donacions del fons que tenia Jaume Sabartés, secretari personal de Picasso, a l’Ajuntament de Barcelona.

El recorregut segueix les mateixes etapes que a la Fundació Miró, però en aquest cas invertirem l’odre de la temàtica. Al museu Picasso es podran veure 36 pintures de Miró i 26 pintures de Picasso, a més d’escultures, ceràmiques, dibuix i llibres, entre d’altres.

HOMENATJE A PICASSO

Miró va començar aquesta pintura el 1966 – Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso)- i que va concloure el 8 d’abril de 1973 el dia que va morir el seu amic, n’és la seva obra fàctica d’homenatge a Picasso. Al revers de la obra va escriure en català, que amb aquella tela retia homenatge a Picasso el dia de la seva mort.

Original i segell commemoratiu creat per Joan Miró en homenatge a Picasso. 1973

L’ESTIL PICASSO, EL LLENGUATGE MIRÓ

Als anys 70 els dos artistes van tenir exposicions retrospectives a França. Malgrat l’edat van mostrar sempre un extraordinària vitalitat, amb un diàleg constant amb la matèria i la força dels gest pictòric.

DE L’ASSASSINAT DE LA PINTURA A LA CERÀMICA

Els dos artistes varen aprendre noves tècniques quan als anys 40 i 50 van porduïr obres en ceràmica, portant al nivell de les tres dimensions les seves idees creatives. Destaquem la obra de l’espina d’un llenguado que Picasso va incorporar sobre un plat amb motius taurins, com idea de que qualsevol element natural pot ser portat a un terreny creatiu.

Ceràmiques de Picasso

Ceràmiques de Joan Miró

ANYS DE GUERRA – La Segona Guerra Mundial

A l’altre article vàrem tractar els dolorosos anys de la guerra civil espanyola, però el 1940 els va sorprendre als dos l’esclat de la conflagració europea. Miró va tornar a Espanya el 1941 a Mont-Roig del Camp, mentre que Picasso tot i l’ocupació alemanya va residir a l’estudi de Grands- Augustins a París. Miró va inaugurar un nou llenguatge a base de signes i símbols que li permetia evadir-se d’una realitat opressiva i angoixosa. Picasso en canvi mirava de cara i descrivia aquella nova guerra sense miraments amb el seu estil expressiu característic.

PINTURA i POESIA

La presència de poetes en els cercles de Miró i Picasso són aspectes clau en la creació dels dos artistes. Tant és així que van dedicar una part molt important del seu treball a fer palès el diàleg entre la paraula i el traç pictòric a través de la il·lustració de llibres.

Tant Miró com Picasso van emprendre nombrosos projectes de bibliofília, i van coincidir a fer-ho de la mà dels grans editors del moment, Tériade, Pierre-André Benoit, Iliazd o Louis Broder

FORMES DEL DESIG

Als anys 20 els dos artistes es van acostar a les files surrealistes, malgrat que no varen ser-ne mai membres oficials. Miró quan s’establí a París al número 45 de la rue Blomet, va entrar en contacte amb el seu veí el també pintor André Masson, i dins del seu cercle hi havia poetes i literats propers als cercles surrealistes.

Picasso va establir fort vincles amb alguns dels membres més destacats del surrealisme. Les seves obres van mostrar fins la dècada dels 30 una exploració dels límits visuals de l’art. Formes desencaixades, obertament sexuals o metamorfosades en que Picasso trasbalsa a l’espectador en una mirada que perseguia el surrealisme.

L’IMPACTE DEL BALLET MERCURE

****************************************************

“La nit de Mercure va ser un bonic adeu a París! Aquells monstres i la seva tela La dona amb camisa ([…] la tela de la qual tots vam parlar el dia que ens vam acomiadar; la que tant ens agradava a mi i als mues amics), dues fortes impressions de la meva vida!”

Carta de Joan Miró a Pablo Picasso, Mont-roig, 15 de novembre de 1924

****************************************************

“Tu ets el primer artista a qui em vaig trobar quan vaig arribar a Parí el 1919, a tu et vaig mostrar […] les meves primeres pintures, que ningú més havia vist.”

****************************************************

L’1 de març de 1920, Miró va trepitjar París per primera vegada. Hi va arribar carregat d’il·lusió, pensant a fer-hi la seva primera exposició individual i amb un paquet que la mare de Picasso li havia donat per al seu fill. Aquesta anècdota és el punt d’arrencada de la història d’amistat entre Picasso i Miró. En aquella primavera va visitar Picasso en diverses ocasions al seu domicili de la Rue La Boétie.

Picasso va mostrar de seguida un viu interès per l’obra d’aquell jove català, com ho demostra el fet que quan, l’abril del 1921, Miró va inaugurar l’anhelada exposició a la galeria La Licorne, una de les teles exhibides, l’Autoretrat amb garibaldina, ja constava que era propietat seva. I no li va estalviar consells («Créame, si quiere ser pintor no se mueva de París») ni suport, recomanant-lo, entre d’altres, al seu marxant d’aleshores, Paul Rosenberg.

Amb aquestes dos grans exposicions hem pogut admirar la obra de Picasso i Miró, que la seva amistat ha permès visitar-se per primer cop en les seves cases de Barcelona. Un gran aconteixament amb el cinquantenari de la mort de Picasso. Picasso i Miró, ens recorden que fa més d’un segle van començar admirar-se l’un a l’altre.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Text: Martí Plana – Fotos Albert Loaso. Tots els drets reservats.