Exposició “Tengo miedo a un día olvidarlo todo”

A la galeria La Galeria by Lastcrit, carrer Méndez Núñez 7 de Barcelona, s’ha presentat l’exposició “Tengo miedo a un día olvidarlo todo“, oraginada conjuntament amb Haba Gallery. Les curadores són Patricia G. Kasaeva i Dayneris Brito.

Jenny Feal i Antònia del Rio han presentat sota el títol “Tengo miedo a un día olvidarlo todo” diferents obres que ens parlen dels rastres de la memòria i els seus efectes en cadascuna de les autores i la seva plasmació física perquè els records es traslladin cap a nous aprenentatges.

L’exposició resumeix perfectament la intenció de les dues artistes, que hi han confluït, presentant obres que parlen de la memòria de llocs propis, de persones que han traspassat o han quedat allunyades per la distància. També parlen de records que s’experimenten amb els canvis de cases, de ciutats i de vivències. Des de prismes diferents Jenny Feal i Antònia del Rio, ens proposen un diàleg sobre els espais de la memòria i del passat que se’ns fa present.

Els records són píndoles del pensament que maquillem, mig esborrem o esborrem del tot, segons el temps i les regles de l’oblit. El passat sempre forma part del present per ajudar-nos a construir el futur.

**A la sombra y con sombrero – Jenny Feal**

Jenny Feal ens relata els seus records de Cuba, que fa anys va deixar per anar a viure a Lyon -França-, i que segueix pensant en les olors i vivències a la terra cubana.

A la obra “A la sombra y con sombrero”, Jenny ens porta a les estances de la casa familiar amb elements varis, una estora de benvinguda, llibres de poemes escrits per l’avi. Quan entrem al pati interior de la casa, la hamaca a on estava el seu avi que està tacada de sang. Hi ha altres elements com barrets, llibres, una ploma d’ocell i una camisa tacada de sang.

A la obra “Pienso que tus versos son flores que llenan tierras y tierras ” ens presenta un banc de vímet, molt típic de Cuba. Al centre hi ha un espai buit que marca la posició de l’avi assegut amb les seves sabatilles.

*Pienso que tus versos son flores que llenan tierras y tierras* – Jenny Feal

En aquests i altres objectes es fa una al·lusió constant al forat deixat per la partença de la terra estimada, amb aquella nostàlgia tan cubana. La seva obra està plena d’objectes que parlen de la seva memòria, per mai oblidar els seus orígens. Acostuma a recórrer a l’escriptura sobre elements poc usuals com plats o baldufes, per deixar fragments de la seva memòria que siguin testimoni del seu pas entre nosaltres.

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Quan sabem que oblidem? És possible oblidar-ho tot? Escollim què oblidar? Ho escollim conscientment o inconscient? Què passaria si un dia ho oblidàrem TOT?

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Antònia del Rio és una artista nascuda a Mallorca, actualment resideix a Barcelona. La materialització de la memòria és diferent de la de Jenny en la relació dels objectes amb la seva memòria, fent un relat similar al fons per diferent en la forma. Antònia ens crida l’atenció en els compartiments, arxius i llibres perduts en lectures pretèrites.

A la sèrie de fotografies “Sábanas frías” ens fan viure la partida anunciada d’un ésser estimat que aviat trapassaria per una enfermetat degenerativa, i Antònia anava fotografiant els records que aviat es perdrien en el calaix del temps. Són imatges del sofà que seia ell, la taula parada amb els cartells de cada cosa i les seves sabatilles al costat del llit.

El joc de calaixos, espais buits deixats pels llibres llegits a la nostra vida, les cases que hem viscut, tot en clau blanca, com si la memòria fos un lloc privat de formes i colors.

En el muntatge “Silenci“, en que tot un munt de fulls blancs DIN A-4 estan enganxats a la paret i de cop es posen a voleiar quan s’encenen uns ventiladors. En aquesta obra se’ns suggereix que a la memòria hi tenim milers de records i quan un un petit aire interior es mou, ens fa present un record o un altre.

Dos artistes, dos treballs que s’abracen a la obra ATTACHEMENT a on s’ha pintat la paret amb fang (la terra de Jenny) i les lletres ATTACHEMENT van precedides de DIS- , símbol inequívoc que el que avui et lliga, demà pot haver canviat i desaparegut, només queda el record en el calaix de la memòria. Antònia ens mostra unes casetes de parafina com a simbol de llocs que ha habitat.