La fundació Miró presenta fins el 21 de gener l’exposició SUMER i el paradigma modern, a cura de Pedro Araza, que posa en conversa la creació mesopotàmica i l’obra d’artistes moderns, sobretot en el període entre guerres (1918-1939).
Al mateix temps ens proposa que l’espectador dialogui entre l’obra moderna i le seves fonts d’inspiració ancestrals.
Les publicacions en els mitjans gràfics i la divulgació de troballes arqueològiques a Síria i a l’raq als inicis del segle XX, llavors colònies francesa i britànica, són en si mateixos font d’inspiració per als artistes moderns.
Le Courbusier. Mudaneum, museu nacional, 1929
Segell cilíndric amb ziggurat. Pedra d’àgata i argilla
Sumer i el paradigma modern inclou obres antigues i modernes, així com els documents mediadors entre les dues èpoques tan distants, convertint-se en models ètics i estètics.
Artistes com Willem de Kooning, Barbara Hepworth, Henry Moore, Alberto Giacometti, Joan Miró o Henri Michaux van trobar en l’art mesopotàmic una font d’inspiració i model de una forma d’escriptura gràfica i simbólica.
Willi Baumeister, Gilgamesch und Ischtar 1947
Willi Baumeister 1946
Willi Baumeister 1947
David Smith, Three figures, 1957
Joan Miró, Femme 1969
Estatueta d’Asur, II mil·leni aC
Henry Moore, 1929
Figura femenina, 1500-2000 aC
En aquestes imatges s’evidencia com la figuració de les obres de Mesopotàmia entra a formar part de l’imaginari de l’art occidental i com l’escriptura cuneïforme és molt apreciada, primer pels museus occidentals i desprès pels artistes.
Joan Miró, maqueta de monument, 1964
Joan Miró, project pour un monument, 1964
Les obres mesopotàmiques segueixen donant reposta a preguntes que s’han plantejat a la primera part del segle XX i fins i tot avui en dia.
Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso
Tots els drets reservats de succ. de Joan Miró
Europea Words 