Intenció poètica II, neix de la renovació de la proposta inicial per exposar autors i obres noves de la col·lecció del MACBA, així com obra nova adquirida durant els últims anys, i també obres en préstec d’artistes de dins i de fora de la col·lecció. Podeu veure la noticia publicada de l’anterior exposició, aquí.
Aquesta mostra està comissariada per Elvira Dyangani, juntament amb Antònia Maria Perelló, Claudia Segura i Patricia Sorroche.
Els artistes que s’incorporen amb obres noves o ampliades inclouen: Max de Esteban, Fito Conesa, Luz Broto, Helen Escobedo, Marine Hugonnier, Elena del Rivero, Joaquim Chancho, Marcel Broodthaers, Tres, Joan Brossa, Teresa Estapé, Domènec, Anne-Lise Coste, Ahlam Shibli, Daniel Gasol, Carlos Bunga, Jean Morey, Pedro Torres i Lucía C. Pino. Amb aquestes noves peces es configura un nou relat d’històries, mostrant que el museu pot esdevenir un lloc on les obres siguin: són elles mateixes les que articulen la seva pròpia poètica.
Anem a conèixer algunes de les propostes presentades.
Domènec – L’estadi, el pavelló i el palau
Domènec ens presenta una forma d’entendre l’arquitectura com una reflexió sobre les formes de vida de la modernitat. Aquest treball sobre el pavelló Mies van der Rohe, a on el 2018 va realitzar una intervenció en aquest recinte construït amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, ha passat a ser un edifici clau en el moviment arquitectònic modern.
A la seva intervenció va fer penjar roba estesa i va substituir les cèlebres cadires per dues cadires de fòrmica evocant la vida dels immigrants que els anys cinquanta i seixanta van arribar a Barcelona, i que vivien de forma indigne a la muntanya de Montjuïc.
Ahlam Shibli – Dependence
Ahlam Shibli va participar l’any 2007 en el projecte Imatges metropolitanes de la nova Barcelona, promogut pel MACBA. Ahlam es va fixar en les relacions que s’estableixen entre les persones, quasi totes immigrants, que tenen cura de la tercera edat de la ciutat. El fet que les persones que tenen cura de les persones de la tercera edat de la ciutat, provoca veure com a conseqüència del desplaçament de persones d’altres llocs del món, i a on es mantenen les relacions de poder entre classes mitjanes i classes subalternes.
Daniel Gasol – Orden público: Vagos, maleantes y peligrosidad social
“No se os puede dejar solos” tipifica set models d’identitats punibles considerades per la Ley de Vagos y Maleantes que Gasol ha pogut extreure observant els documents i entrevistant a diferents persones legalment “propicies” a cometre delictes.
Gasol denuncia així la mirada que encara avui perpetua els estigmes socials per a les classes amb menys ingressos, obligades a delinquir per sobreviure.
Jean Morey, COS SOCIAL
A Barcelona, l’any 1762 es va construir l’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on es feien les classes de dissecció. La lliçó d’anatomia resulta el nou paradigma de coneixement empíric i racionalista del món modern.
Aquest espai li serveix a Jean Morey per examinar la construcció social i política del cos en la cultura contemporània. En aquest espai un cos és examinat per un al·legòric personal mèdic mentre s’escolten fragments de l’assaig de Félix Guattari i Gilles Deleuze L’Antiedip.
Pedro Torres – House of the Sun
Pedro Torres parteix de la nostre relació amb el sol per construir una instal·lació a l’entorn d’aquest astre sense el qual no seria possible la vida.
House of the sun acciona conceptes com distància, moviment i cicles temporals des d’un punt de vista físic, filosòfic i sensorial. La instal·lació combina elements múltiples com petits sols formats utilitzant projectors de diapositives que travessen filtres fotogràfics i que banyen l’espai. El més espectacular és un time-lapse de la NASA d’un cicle solar anual complet al llarg d’onze anys i altres elements que reflecteixen les formes i les taques solars.
Max de Esteban, A Forest “Estética de la extinción”
Max de Esteban ha investigat sobre les cinc infraestructures contemporànies clau: el capitalisme financer; la intel·ligència artificial; la desigualtat; l’enginyeria genètica; i la possibilitat d’extinció.
Dins del terreny de la intel·ligència artificial es va reprogramar una plataforma Dep-Learning especialitzada en reconeixement facial per que es fes retrats de sí mateixa. Són els primers “selfies” realitzats per un algoritme d’Intel·ligència Artificial. El sistema no va generar imatges antropomòrfiques, sinó rizomàtiques.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 