Barcelona, com tantes altres ciutats del món pateix en aquests moments la inactivitat humana que la va fer créixer, la energia dels que cada dia obren el comerç, les escoles, la indústria, i tot el que mou una ciutat resten en silenci, tancats a pany i forrellat.
Barcelona ha patit al llarg de la història diverses epidèmies i de totes n’ha ressorgit amb força i valentia, els cops durs dels qautre genets de l’apocalisi, la fam, la guerra, la pesta i la mort. Tots elles han acompanyat l’home des de temps immemorial i el cavall de la victòria sempre arriba després de la tempesta.
Aquests dies amb la majoria de la població mundial confinada pel COVID-19, procedent de l’Orient, amb una ràpida expansió per tot el món. Barcelona dona la imatge de ciutat deserta, quasi sense tràfec de persones i vehicles. Els més visibles són els autobusos i les ambulàncies, repartint per diferents hospitals els malats que han empitjorat per aquest virus que afecta al sistema respiratori.
Les botigues d’alimentació, farmàcies i altres comerços de primera necessitat són els únics oberts aquests dies de tedi i passa temps per la majoria, el mirar els carrers buits dona una sensació de silenci, de buidor de la ciutat i tothom espera el temps en que s’obrin les portes de les cases i es pugui tornar a la vida social i activa econòmicament, amb ganes de tornar a aixecar la persiana de la paradeta. Com la Sra. Maria que entra a comprar verdures i pot xerrar tranquil·la amb la veïna i fer conversa amb les seves amigues a la hora del cafè del migdia, dinar amb la família i prendre el berenar pel carrer Petritxol una bona xocolata amb secalls.
Totes les històries diàries formen la vida social de la ciutat, una ciutat mediterrània com Barcelona, que en poc temps ressorgirà de les cendres de la mort i devastació que deixarà aquesta epidèmia. Barcelona tornarà a ser l’au Fènix que sempre ha demostrat que pot amb els pitjors oratges, gràcies a la seva gent.
Text i fotos: Albert Loaso
Europea Words 