EL COS VESTIT. SILUETES I MODA. 1550-2015
Des de l’antiguitat els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges, i, sobretot, el vestit.
El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus.
Veiem com desfilen al llarg del temps els vestits de les dones i homes.
Vestits d’home i dona de l’aristrocracia abans de la Revolució Francesa
1789-1825
Napoleó suprimeix per decret els símbols de l’aristocràcia: cotilles, tontillos, calçons i sabates de taló. El vestit es simplifica. La silueta de dones i homes esdevé rectilínia, seguint el model de les estatues gregues. La cintura es desplaça fins a sota del pit.
Les cues dels vestits i les mànigues estilitzen la figura de les dones. Els homes porten pantalons llargs, coll alt i barret de copa, la silueta es desinfla i ressegueix la forma del cos.
1825-1845
El Romanticisme s’inspira en les formes de l’art gòtic i el Renaixement.
mànigues enormes amb farcits i faldilles amb vol, que s’inflen amb la superposició dels enagos. Els homes també adopten una figura amb volum. Cap el 1828 s’introdueix la cotilla. La cintura torna al seu lloc original. Els homes llueixen barrets de copa espectaculars.
1845-1868
La revolució industrial transforma la fabricació de les teles i canvia la vida de la població europea. La burgesia dicta les modes i les siluetes. Els burgesos aspiran a a assemblar-se als aristòcrates de i recuperen les formes del segle XVIII. Les faldilles arriben al volum màxim. El mirinyac facilita el gran volum. El mirinyac és una estructura més lleugera que els enagos.
Per primer cop a la història, Charles Frederick Worth (1825-1895) signa els seus vestits i fa servir models per mostrar-los a les seves clientes.
Col.lecció de mirinyacs
1868-1888
La industrialització porta a la producció en sèrie, primer els complements i la roba interior i desprès dels vestits. El volum de la faldilla es recull al darrere, s’amplia amb una estructura interior (el polissó) i s’allarga amb una cua. El tors es manté aplanat i el bust s’eleva gràcies a la cotilla.
«Le corps s’impose aujourd’hui comme un lieu de prédilection du discours social» David Le Breton 1992
1888-1910
El Modernisme aporta a les arta i l’arquitectura decoracions sinuoses que imiten la natura. Els vestits i els teixits no en són una excepció. Volants, llaços i frunztis fan créixer les mànigues, les faldilles i el pit en un sol volum.
Al final de 1880 el sastre britànic John Redfern, crea el vestit jaqueta per a dona.
1910-1930
La Primera Guerra Mundial marca una ruptura entre el segle XIX i la modernitat. Es visualitza un procés d’alliberament de les dones, que en aquesta època s’incorporen massivament al mercat laboral. La cintura es desplaça des de sota els pits als malucs. Els vestits moderns s’adapten a les activitats a l’aire lliure i al ball. Com les dones, els homes també busquen la silueta filiforme. La cotilla desapareix i el cos es desemmotlla.
Per primer cop en la història, les dones ensenyen les cames
1930-1960
La indumentària dels anys de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial fan que els vestits evolucionin des de les peces fluïdes de la década de 1930 fins la moda austera dels anys 1940 i posteriorment a la silueta de rellotge de sorra que destaca els símbols de la feminitat.
Apareix l’alta costura com a sistema de la moda de París que s’imposa arreu del món. Modistes de renom creen models originals que es mostren en desfilades dos cops l’any.
El New Look creat el 1947 pel dissenyador Christian Dior posa de relleu les formes femenines i torna el cos encotillat i als enagos, com en èpoques anteriors.
La cintura es comprimeix gràcies a la faixa i el cinturó. Es fa estretíssima i s’anomena «cintura d’abella»
Cristobal Balenciaga és el mestre a l’hora d’investigar formes i volums. Les seves siluetes, amb nous sistemes constructius, influencien tota la moda posterior.
«No he cregut mai que la moda obeeixi a mers capricis i menys a capricis estètics. Els canvis de la moda es produeixen a conseqüència de les condicions de cada moment, no sols d’ordre econòmic, sinó de tot ordre.»
Josep Pla 1951
1960-1990
Durant els anys 1960 es produeix una ruptura sociocultural. Els joves es rebel.len i posen en qüestió els cànons de bellesa establert, amb noves aparences en que l’atreviment és la norma. La moda unisex aporta túniques, vestits i pantalons, curts i llargs, de colors vius.
Les sèries signades pels modistes adreçades a una clientela més nombrosa, formen la nova industrialització de la moda, el Prêt-à-porter
La roba interior femenina ja no estructura la silueta, o no se’n porta. El vestit s’adapta al cos amb nous teixits elàstics com la Lycra (1959)
1990-2015
Homes i dones modifiquen el seu cos amb pírcings, tatuatges i altres accions sobre la pell que han estat socialment acceptades i adoptades. Apareixen siluetes desconegudes, amb vestits que deformen o embolcallen el cos. Les botes i les sabates de plataforma aixequen la persona del terra i estilitzen la figura.
Noves transparències i peces de roba mínimes permeten veure la pell, la superfície del cos.
«When I see how important the body has become, the triumph of cosmetics and plastic surgery, I wonder if clothes are still necessary.»
Yoshi Yammaoto, 2005
Els ideals de bellesa sempre canviants ens aboquen a un esforç permanent de control del nostre cos per estar prims, musculats, sans i atractius, tot seguint el model dels més joves. La cirurgia estética, les dietes i l’esport exagerats provoquen modificacions profundes del cos, que està sotmès a les mateixes exigències de la moda, hem passat de la cotilla física a la cotilla mental.
Text: Museu del Diseny i Albert Loaso
Fotos : Albert Loaso
Tots els drets reservats del Museu del Disseny de Barcelona
Europea Words 