PETITA HISTÒRIA DE GIRONA
Amb aquest article presentem la història social i cultural la ciutat de Girona, a través del patrimoni religiós i dels claustres, que es troben dins de la ciutat vella i a la Vall de Sant Daniel.
Alguns dels edificis són encara llocs de culte religiós, altres s’han dessacralitzat, mantenint les antigues edificacions, en alguns casos han passat a ser museus, llocs de visita o fins i tot espais universitaris. Aquests nous usos han permès mantenir l’estructura de la ciutat antiga des de l’època romana en que la ciutat es nomenava Gerunda.
La història s’inicia amb els antics llocs de culte dels ibers, que van ser substituïts per edificacions de basíliques, convents i la pròpia catedral es va construir sobre el punt més elevat de la ciutat oferint un bon punt de defensa. S’ha de tenir en compte la posició estratègica de Girona en les confluències dels rius Ter i Onyar, essent punt de defensa entre la frontera amb els francs i Barcelona, i que al llarg dels segles ha sofert més de 10 segtes, tant de sarraïns com de dels francs i les forces Napoleòniques.
////////////////////////////////////////
MONESTIR DE SANT DANIEL
El Monestir de Sant Daniel es troba al poble del mateix nom, molt a prop de Girona. És l’únic monestir benedictí femení de Catalunya, amb Sant Pere de les Puelles (Barcelona), que ha persistit des d’època medieval. Es va erigir sobre l’antiga capella romànica del segle XI, dita de Sant Salvador, on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel des del segle IX.
El conjunt monàstic està emplaçat molt a prop del riu Galligants, prop del barri vell de Girona. Disposa d’una gran extensió de terreny , encercat dins de murs, on s’aixequen les construccions destinades a permetre el bon funcionament diari de la comunitat monàstica (dormitori, refectori, cuina, cementiri, etc.) que perviu actualment.
El Claustre
El claustre, de dues galeries, és l’element més remarcable del conjunt del monestir. És de planta rectangular i dues de les ales són més llargues que les altres dues. La galeria inferior formada per sis i dotze arcades de mig punt, que descansen sobre columnes dobles i capitells corintis, és una excel·lent mostra del romànic de principis del segle XIII, caracteritzat per l’austeritat decorativa i l’estilització formal. La galeria superior, d’arcs ogivals, bastida el segle XV, es troba més deteriorada. Les galeries són cobertes amb volta de canó. En una dels angles es troba el pou, amb arc superior d’obra d’on el monestir es serveix d’aigua.
////////////////////////////////////////
SANT PERE DE GALLIGANTS
L’antiga abadia de Sant Pere de Galligants està situada a l’Oest de la ciutat, a tocar del riu Galligants. Fundada el segle XII, és de planta basilical, amb tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d’esfera. La volta de la nau central, més alta que les laterals, es recolza sobre arcs que descansen sobre columnes adossades als pilars de les naus laterals. El campanar és de planta octogonal de tres pisos.
Inicialment, el monestir estava situat extramurs de la ciutat, al segle XIV restà integrada dins del recinte emmurallat. Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El claustre
El claustre, adossat a migdia de l’església, fou bastit a la segona meitat del segle XII. De planta rectangular, és format per quatre arcades a les galeries més curtes, i sis a les altres. Els arcs de mig punt recolzen sobre parells de columnes, i al centre de cada galeria hi ha un grup de cinc columnes.
L’escultura dels capitells es relaciona amb la del claustre de la seu de Girona. D’una gran varietat de motius ornamentals, hi ha escenes bíbliques, altres de l’època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic.
////////////////////////////////////////
CONVENT DE SANT DOMÈNEC
El convent de Sant Domènec de Girona, fundat el 1253, fou consagrat el 1339. És un conjunt monumental format per dos claustres, el convent i una església d’estil gòtic primitiu. El conjunt es troba a la zona Nord del barri vell, a tocar de la muralla romana de la ciutat.
Les antigues dependències conventuals són ocupades per les instal·lacions de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i la nau de l’església fa funcions d’Aula Magna de la mateixa facultat.
El claustre
El claustre més proper de l’església és de finals del segle XIII i principis del XIV, representa una transició entre el romànic i el gòtic. Ara és un espai obert on a sota hi ha la cisterna a la que es baixa per una escala soterrània i feta amb les antigues làpides del claustre. Podria ser un antic passadís fora muralles.
////////////////////////////////////////
LA SEU – CATEDRAL DE SANTA MARIA
La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és una església catòlica i seu del Bisbat de Girona. El seu culte al segle VII era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l’ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, tret de la del Vaticà que en fa 25 metres.
La construcció de l’actual edifici d’estil gòtic és del segle XIV, i es va fer sobre la catedral romànica del que en resta el campanar, anomenat torre de Carlemany, que va servir de contrafort a l’edifici gòtic i la capella de Sant Pere annexa la claustre i unida a la catedral.
El claustre
Dintre de l’edifici romànic de la catedral destaca el claustre de planta trapezoidal per la irregularitat del terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són de quart de canó mentre que la del nord és de mig punt. L’escultura d’alguns capitells, principalment els de l’ala sud, s’inicien amb la creació d’Adam i segueixen per diversos passatges de l’antic testament. Al centre hi el pou el d’aigua i caminets empedrats entre el prat que destaca a l’àrea interior del claustre, i un petit estany en un angle li dona la senzillesa d’un jardí.
////////////////////////////////////////
Text i fotografies: Albert Loaso
Europea Words 