Des de temps immemorials la verge de Núria va ser venerada com la patrona de la Catalunya vella. Va ser Sant Gil que va aixecar una ermita per venerar aquesta verge trobada. Al segle XX els excursionistes van trobar un lloc ideal per la pràctica dels esports d’hivern. El problema era que la única via d’accés era el camí pedestre dels temps medievals, amb un fort pendent i que es trigava 4 hores de Queralbs fins a Núria. Va ser el 1924 quan l’empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) va realitzar el projecte de construcció del cremallera.


Va ser el 1928 quan s’iniciaren les obres i el 1931 s’inaugurà el servei amb recorregut de 12,5 Km. amb cinc estacions des de Ribes Fins a Núria. Una de les característiques del servei és l’estació Ribes enllaç que permet a esquiadors i excursionistes arribar amb la Renfe i fer el canvi de tren per anar a Núria. La següent estació és la de Ribes vila, que està en centre de la vila i que disposa d’una zona de dipòsits i fa pocs anys es va inaugurar una sala d’exposicions amb material històric d’aquest ferrocarril.

Amb sortida de Ribes el tren recorre cinc quilòmetres fins l’estació de Queralbs, a on s’inicia el recorregut amb forta pendent del trajecte per superar amb poc més de 7 quilòmetres un desnivell de gairebé de 800 metres, amb trams més del 18% de desnivell. Gràcies al tercer carril central en forma de creus dentades el mecanisme ubicat a la unitat motora, permet un punt de subjecció segur per afrontar els forts pendent que un carril llis no podria remuntar o descendir mai.

El recorregut transcorre per diferents punts de gran bellessa per entre el riu Núria com el Salt del Sastre, la cua de Cavall i altres petits indrets que podem gaudir durant la pujada a l’alta muntanya pirinenca.

A l’arribada a Núria la vall se’ns omple de visions entre muntanya, neu, santuari, fonts, el petit llac i la gran pradera que a l’època de bon temps ofereix un lloc immillorable per gaudir del passeig.
La zona entre Queralbs i Núria es considera un santuari de la natura pel fet que el cremallera ha creat un entorn sense alteracions sobre la fauna i la flora, donat que al ser l’únic mitjà de transport ha afavorit l’aillament de la vall i el seu entorn privilegiat.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso