Andy Warhol. L’art mecànic

Caixa Forum presenta una amplia mostra de la vida artística i creativa d’Andy Warhol, amb la col·laboració del Museu Picasso de Màlaga. La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a «propis d’una cadena de muntatge».

Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

En un article de 19559, Marcel Duchamp, que era un dels prominents invitats a l’estudi novaiorquès The Factory creat per Warhol, afirmava que l’espectador és un mèdium inconscient del pla estètic en que es col·loca en recrear l’objecte artístic. L’obra no és només una cosa que fa l’artista, sinó que depèn de com l’exploti qui la contempla.

Warhol va fer seva la premissa que és l’espectador qui posa l’obra en contacte amb el món exterior. Una bona quantitat dels seus treballs són respostes visuals a propostes que altres li fan, ja sigui una caràtula de disc, el disseny d’un rellotge, una samarreta per un concert, un cartell publicitari, una pintura per encàrrec o una exposició en un museu.

INICIS COM DISSENYADOR PUBLICITARI A NOVA YORK 1950

Felicitacions de Nadal

Caixes d’embalatge BRILLO i HEINZ

Les Brillo Soap Pads Box, fabricades a ma en sèrie a la seva factory, eren reconegudes com caixes per llençar, era el contenidor preferit pels americans per les seves mudances, per desar i traslladar llibres, plats o roba, convertint la caixa de Brillo en una obra d’art sobre la cultura del consum nord-americà en general.
Warhol ho anomenaria més endavant com bussines art:»L’art com negoci és el pas que ve desprès de l’art (…) guanuyar diners és art i treballar és art i fer bons negocis és el millor art».

LA REPETICIÓ D’UNA IMATGE FINS L’INFINIT

Els retrats utilitzats com a forma repetitiva d’una imatge, va ser una de les formes de mecanitzar un procediment, que basat en el canvi de colors, donava una visió de fantasia, dita pop, allò que era portar fins el límit una mateixa imatge. Warhol va utilitzar la serigrafia com a tècnica per repetir en colors els diversos retrats. Aquesta sèrie va quedar com una icona de l’art pop.

Retrats de Marilyn 1968

Retrats de Liz Taylor 1968

Retrats de Brooke Hayward 1973

Retrats del Sha, l’emperadriu i la princesa de Pèrsia (Iran) 1977

EL CAS DE LA XINA i MAO

Poc desprès de la visita a la Xina de Richard Nixon, president dels EUA, el 1972, Warhol es va inspirar en la de la imatge que apareixia en el llibre roig de Mao Zedong. la paradoxa que buscava l’artista era convertir el màxim propagador del comunisme en un producte de consum per a l’economia capitalista.
Va pintar onze obres aquell mateix any, una d’elles la va pintar totalment, que és la que veiem a l’exposició, donat-li un aspecte transvestit, al que era una imatge autoritària d’una persona gran.

ALTRES MATERIALS

Warhol va entrar en el món del tèxtil, fent que les seves flors entressin en el món de la moda.

LA MORT A LA OBRA D’ANDY WARHOL

Warhol sempre va tenir com a tema recurrent la mort. A la Skull de Warhol, les ombres que accentuen les òrbites i la boca insinuen una parca macabra i somrient , mentre que projecta el conjunt de la calavera formen el perfil d’un fetus o un nadó.

Skull. Calavera 1976