
L’arxiu fotogràfic de Barcelona (AFB) presenta una exposició sobre la publicació gràfica de la era anarquista durant la guerra civil a inicis del segle XX. Hi ha dos espais separats, la documentació gràfica realitzada per autors aficionats o desconeguts i un altre pels primers fotoperiodistes, que cobrien per encàrrec la documentació gràfica de la vida en el període de la guerra a Catalunya durant la guerra. l’exposició romandrà oberta fins el 16 de maig.

oficina d’informació i propaganda la casa CNT-FAI filmació a la caserna del Bruc alimento espiritual
En temps de revolució els protagonismes canvien. Desprès del 19 de juliol de 1936, aturat el cop d’Estat a Barcelona, va arribar el moment del moviment llibertari, articulat al voltant de la Confederació Nacional de Treball (CNT) i la Federació Nacional de Treball (FAI).

Bona part de l’economia va ser col·lectivitzada, i això va proporcionar als anarcosindicalistas els mitjans necessaris per introduir la fotografia en els circuits editorials i propagandístics revolucionaris.

L’Oficina de «Información y Propaganda» de la CNT-FAI, situada a la seu expropiada de Foment del Treball Nacional, a la Via Durruti (actual Via Laitena), va crear un arxiu fotogràfic de la revolució social resultat de la pràctica fotogràfica amateur d’alguns afiliats i de l’encàrrec a professionals com ara Kati Horna, Margaret Michaelis, Antoni Campañà o Pérez de Rozas.

La derrota republicana va fer que el 1939 una gran part del fons documental d’aquell organisme, desprès d’un atzarós periple per Europa, acabés a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam, on es troba dipositat actualment.

Redimides de l’oblit, les fotografies afegeixen complexitat al relat històric de Barcelona i expliquen la força de l’anarcosindicalisme durant la Segona República i la Guerra Civil.
HORNA, LA REPORTERA INCANSABLE
Kati Horna fou una de les càmeres més rellevants de l’Oficina de Información y Propaganda des que va arribar el 1937. La seva particular mirada també es va fixar en el paisatge urbà, mostrant els efectes de l’horror de forma estranyament poètica.



PÉREZ DE ROZAS I LES CONQUESTES REVOLUCIONÀRIES
La presència dels Pérez de Rozas als mitjans anarquistes és constant a partir de 1937 en revistes com Umbral i Mujeres Libres. El punt culminant de la seva activitat gràfica va ser l’encàrrec realitzat per al setmanari ¡¡Campo!!, l’única publicació que deixar testimoni sistematitzat de les col·lectivitzacions agràries. Des del Pirineu fins al Delta de l’Ebre, els reportatges reflecteixen millor que altres treballs les conquestes revolucionàries a Catalunya.
LES COL·LECTIVITZACIONS AL SECTOR AGRARI



EL SECTOR LLETER



LA INDÚSTRIA CERVECERA




Text: Martí Plana / Fotos: AFB – Albert Loaso