BREAK, un nou ordre visual

Amb el títol Break, un nou ordre visual, el festival PANORÀMIC de cinema, fotografia i més, ens proposa una reflexió sobre el primer quart del segle XXI i els canvis geopolítics, tecnològics i de governança profunds que s’hi esdevingut, i també sobre com aquestes transformacions i tecnologies, com ara la IA, han repercutit en la naturalesa de la imatge.

En aquest article veurem algunes de la propostes presentades en aquesta novena edició del Festival Panoràmic.

/////////////////////////////////////

Pausa, càmping o campament

Aquesta proposta realitzada per Dani Montlleó (Mataró, 1966) proposa una reflexió sobre l’organització social, el càmping i el campament. El concepte de campament implica d’una manera o altra l’acampada, però no tota acampada implica campament.

En el campament tot està reglat, i tot és, i es fa, en comunitat. La relació interpersonal és essencial. Els seus símbols són el cercle i el foc de camp. Montlleó el defineix com un espai de relació “calenta”. En el càmping les normes es limiten a garantir la convivència, i la relació amb els veïns és voluntària. S’hi gestiona bàsicament l’espai, més que l’activitat. El seu símbol és la “parcel·la”. Arrenglerada.

El campament, aïlla i desconnecta els individus de la seva realitat i pretén organitzar una nova realitat social aparentment igualitària i utòpica. En un càmping això no passa; normalment ningú sap qui és l’altre ni d’on ve.

Aquest projecte s’ha realitzat amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Les fotografies són dels següents autors: Pérez de Rozas, Josep Postius, Josep Domínguez i altres fonts de l’arxiu.

CAMPAMENT

CÀMPING

/////////////////////////////////////

New Farmer

“New Farmer” es presenta com un recull d’imatges recollides per Bruce Eesly (1984), com una col·lecció de fotografies documentals dels anys seixanta que expresen reiterar l’èxit de la Revolució Verda: la manipulació genètica dona lloc a noves varietats de cultius, que alhora produeixen més i millor collites. No són les fotografies històriques que diuen que són, sinó imatges generades per intel·ligència artificial. La història mateixa, encara que guarda certa semblança amb fets reals, també és inventada. Aquesta visió no desemboca en camps gegantins, sinó que culmina amb hortalisses descomunals.

/////////////////////////////////////

Obro, obres

Margalida Escoda ens presenta un treball d’investigació, de curiositat i d’exploració. Obro, obres és un visió d’exploració urbana pel món de les caixes que guarden cables, comptadors, claus de pas, i altres troballes.

I comença a fer fotografies dels camins de les caixes, dels cables entre els carrers, i ens ho presenta com un descobriment constant, fent activar la nostra curiositat. Per fer-ho més real ha col·locat unes caixes i cables dins de l’exposició. Tota una idea per fer les nostres exploracions urbanes.

/////////////////////////////////////

Liquidity Inc.

Liquidity Inc. (2014) obra de Hito Steyerl és un retrat de múltiples capes de Jacob Wood, un analista financer que va perdre la feina durant la crisi financera de 2008 i es va convertir en lluitador professional d’arts marcials mixtes. Un relat que es mou a través de la metàfora de l’aigua i els fenòmens meteorològics extrems, i de com en són de fluids els actius financers i la informació digital, així com la condició col·lectiva d’inestabilitat.

/////////////////////////////////////

I, Superhero

I, Superhero és la resposta de Polina Schneider a la invasió russa d’Ucraïna del 24 de febrer de 2022. Per oposar-se al putinisme i als seus efectes devastadors sobre la societat i la cultura russes, Polina ha nomenat la “Superheroïna Rondinaire”, una protagonista quixotesca i feminista. “La Rússia actual és una fantasia distòpica d’una persona de mentalitat estreta. Ell n’és el vencedor, i ningú no pot plantar-li cara. Llevat de les superheroïnes que portem a dins”

/////////////////////////////////////

The Wall Remembers Twice

Benedetta Ristori presenta The Wall Remembers Twice. Benedetta ens presenta una sèrie fotogràfica de les estructures soviètiques a Geòrgia i Armènia que encara formen part del paisatge quotidià. No com relíquies o ruïnes, sinó com a estacions, apartaments, piscines, parcs, centrals elèctriques, que són espais en ús, encara plens de moviment.

Aquests espais esdevenen, més enllà de la seva forma física, els residus d’un sistema que pretenia modelar no només la conducta, sinó també la imaginació. Aquests edificis esdevenen part d’un paisatge on el temps s’estratifica i la memòria esdevé espacial, oferint una presència que hi pressiona en silenci.

/////////////////////////////////////

Error-horror

Error-horror és un projecte de Francesc Aleu que explora el joc de significats que emergeix d’una sola paraula deformada: error-horror. Una fusió visual i conceptual que ens parla d’un territori on la màquina i la imaginació es col·lapsen i on el malentès entre l’humà i l’algoritme obre espais per a la creació radical.

Aquest projecte revisa els darrers tres anys de recerca i creació artística de Francesc Aleu. L’exposició proposa una lectura poètica i crítica del camí recorregut, les imperfeccions, els artefactes i els errors generats per les màquines. L’error esdevé revelació.